El Govern valencià està a punt de portar a les Corts Valencianes el decret perquè els ajuntaments puguen externalitzar l’elaboració d’informes urbanístics per agilitar la tramitació d’expedients. La normativa, que ha passat el termini d’al·legacions, ha sollevat als tècnics dels ajuntaments, que veuen en la nova norma un perill per a la “neutralitat” de l’administració en la concessió de llicències. Amenacen d’anar als tribunals, mentre en la Conselleria d’Obres Públiques defensen que l’“última paraula” sempre la tindran els funcionaris.

 

El bloqueig en la tramitació d’expedients urbanístics després de l’inici de la recuperació econòmica per la falta de personal i la complexitat legislativa és una de les màximes preocupacions dels ajuntaments, sobretot dels més grans de la Comunitat Valenciana, que han vist que en els últims quatre anys s’ha disparat la petició de llicències per a construir. El Govern d’Espanya, en aplicació de la Llei d’estabilitat prohibeix la contractació de més personal, cosa que ha portat el Govern valencià a idear una fórmula que puga agilitar els expedients, que al seu torn dinamitzen l’economia i els ingressos dels municipis.

 

La idea no és una altra que l’externalització del treball que es plasmarà, si el parlament valencià acaba convalidant-la, en el Decret del Consell pel qual es regulen les funcions i el registre de les entitats col·laboradores en matèria de verificació i control administratiu d’actuacions urbanístiques. Segons explica el director general d’Urbanisme, Vicente García Nebot, aquesta normativa permetrà als ajuntaments poder autoritzar empreses o col·legis professionals per a la realització d’informes tècnics de planejament, edificabilitat i urbanístics.

 

Garcia Nebot explica que aquesta fórmula ja està inventada i s’aplica en les llicències d’indústria on funcionen les OCAS. “L’ajuntament autoritzaria les entitats col·laboradores en matèria de verificació i control administratiu d’actuacions urbanístiques (ECUV) i les despeses seran a càrrec del particular, habitualment el promotor”, explica el director general d’Urbanisme.

Amb aquesta fórmula, les persones o les empreses que vulguen tramitar un expedient s’estalviarien l’emissió dels informes tècnics que “bloquegen l’aprovació de les llicències”, argumenta García Nebot. “No hi ha cap altra opció, els ajuntaments tenen grans problemes en la tramitació i no podem contractar gent”, sentencia.

El decret ha estat en exposició pública i ha sigut al·legat, entre altres, per l’Ajuntament de València, que vol més negociació amb els municipis, i un grup de tècnics d’urbanisme. Entenen els tècnics que “el control del compliment de les disposicions de naturalesa urbanística” no pot quedar en mans d’empreses privades i a encàrrec dels beneficiaris. Asseguren aquests tècnics en les seues al·legacions i en una carta dirigida al conseller d’Obres Públiques, Arcadi España, que es perdria la neutralitat que aporten els funcionaris.

Com a proposta per a millorar el decret, els tècnics proposen que s’externalitzen els informes sobre edificació, però no sobre planejament i urbanisme. “Convé advertir que les exigències urbanístiques i de planejament, pel seu gran nombre (prop de 800 figures diferents) i la seua complexitat, poden ser difícils de comprovar per part de les entitats col·laboradores, per la seua complexitat o per desconéixer els criteris d’interpretació aplicables, perquè exigeixen moltes vegades l’accés a la informació de l’arxiu municipal o necessitar d’informes d’altres estaments municipals”, apunten.

Els tècnics consideren que aquest decret és “una privatització de serveis públics més pròpia d’una altra època i altres polítiques i no d’un govern d’esquerres”.

De la seua banda, i davant aquestes crítiques, el director general d’Urbanisme assegura que aquest decret obligarà els ajuntaments a ser “més transparents”. “Si tothom poguera entrar en la web municipal i accedir a la informació sobre planejament i urbanisme, no hi hauria problemes per a l’entrada d’agents externs a la realització d’informes i, sobretot, seria més transparent amb els ciutadans”, assegura García Nebot. “Les reticències que tenen els tècnics es dissiparan quan s’aprove el decret, perquè l’última paraula la té l’ajuntament, que sempre podrà reaccionar davant un expedient mal fet”, assegura.