L’homenatge més ‘íntim’ de Xàtiva a les víctimes del bombardeig de 1939

Les 145 víctimes del bombardeig de l’estació de Xàtiva que va fer l’aviació feixista el 12 de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, no es queden enguany sense el seu ja tradicional homenatge, però ha de ser de forma més íntima.

Degut a la pandèmia s’ha hagut de renunciar a l’homenatge multitudinari que se sol celebrar el diumenge més proper al dia de l’efemèride a les portes de l’estació bombardejada, davant el monument ‘Aixopluc’, els braços en alt que es protegeixen de forma inútil de la barbàrie. La proposta ha sigut un homenatge ‘íntim’ i que siguen els propis veïns individualment els que facen el seu gest personal fins el pròxim diumenge, i que ho compartisquen a través de les xarxes socials a través del ‘hashtag’ #xativabombardeig1939.

El primer homenatge ha sigut la corona de llorer dipositada per l’alcalde de la ciutat Roger Cerdà i la regidora de Memòria Històrica Raquel Caballero, junt amb una altra corona portada per familiars de les víctimes i una sèrie d’ofrenes florals que han realitzat altres familiars i societat civil de forma individual. Flors, espelmes i d’altres símbols són els esperats pels organitzadors per tal de retre homenatge als veïns massacrats ara fa 82 anys.

“Ens hauria agradat poder recordar aquesta data amb un acte multitudinari, com fem tots els anys, però la situació actual ens ho impedeix. No obstant no podíem deixar de banda la commemoració d’un dels capítols més negres de la història de Xàtiva junt a la crema de 1707”, ha destacat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà.

Documental sobre el bombardeig

Per complementar els actes d’aquest any, l’Ajuntament de Xàtiva ha llançat a través de les seues plataformes un curtmetratge documental que parla sobre aquell 12 de febrer de 1939 amb el testimoni de víctimes i de familiars de les persones que van perdre la vida com a conseqüència del bombardeig a l’estació.

“Aquest audiovisual es va començar a gestar a l’octubre de 2019, com a homenatge a totes les persones que van morir aquell diumenge de febrer de 1939”, ha indicat la regidora de Memòria Històrica Raquel Caballero.

Baix la narració de l’artista Pep Gimeno ‘Botifarra’, es fa un repàs d’aquella fatídica jornada amb alguns familiars de les víctimes i persones que van viure en primera persona el bombardeig, així com també experts estudiosos com ara el Doctor en Història Germán Ramírez Aledón.