Diari d’un adolescent en quarantena: quan el coronavirus t’obliga a canviar les rutines

En poc més d’una setmana, des que el divendres 13 de març el president del Govern va anunciar l’estat d’alarma a causa de la pandèmia del coronavirus, la vida ha canviat radicalment per a tota la població a Espanya, amb més d’un miler de morts i més de 20.000 contagiats. I els que ho han notat més són els menors, xiquets i adolescents principalment, que han vist que el món al seu voltant s’afonava: s’ha acabat d’anar al col·legi o a l’institut; ja no poden anar al parc a jugar; no poden quedar amb els amics; tampoc els està permés practicar esport a l’aire lliure, des de jugar a futbol en una plaça fins a acudir als entrenaments amb els seus clubs o continuar en les seues competicions.

El confinament domiciliari, si per a un adult es fa costera amunt, per a un adolescent, que a més comença a tindre vida social independent, resulta més dur si és possible. Però, com porten aquest canvi de rutines, passar d’estar moltes hores fora de casa en contacte amb amics i companys a haver de romandre sí o sí en els seus domicilis sense més contacte físic que el dels seus pares. Mantindre l’ordre i les rutines serà tan important com deixar espai per a la improvisació i el temps lliure en les setmanes que tenim per davant.

Jordi és un d’aquests milers d’adolescents valencians i espanyols que estan tancats a casa ‘contra la seua voluntat’ i a qui costarà d’entendre al principi per què es produïa aquesta situació i per què havia de prolongar-se en el temps: “Per què no puc quedar amb els amics?”. Una vegada compresa la gravetat de la situació, l’important era implantar una rutina diària amb què ‘matar’ el temps i diversificar la seua activitat, una rutina que s’ha posat en marxa una vegada passades les ‘vacances’ de Falles (encara que en quarantena, a València els escolars aquesta setmana han tingut festa, a pesar que al final se suspengueren, i es va obligar a fer una ‘cremà clandestina’).

La llista de les tasques inclou tant classes en línia com exercici físic o entreteniment. La jornada començaria a les 9 hores amb un temps després d’alçar-se per a arreglar la seua habitació, l’endreça personal i el desdejuni. Aproximadament una hora per a ‘aclimatar-se’.

A partir de les 10 i fins a les 13.30 hores, i amb una pausa d’uns trenta minuts de descans per a esmorzar, és el temps del treball de l’institut: deures, estudi, treballs, etc. La Conselleria d’Educació ha posat en marxa una eina (Mulan) per facilitar les tasques en línia a tota la comunitat educativa (professors, alumnes i pares).

Des de les 13.30 i fins a les 16.30 hores, temps lliure (inclou el temps del dinar) per a veure la televisió, jugar i socialitzar, siga a través de xats, telefonades, videotelefonades o per mitjà dels videojocs de consola. Les rutines tornen a les 16.30 i fins a les 17.30 hores amb les activitats extraescolars, com és el cas de l’anglés, amb classes també per mitjà de dispositius com ara tauletes o ordinador i gràcies a eines electròniques i classes en línia. Posteriorment, de 20 a 30 minuts per a activitat física amb exercicis marcats pels tècnics de l’equip de futbol en què juga.

A les 18 hores, el berenar, per a acabar la jornada de tasques. A partir de llavors, temps a lliure disposició del menor perquè puga dedicar-lo a l’esplai i, sobretot, a la socialització. A mantindre, encara que siga a distància, les seues relacions socials amb amics i companys.