S'inicia a Paterna l'excavació d'una de les fosses més grans d'Espanya de la Guerra Civil
La fossa número 113 del cementeri de Paterna, que passa per ser una de les més grans de la Guerra Civil d'Espanya, ha començat a ser exhumada. En este enterrament es pretén trobar al voltant de 60 afusellats per la repressió franquista, segons l'equip d'arqueòlegs, que segueixen els testimoniatges de familiars i dels registres municipals.
La diputada provincial de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l'inici dels treballs y ha afirmat que “per al nostre equip de govern aquestes actuacions són fonamentals, és una cosa que es deuria d’haver fet fa moltíssims anys i per tant constitueix una prioritat per a l’àrea de Memòria Històrica”. Pérez Garijo ha declarat que la major part del pressupost de l'àrea que lidera està destinat a l'exhumació de fosses comunes perquè, en les seues paraules, “pensem que és una assignatura que teníem pendent i que ja no pot demorar-se més”.
Durant el curs de l'excavació, l'equip d'arqueòlegs podria enfrontar-se a diversos problemes a causa de la poca fiabilitat de les dades; un d'ells són les obertures de la fossa no registrades, tal com ha quedat constatat en la número 82. Aquesta exhumació, també finançada per la Corporació provincial, va donar començament el passat 18 d'abril i els experts esperaven trobar els cossos d'unes 20 víctimes, trobant finalment dues d'elles.
“Pensem que la fossa ha sigut alterada en les exhumacions que es feien durant la transició i fins i tot abans, les quals no tenen una metodologia científica”, ha declarat el director arqueològic de l'Associació Científica ArqueoAntro, Miguel Mezquida. Una vegada els experts arriben a nivells geològics, la major quantitat de víctimes que s'espera trobar són les afusellades el 18 de gener de 1940, dos de les quals es té constància d'haver sigut traslladades a nínxol i altres 52 deurien seguir en la fossa comuna.
“Per fi podem recuperar als nostres familiars, enterrar-los dignament i que no s'oblide la barbàrie que es va fer”, ha manifestat Evaristo Ribes en recordar al seu oncle Nicasio Ripoll Ortolà. Nicasio va ser l'últim alcalde republicà de la Pobla Llarga qui, malgrat haver-li sigut concedit l'indult, va ser afusellat als 33 anys en l'anomenat 'Mur d'Espanya'.
La recerca familiar d'un investigador
L'inici d'este procés d'exhumació va començar per la recerca personal de Santiago Vallés, nebot nét de Francisco Núñez Miquel, qui va ser afusellat el 18 de gener de 1940 en el cementeri de Paterna. A partir de les seues indagacions, va poder posar-se en contacte amb familiars de les víctimes de municipis com Rafelbunyol, La Pobla Llarga, Ontinyent, Silla i Carlet, entre altres, i crear l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113.
Vallés va iniciar fa anys la recerca obstinat en trobar les restes del seu besoncle. Per a açò, va ser necessari desplaçar-se a Salamanca per a consultar l'arxiu de la Guerra Civil, la causa general de l'Alcúdia –municipi d'on era nativa la víctima–, i a la unitat d'arxius militars del Ministeri de Defensa, on va recuperar el judici sumaríssim. “Però és responsabilitat de l'Estat iniciar els processos d'ofici i ajudar a les famílies. No pots demanar-li a la gent major que faça tot aqueix periple, és un tràmit burocràtic massa complex que cal afegir al drama que han patit”, ha declarat.
Per açò, el portaveu de l'associació ha agraït a la diputada encarregada de l'àrea de Memòria Històrica haver començat la línia de subvencions de la Diputació de València “que és fonamental, i sense la qual no estaríem ací”.
