Una eina pionera per a lluitar contra el ciberassetjament sexual a menors

El ciberassetjament sexual a menors a Espanya ha crescut de manera exponencial en els últims anys: un 79% des del 2019, segons les dades de la Fundació Anar (Ajuda a Xiquets i Adolescents en Risc), i de manera més acusada durant el confinament per la COVID-19, quan els menors han recorregut a Internet com a única finestra a l’exterior (informe d’Europol, juny del 2020).

En aquest context, la Universitat Politècnica de València (UPV) coordina el projecte Stoponsexgroom, finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital amb l’objectiu de desenvolupar el primer model comunicatiu de ciberassetjament sexual a menors en castellà, que servirà per a l’elaboració d’eines tecnològiques per a detectar-lo i previndre’l. L’equip de lingüistes està format també per investigadors de la Universitat de València i la Universitat de Swansea (el Regne Unit).

“En Stoponsexgroom entenem el ciberassetjament sexual a menors com un procés comunicatiu d’engany a través d’Internet en què un adult utilitza el discurs (paraules, imatges, telefonades de veu, videotelefonades, etc.) per a convéncer un/a menor a participar en activitats sexuals en línia i, a vegades, a mantindre un contacte físic amb intenció sexual”, explica Carmen Pérez Sabater, coordinadora del projecte i investigadora del departament de Lingüística Aplicada de la UPV. Per a Sergio Maruenda, investigador de la UV, “l’anàlisi de la dimensió comunicativa del ciberassetjament suposa una contribució fonamental per a l’estudi d’aquest delicte, i aporta resultats addicionals clau als estudis criminològics i jurídics”.

Els resultats obtinguts fins al moment en el projecte de l’anàlisi lingüística de converses entre assetjadors (groomers) i menors demostren que les tàctiques de manipulació i control constitueixen la clau del ciberassetjament. Segons explica Carmen Pérez, aquestes tàctiques prioritzen la gratificació sexual de l’assetjador mitjançant l’ús de llenguatge sexual explícit i implícit, però també amb l’ús d’altres estratègies de manipulació discursiva (no sempre d’índole sexual) per a guanyar-se la confiança i aïllar els menors. “Tot això reforça la dimensió afectiva i interpersonal del ciberassetjament sexual a menors, fins ara ignorada en els pocs estudis sobre el tema a Espanya”, afig Carmen Pérez.

Model en validació

L’equip de la UPV, la UV i la Swansea University compta ja amb un primer model discursiu de ciberassetjament sexual –actualment en procés de validació–, amb resultats prometedors, que serviran en una segona fase per a la creació de programes de prevenció i materials educatius i de conscienciació, que comptarà amb la participació de professorat, estudiants, forces policials i altres agents socials.

Stoponsexgroom ha presentat els seus resultats en congressos acadèmics nacionals (AESLA-21, Universitat de la Corunya), i pròximament ho farà en dos congressos internacionals de referència en aquest camp, que se celebraran a Suïssa i la Gran Bretanya, respectivament: el 17th International Pragmatics Conference, IPRA-2021 i el Fifteenth Conference of the International Association of Forensic Linguists (IAFL15)

Completen l’equip de Stoponsexgroom Nuria Lorenzo-Dus, de la Swansea University, que lidera el projecte contra el ciberassetjament sexual a menors DRAGON-S finançat per UNICEF; Laura Mercé Moreno Serrano i José Santaemilia Ruiz, de la Universitat de València; i Françoise Olmo Cazevieille, investigadora també del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València.

Situació a Espanya

Els investigadors apunten algunes dades que corroboren l’increment de la incidència del ciberassetjament sexual a menors a Espanya en els últims anys. Segons la Fundació Anar, associació de referència de protecció del menor a Espanya i Llatinoamèrica, el 2018 es van atendre 161 telefonades que sol·licitaven orientació especial per casos d’online grooming (OG), un 419,3% més que el 2017. Unes dades que situen l’assetjament cibernètic en el quart lloc en prestació d’ajuda, per darrere de la violència masclista, el maltractament psicològic i la violència escolar.

A més, la Fiscalia General de l’Estat, en la seua memòria del 2018, publica dades similars. En ministeri públic va actuar en 159 casos d’OG, un delicte que va repuntar un 62,2% “només en un any”, el triple que els expedients relacionats amb la pornografia infantil, “i que en molts casos hi apareix vinculada”.

Segons estudis publicats sobre aquest ciberdelicte, comenten els impulsors d’aquest projecte, el 44% dels menors espanyols afirmen haver-se sentit assetjats sexualment a través d’Internet alguna vegada, i l’11% reconeixen haver-ne sigut víctimes. “Les xiquetes tenen més risc de patir aquest tipus de delicte que els xiquets (15,6% davant del 9,3% en la franja d’11 a 16 anys)”.