Els projectes de 221 milions embossats des del 2006 que haurien atenuat els efectes econòmics de la DANA

La no execució del projecte de canalització del barranc del Poio, que està més de dues dècades embossat sota els governs del PP i del PSOE, és un dels aspectes que més polèmica ha generat després de la devastadora DANA que el 29 d’octubre passat va posar fi a 224 vides. El retard en l’execució d’aquesta actuació que continua embullada en tràmits burocràtics és un dels claus a què s’ha agarrat el PP per a tractar de derivar la responsabilitat dels enormes danys al Govern central de Pedro Sánchez, tenint en compte que és una obra que depén de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). No obstant això, la realitat és que gran part de culpa de l’estancament és responsabilitat de l’etapa de Mariano Rajoy com a president del Govern, èrno posar en marxa unes obres que ja tenien la declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable. Una DIA que va caducar per inacció de l’executiu i que es va haver de tornar a tramitar després.

Originalment, l’any 1994, la CHX va redactar el Projecte bàsic de restitució i adaptació dels llits naturals dels barrancs del Poio, Torrent, Xiva i el Pozalet, que incloïa altres barrancs afluents com el Gallec, l’Horteta i la Saleta. A l’efecte de la seua licitació es va dividir en quatre fases, respectivament, segons els quatre llits principals del títol del projecte, i va obtindre declaració d’impacte ambiental favorable (DIA) eln 1996, per part de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana llavors. No obstant això, després de rebre’s un escrit de la Comissió Europea de Medi Ambient, el juliol del 1999, la Conselleria de Medi Ambient va emetre una resolució complementària que incorporava nous condicionants a la DIA expressada, el compliment dels quals feia inviable continuar amb el projecte original, per la qual cosa es va redactar un nou projecte esqueixat, circumscrit a l’àmbit del barranc del Poio (Fase I), entre l’Albufera i Paiporta.

La modificació de la DIA establia l’obligació de plantejar noves alternatives per als trams restants del pProjecte primitiu, a fi de resoldre el problema de la inundabilitat aigua amunt del tram de la Fase I, així com donar un tractament integral al problema. Aquest nou projecte esqueixat (Fase I) i el restant (Fases II, II i IV) es van incloure en l’Annex II del Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001).

La CHX va tramitar i va executar les obres del Projecte de restitució i adaptació dels llits naturals dels barrancs del Poio, Torrent, Xiva i el Pozalet que van afectar els termes municipals de Catarroja, Massanassa i Paiporta, entre setembre del 2002 i octubre del 2005, i es van rebre el 17-11-2005. Van consistir en la coneguda canalització de 7,2 km de longitud amb un camí de servei de 4 metres a banda i banda. El muntant invertit va ser de 19,7 milions d’euros.

Així les coses, per a resoldre de manera integral la inundabilitat de la zona, el juliol del 2004 es va redactar un estudi de possibles solucions per a la defensa integral contra avingudes de la rambla del Poio, que va donar lloc a una participació pública important, i es van rebre nombrosos suggeriments i al·legacions. En conseqüència, l’abril del 2006 es redacta el Projecte Informatiu ‘Adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera’ amb la Memòria Resum d’Impacte Ambiental, donant així continuïtat a la tramitació ambiental del conjunt de les actuacions proposades i a fi d’obtindre la DIA preceptiva.

El febrer del 2009, la Direcció General de l’Aigua del Ministeri de Medi Ambient va autoritzar a la CHX la redacció del Projecte d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera (València), per un import estimat de 221,4 milions d’euros. Finalment, el novembre del 2010, es van finalitzar els set projectes constructius que desenvolupen el Projecte, que van ser els següents: via verda de connexió del barranc del Pedrís amb el nou llit del Túria i adequació del barranc del Poio entre l’aqüeducte Xúquer-Túria i Paiporta; drenatge del barranc de la Saleta en passar per Aldaia i Quart de Poblet; via verda del barranc del Pozalet entre la zona verda inundable i el barranc de la Saleta a Quart de Poblet; adequació del barranc del Pozalet entre Loriguilla i la zona verda inundable; adequació del barranc del Poio i afluents entre l’encreuament amb l’A-3 i l’aqüeducte Xúquer-Túria; correccions hidrològiques en la conca alta del barranc del Poio; i restauració forestal de la conca alta del barranc del Poio.

Amb data 16 de desembre de 2011, la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient va formular DIA favorable amb les condicions respectives. Entre aquestes, que un altre projecte que havia redactat la Conselleria d’Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana el 2006, denominat ‘Via verda Xirivella-Nou Llit del Túria’ i que afectava el barranc de la Saleta, no inclòs en el projecte informatiu descrit i que no requeria DIA segons la Conselleria de Territori i Habitatge, hauria de tindre’s en compte per a ajustar les obres projectades en aquest per als barrancs del Pozalet i la Saleta.

El 5 de gener de 2018, la declaració d’impacte ambiental caduca per no haver-se iniciat el projecte a causa, segons les mateixes fonts, de les retallades del PP que van deixar entre un 25% i un 30% de la disponibilitat pressupostària precrisi per a polítiques d’aigua.

Per aquest motiu, aquell any mateix es posa en marxa la tramitació amb l’anàlisi cost-benefici del projecte. Actualment, a requeriment de la Generalitat Valenciana, està en tramitació la redacció d’un estudi d’integració paisatgística que, una vegada informat favorablement per l’Administració autonòmica, donarà lloc al pronunciament favorable d’impacte ambiental, aprovació del projecte i licitació de les obres.

“Hauria alleujat un 30% els danys materials”

Ramiro Martínez Costa és enginyer de camins i va redactar un dels primers plans relatius a la canalització del barranc del Poio el 2006. En una entrevista el 21 de novembre passat en el programa Bon Dia Comunitat Valenciana d’À Punt, va assegurar que “cal fer aquestes obres que es van proposar fa temps, però no hem de caure en la falsa seguretat de creure que amb aquestes obres executades el perill ha desaparegut, el risc zero no existeix, perquè requeriria unes inversions descomunals i potser el trasllat de poblacions senceres”.

Martínez Costa va comentar que treballen amb uns criteris de disseny amb període de retorn de 500 anys, és a dir, “infraestructures que siguen capaces d’aconseguir la defensa per a episodis que es produeixen com a mitjana una vegada cada 500 anys, és un algorisme necessari, perquè projectem amb criteris inicials de disseny” i va afegir: “Es tracta d’un projecte de bifurcació, un conjunt de peces per tota la conca del Poio que contribuïen a la minoració de l’onada d’avinguda. En aquesta ocasió hem patit un esdeveniment de proporcions bíbliques i no és cert que si hagueren estat construïdes aquestes solucions no s’hauria patit a l’Horta Sud la catàstrofe que s’ha patit. Segons les meues estimacions, un 20% o 30% dels danys materials podrien haver-se evitat, però no s’hauria evitat el desbordament amb la magnitud que hem conegut. De totes maneres, la qüestió fonamental no és la minoració dels danys materials, sinó el problema de la quantitat de víctimes mortals que hem tingut, que no són comprensibles en un país que es considera desenvolupat, això té a veure amb altres qüestions que no són solucions infraestructurals, hi ha mesures bàsiques de prevenció i d’alerta a la població perquè prenga les seues pròpies mesures de defensa”.

Quant a la pretesa incompatibilitat amb la Llei de protecció de l’horta, va comentar que “no és cert que impedisca fer una actuació com aquesta; si que preveu una sèrie de qüestions a tindre en compte en el cas que es vulga promoure una actuació pública que tinga afecció sobre l’espai protegit, però proporciona una sèrie d’eines perquè es puga executar una actuació com aquesta mantenint una sèrie de consideracions de protecció sobre l’horta i buscant les solucions que menys impacte produïsquen”.