Els empadronaments de britànics en municipis del sud de la Comunitat Valenciana es disparen amb vista al Brexit

L’aclaparadora victòria del conservador Boris Johnson en les eleccions del Regne Unit ha portat més relaxació si és possible entre la població britànica que resideix a Espanya i que entén que la seua promesa de culminar el Brexit el 31 de gener és la llum al final d’un túnel que no desitjaven, però que esperen creuar d’una vegada.

La comunitat guiri de la província d’Alacant, la principal d’Espanya amb quasi 70.000 residents dels gairebé 250.000 britànics que viuen al país, ha passat de la preocupació inicial després del referèndum del 2016 a la resignació i la calma actual.

Una sensació que arriba després de l’ansietat generalitzada que han generat tots els vaivens en el parlament britànic que apuntaven a un Brexit dur, cosa que ha portat una part d’anglesos a posar-se ràpidament a regularitzar la seua situació a Espanya. “A l’octubre va ser una bogeria, vam rebre moltíssims britànics nerviosos reclamant la residència”, apunten fonts de l’oficina d’Estrangeria d’Alacant ciutat, que des del juliol s’ha reforçat amb mig centenar de funcionaris interins exclusius per al Brexit. “Però ara ha decaigut molt”, afigen, “ja no ve tanta gent”.

Des d’octubre, quan es preveia l’escenari d’una ruptura total entre el Regne Unit i la Unió Europea, Benidorm ha fet 180 altes padronals de ciutadans britànics del total de 811 altes enguany. “Un increment important”, segons explica la regidora de Residents Europeus Ana Pellicer, exponencial des del referèndum el 2016 quan es va passar de 352 empadronaments, 389 el 2017 i 633 el 2018. Actualment, la capital turística compta amb 4.072 persones britàniques en el seu padró, un 16% del total.

Aquest “baix” percentatge de residents contrasta amb el que deté Llíber, una localitat menuda situada al nord d’Alacant on el 70% dels veïns són britànics, fet que la situa al capdavant d’Espanya. La seua regidora de Residents Europeus, Suzanne Mcallister, confirma la tendència a l’alça. De gener del 2018 a divendres passat s’ha registrat un 35% en l’augment dels empadronaments, de 409 a 544 sobre una població de 1.101 habitants. “Hi ha hagut augment, però no tots són nous, ja que una part són veïns que han tornat a empadronar-se després que se’ls donara de baixa per haver passat cinc anys”, explica aquesta britànica del PP que viu a Espanya des del 1993.

En aquesta localitat de l’interior de la Marina Alta s’amaguen “nombrosos britànics” que van votar a favor del Brexit, cosa que la mateixa Mcallister no s’explica. “Soc molt pro-Brexit, (també seria Spainexit si sorgira, ja que no veig molts avantatges per a Espanya seguir en la Unió Europea), però la veritat, ara que Johnson ha aconseguit la majoria necessària, no veig molt sentit de continuar parlant sobre la situació”, comenta de “mala gana”, un d’aquests votants, que prefereix ocultar el seu nom.

Viatgem ara al sud de la província per visitar un altre municipi singular, Rojals, on els britànics, quasi 7.000 empadronats, superen els espanyols, 5.500. Ací també està produint-se un procés de regulació “a mig fer”. “Fa setmanes i mesos sí que hi havia increment d’altes, segurament perquè el consolat britànic va insistir que havien de preparar-se, però a l’Ajuntament m’han dit que està abaixant una mica, perquè pensen que si s’empadronen ha de pagar més impostos a Hisenda”, explica Derek Monks, regidor socialista de Residents.

Sanitat i pensions

“Ara estem més relaxats, perquè hi ha menys incertesa”, afig l’edil d’origen anglés en al·lusió a la victòria del premier en les eleccions. “No veig tants problemes en el futur com fa uns mesos”, puntualitza. “Ací el govern de Pedro Sánchez i Ximo Puig a València fa temps ja han garantit el sistema de salut si Anglaterra se n’ix sense acords, però ara, amb acords, sembla que no causarà problemes”, agrega.

Menys optimista es mostra Mcallister. “Els britànics continuen ignorant els problemes que poden sorgir, perquè de moment la sanitat només la tenim garantida fins al 2020 i els pensionistes només tenen garantits increments per als pròxims tres anys”, explica “i, si no hi haguera acord entre el Parlament britànic i Espanya, les pensions podrien quedar congelades, com ja els va passar als britànics a Nova Zelanda o Austràlia”, augura.

“No ens queda cap altre remei que confiar en els acords bilaterals entre Espanya i Anglaterra”, afirma Nick Keen, militar jubilat que viu quatre anys a Xàbia, on dirigeix la Royal British Legion, fundació que tracta d’ajudar financerament els veterans de l’exèrcit, una part d’ells residents a la província.