La delegada del Govern a València mediarà amb Interior per revisar les multes al moviment feminista

La Delegació del Govern a València demanarà una trobada amb el Ministeri d’Interior per a examinar les 20 sancions al moviment feminista valencià durant les manifestacions del 8M del 2018 i el 2019. Així ho ha indicat la responsable de la delegació valenciana, Gloria Calero, en una roda de premsa prèvia a la protesta de l’Assemblea Feminista contra la Llei mordassa, convocada a les portes de la seu de la Delegació.

El moviment feminista valencià protesta contra una vintena de sancions rebudes en les manifestacions emparades en la Llei de seguretat ciutadana, amb imports entre 200 i 600 euros per a les manifestants, que sumen un total d’11.000 euros que el moviment assumeix de manera col·lectiva. En tres d’aquests procediments s’ha esgotat la via administrativa, amb una sanció ferma per part del Ministeri d’Interior, per la qual cosa la defensa de les manifestants ha hagut d’acudir a la vida judicial per a continuar els recursos.

Les denúncies, expressava Calero, van seguir el seu tràmit i ara estan en mans del ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, la instància superior a la Delegació de Govern, que va acceptar en el seu moment la proposta de sanció de la Policia Nacional. En la trobada amb el ministeri, la delegada vol abordar la situació administrativa per buscar una solució, sempre dins de les vies legals. El Govern del PSOE i Unides Podem es va comprometre a derogar la Llei de seguretat ciutadana, que introdueix l’article pel qual les manifestants van ser sancionades –falta de respecte a un agent de la llei–, de la mateixa manera que el Govern del PSOE que va sorgir de la moció de censura el 2018 també advocava per una revisió d’aquesta norma. La delegada recorda que, en l’última convocatòria de vaga feminista, el 8 de març de 2020, no es va interposar cap sanció. “No ens agrada la Llei mordassa”, recordava Calero.

El col·lectiu feminista demana la derogació d’una llei que es considera restrictiva dels drets fonamentals. Segons indiquen fonts coneixedores del procés, si es derogara la norma, es podrien anul·lar les sancions. Una altra opció, comenten aquestes fonts, és que el Ministeri no es defensara en la cita judicial.

L’Assemblea Feminista, en una protesta dimarts, recordava que “la repressió política ve de diversos fronts, no sols de l’Estat”, en referència a les denúncies de Hazte Oír per protestar i oposar-se a entrada a València de l’autobús amb lemes misògins d’aquesta organització, la setmana prèvia al 8M. A aquestes activistes se’ls reclamen 34.000 € per presumptes delictes d’odi, que el moviment inclou en el còmput de la repressió al moviment feminista, que pujaria a 44.815.

El col·lectiu continua assenyalant l’exdelegat del Govern a València Juan Carlos Fulgencio, com a principal responsable de les sancions, que es va comprometre a revisar-les. “En tot aquest temps en el Govern, no sols ha mantingut la llei [mordassa], sinó que ha continuat utilitzant-la com a eina de repressió política cap als moviments feministes autònoms”, denuncien.