Els negociadors del Govern del Pacte del Botànic estiren al límit els terminis per a aprovar els comptes públics

La negociació dels pressupostos en el Govern del Pacte del Botànic posa a prova l’elasticitat dels terminis de l’Administració. Al tancament d’aquesta edició, la coalició del PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida no ha acabat de tancar els comptes públics autonòmics per al pròxim exercici, l’aprovació dels quals estava prevista per a divendres, en l’últim ple ordinari dins del termini legal previst.

La Llei d’hisenda pública, vigent des del 2015, indica que el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat s’ha de remetre a les Corts Valencianes abans de l’1 de novembre de cada any. Si les Corts Valencianes no aprovaren el pressupost de la Generalitat abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, s’entendrà prorrogat el de l’exercici anterior fins a l’aprovació i la publicació del nou en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

La taula política que discuteix les línies pressupostàries va arribar a un punt mort dilluns, davant la falta d’un document que quadrara els ingressos amb les despeses necessàries per a posar en marxa les polítiques públiques compromeses. El quadre amb els càlculs, responsabilitat atribuïda a Hisenda, no ha arribat fins dijous, amb la qual cosa la discussió, indiquen fonts d’aquesta, no s’ha pogut reprendre.

En una negociació venç qui és capaç d’aguantar més temps en la taula. Es guanya per desgast. Els socialistes van deixar caure dimecres que es pot habilitar un ple extraordinari el diumenge, 31 d’octubre, prolongant el termini dos dies més i portant-lo al límit, en una operació que no va agradar gens als seus socis. Ara, posats a estirar, estiren totes les parts. Dijous, els socis de coalició ja no veuen cap inconvenient en el fet que la presentació de l’avantprojecte passe de l’1 de novembre. La tradició parlamentària marca que els comptes públics s’aproven abans de Nadal, amb un ple d’unes quantes sessions que sol celebrar-se els dies 21, 22 i 23 de desembre. Però la tradició no dicta la llei. “El pressupost s’aprovarà quan estiga per a aprovar-se. Per a acordar-lo fa falta tindre totes les dades, que han arribat dijous”, indiquen fonts de la negociació, que afirmen que es poden habilitar les sessions plenàries durant l’última setmana de desembre. Aquestes fonts lleven importància a la possibilitat de pròrroga del pressupost, i recalquen que queda marge fins al 31 de desembre, que continua sent període hàbil de sessions.

Les forces integrants del Govern de coalició discrepen sobre la previsió d’ingressos. En el pròxim exercici el Govern central redueix el finançament extraordinari per a les autonomies a través del fons Covid i la recaptació a través dels tributs es preveu una mica inferior per la paràlisi econòmica que va provocar el confinament domiciliari. D’altra banda, departaments com ara Habitatge, Infraestructures, Innovació o Medi Ambient comptaran amb una injecció notable pels fons europeus, però per a les conselleries de caire social, en què els empleats públics tenen gran pes en la despesa, no són prou per a desenvolupar altres polítiques. Segons va indicar el president de la Generalitat, Ximo Puig, Educació, Sanitat, Ocupació, Habitatge i Polítiques Inclusives superaran els 16.000 milions d’euros en els comptes públics.

La tercera via per a augmentar la despesa és la de fer-ho amb càrrec al dèficit, aprofitant que el ministeri d’Hisenda ha acordat donar una treva en les regles fiscals. No obstant això, aquest comodí no agrada a la branca socialista del Govern autonòmic, que preveia un creixement pressupostari mínim sostingut pel finançament de Brussel·les. Finalment, indiquen fonts de la negociació, Hisenda ha accedit a augmentar els ingressos via “fons externs”, en què computen els fons europeus i el finançament del Govern central. Una vegada rebut el document, comença la negociació matemàtica real.