La portada de mañana
Acceder
ENTREVISTA | Castells: "La derecha ha perdido un poder que siempre creyó suyo"
España, pendiente de cuándo Europa cortará el grifo del gasto público
OPINIÓN | Razón y servicio: sobre quién nos ha de gobernar, por Elisa Beni

A qui va comprar el Govern valencià màscares, bates i solucions hidroalcohòliques quan va col·lapsar el mercat internacional

Equips de protecció extrema per a sanitaris.

El 10 de març el partit de la Champios entre el València CF i Atalanta es va jugar a porta tancada. Afeccionats i jugadors van criticar durament la decisió quan en la plaça de l'Ajuntament de València se celebraven mascletades amb milers de persones des del dia 1 del mes. L'endemà va ser el torn de les Falles i la Magdalena. Quasi demanant perdó, el Govern valencià va anunciar la suspensió de les festes que arrancaven a la setmana següent. Però no va ser fins al dia 14 quan el Govern d'Espanya va decretar l'estat d'alarma i quan la població es va donar de debò un bany de realitat que, amb l'ajuda d'administracions i mitjans de comunicació, havien subestimat.

Mentre es debatia a Espanya sobre si s'aturava o no el país, el mercat internacional de material sanitari, principalment amb seu a la Xina, es començava a fer-se complicat. L'expansió del coronavirus per desenes de països i la seua agudització en els primers 15 dies de mes a Europa va fer que col·lapsara. A partir d'ací, el que s'ha vingut publicant en les últimes setmanes. Governs que requisen avions noliejats per altres països, pagaments en metàl·lic a peu de pista per a recomprar un material ja adquirit per països "competidors" i sobrecostos. Molts sobrecostos milionaris.

Totes les administracions, veient el mercat persa en què s'havien convertit els subministraments i veient que els seus sanitaris i la població començava a patir els envits de la COVID19, van decidir tirar pel carrer del mig i anar-se a la Xina a comprar directament. Al temps, van començar a homologar empreses nacionals i a relocalitzar la producció. Sobretot de màscares i bates, però també de respiradors. La Generalitat Valenciana va ser de les primeres a accedir directament al mercat xinés i va portar el seu primer avió el 24 de març. Aquest dilluns arriba la quarta aeronau amb milers d'equips de protecció sanitària a través del contacte d'un empresari d'Ontinyent.

Però què va passar a la Comunitat Valenciana els dies en què el mercat internacional va col·lapsar? Des dels dies 10 al 26 de març la Generalitat Valenciana es va haver de fer amb proveïdors autòctons que disposaven de material -la majoria importat de la Xina- i va gastar més de 13 milions d'euros a assortir els seus ja col·lapsats hospitals enmig de les crítiques dels sanitaris, molts dels quals s'enfrontaven al virus amb material propi.

Aquesta falta de material per als 50.000 sanitaris en actiu va motivar una denúncia de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics de la Comunitat Valenciana CESM-CV. El 26 de març, dos jutjats, un d'Alacant i un altre de València, van urgir a la Generalitat en 24 hores a dotar de material tots els centres de salut i hospitals. La Generalitat va recórrer al·legant el col·lapse del mercat i en aquests moments pledeja amb el sindicat mèdic i intenta eludir que l'afecte la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Segons la informació entregada per l'Advocacia de la Generalitat en els diferents jutjats on té plets i a la qual ha tingut accés eldiario.es, en els 17 dies de març (del 10 al 26), la Generalitat valenciana va gastar més de 13 milions d'euros en solucions hidroalcohóliques, bates i màscares, a l'espera de l'arribada dels avions de la Xina i de la producció feta en la Comunitat Valenciana pel consorci liderat per l'empresa Cotoblau.

Malgrat disposar de 15 proveïdors, entre ells diversos d'internacionals, els serveis centrals de la Generalitat van abonar a quatre pimes més de 11,5 milions d'euros per productes de protecció sanitaris que van anar a parar a les conselleries de Sanitat i Igualtat. Tres empreses de comerç a l'engròs i una coneguda productora valenciana de sabó.

L'empresa que més negoci ha fet amb la Generalitat en les setmanes de col·lapse ha sigut Exclusivas de Pascual y Furió. En 16 dies va vendre a l'administració un milió de màscares quirúrgiques, 100.000 màscares FFP2, 100.000 màscares de protecció facial, 100.000 ulleres de protecció ocular i 100.000 kits de bus de màxima protecció. En total, 3.882.890 euros.

L'objecte social d'Exclusivas de Pascual y Furió és el comerç a l'engròs de fusta, materials de construcció i aparells quirúrgics. Té seu en el Polígon Fuente del Jarro i, en 2018, la seua facturació total va ser de 1,6 milions d'euros. El seu administrador, Jorge José Pascual, té una altra empresa de comercialització d'articles mèdics, Vimedpro, i Vipa2014, de serveis de menjar.

La segona empresa que majors vendes va realitzar a la Generalitat Valenciana en les dues setmanes crítiques va ser Sosmi SA, en total 2.897.217 euros per 150.000 solucions hidroalcohòliques, 23.100 bates i 60.000 unitats de kit protecció bus. Aquesta firma és propietat de la família Palop Cubells, de la històrica Jabonera Levantina, i la seua seu està en el polígon de Nàquera. El seu objecte social és la fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja i és l'única de tots els proveïdors que produeix una cosa relacionada amb l'actual crisi. En 2018, Sosmi SA va facturar 4 milions d'euros i va guanyar 223.952 euros.

Tanuki 2010, una empresa amb seu a Agullent, va vendre 840.000 màscares FFP2 per 2.797.694 euros en tres compres durant els 17 dies crítics. La companyia és propietat de l'empresari Salvador Belda Belda, propietari també d'una empresa tèxtil i de la coneguda Ajos Belda, de producció agrícola. Tanuki 2010 va facturar en 2018 un total de 2,2 milions d'euros i va guanyar 118.760 euros.

Ibersurgical SL, una empresa de comerç a l'engròs de material farmacèutic amb seu a la ciutat de València, va vendre 200.000 màscares FFP2 sense vàlvula, un milió de màscares d'un sol ús d'alt risc i 5.000 màscares FFP3. En total, unes vendes de 2 milions d'euros. Aquesta firma és propietat de Javier Alberto Montalvà Bernal i Mari Luz Rico. Montalvà és també administrador de Provaquil, també distribuïdora de material sanitari, i Berlop Ibèrica, propietària de béns immobiliaris.

Ibersurgical SL va facturar en 2018 un total de 9,2 milions d'euros i va guanyar 1,3 milions que va repartir en dividends per als seus socis. És una proveïdora sanitària habitual de la Generalitat Valenciana i va ser l'empresa que va portar un avió amb material de la Xina juntament amb la Comunitat de Madrid el passat 1 d'abril. Aquesta firma va compartir 1,5 milions de màscares amb el Govern que dirigeix Isabel Díaz Ayuso a través d'un mateix proveïdor xinés, segons va explicar l'Agència Tributària.

A aquestes quatre pimes es van unir uns altres cinc proveïdors que en aqueixos 17 dies crítics van vendre algun tipus de material sanitari a la Generalitat. Entre elles, Dismeval SL, una pime de comerç a l'engròs de productes mèdics, que va vendre solucions hidroalcohòliques de diferents grandàries per valor de 716.000 euros. Aquesta firma és propietat de María del Carmen Carrión García-Sicília i en 2018 va facturar 2,8 milions, guanyant-ne prop de 100.000.

Cleanity SL, propietat de Miguel Burdeos, del proveïdor de Mercadona SPB (Bosque Verde), va vendre a la Generalitat per valor de més de 274.000 euros en solucions hidroalcohòliques. Aquesta empresa va facturar 7,5 milions en 2018 i el seu objecte social és el comerç a l'engròs de porcellana, cristalleria i articles de neteja.

La sevillana Albazul Servicios Integrales va vendre a la Generalitat Valenciana durant aqueixos dies 135.000 euros per 36.000 bates d'un sol ús. L'empresa, l'única no valenciana en el top 10 de proveïdors, realitza comerç a l'engròs no especialitzat. Els seus propietaris tenen també empreses constructores.

La Generalitat va comprar aqueixos dies a la firma Safadifarma, dels empresaris Alicia Hassna i Said Safardi Hassna, 175.000 euros en solucions hidroalcohòliques de diferents grandàries i a la fabricant catalana Prodepharma uns altres 42.000 dels mateixos productes en diferents grandàries.

Uns altres proveïdors encara que pràcticament irrellevants en aquests dies crítics van ser (amb menys de 10.000 euros) les multinacionals Instrunet Hospital, Laboratorios Hartmann i Molnlycke Health Care i les empreses Fermon-Indis i Promechi.

El muntant adquirit fins a l'arribada dels avions va ser substancialment insuficient per als 50.000 sanitaris actius en la Comunitat Valenciana i en un mercat que ja estava per l'aire. Prova d'aquesta falta de mitjans va ser la gran quantitat de sanitaris infectats i el racionament que es va fer per part de les direccions davant la falta de material.

Etiquetas
Publicado el
5 de abril de 2020 - 21:52 h

Descubre nuestras apps

stats