Els deures socials urgents que posa la societat valenciana a Pedro Sánchez

L’escenari que s’ha obert a Espanya amb l’inesperat ascens al poder del socialista Pedro Sánchez ha portat una ona moderada d’esperança a la Comunitat Valenciana, la societat de la qual semblava haver-se resignat al fet que Rajoy bloquejara les lleis socials del Consell. Ara, el nou executiu central haurà de bregar amb una part de l’arc parlamentari i sortejar uns pressupostos generals si vol deixar empremta en la seua agenda social. Aquestes són algunes de les reclamacions urgents que demanden diferents agents polítics, socials i econòmics consultats.

D’antuvi, des de Compromís demanaran a Madrid que es convoque “de manera urgent” el Consell de Política Fiscal i Financera per a la reforma del sistema de finançament autonòmic que ve deixant en els últims anys València a la cua en despesa per habitant, afirma la seua portaveu adjunta en les Corts, Mireia Mollà. Aquesta petició també la reclama Podem, el secretari general del qual insisteix, com la coalició, en la necessitat de “desbloquejar unes lleis determinades” de caràcter social, assenyala Antonio Estañ.

Lleis valencianes, com la que pretenia estendre l’atenció sanitària a immigrants en situació irregular, un decret promogut el 2015 i recorregut pel govern de Rajoy davant el Tribunal Constitucional (TC), que finalment va acabar anul·lant-ho al desembre de l’any passat. Una mica abans, al novembre de 2017, Rajoy tornava a la càrrega i demanava al TC la suspensió de la llei de la pobresa energètica o la de la funció social de l’habitatge.

Sobre l’emergència habitacional que pateix la regió valenciana, amb 4.558 execucions hipotecàries el 2017, 129.331 des que es va iniciar la crisi, segons dades del Consell General del Poder Judicial, la delegació valenciana de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) espera que Pedro Sánchez desbloquege la Llei de l’habitatge proposat per aquest col·lectiu. Fa tres mesos, PP i Ciutadans impedien a través de la mesa del Congrés dels Diputats que es debatera, per la qual cosa ara esperen que hi haja una altra oportunitat que prospere, explica José Luis González, de PAH València.

Recorda González que enguany ja han estat superiors a la Comunitat Valenciana els desnonaments per impagament de la renda de lloguer als tradicionals per impagament de les quotes hipotecàries. Això els porta a reclamar a Sánchez que reforme la Llei d’arrendaments urbans (LAU) per a evitar “la pujada descontrolada” del preu dels lloguers que es dóna actualment. Així mateix, aquest activista insisteix en l’aposta que hauria de fer l’Administració per la creació del parquet públic d’habitatge –a Espanya no arriba al 2% mentre que a França supera el 26 %– davant el fenomen que està registrant-se últimament a causa de l’augment de préstecs i habitatges registrats pels fons voltor, fons de titulització i socimis, “que, com la mateixa banca, han d’assumir les seues responsabilitats perquè es faça realitat el dret a l’habitatge”.

De la seua banda, el secretari general de Comissions Obreres del País Valencià vaticina que “s’enceta un camí per a la reducció dràstica de la desigualtat social mitjançant la redistribució de la riquesa” que passa, com defensen també tots els partits polítics valencians, per reformar el sistema de finançament.

Arturo León incideix que Sánchez ha de modificar “el marc normatiu que ha portat a una precarització enorme amb una temporalitat que ens converteix en campions d’Europa” i que s’ha d’acabar “ja” amb “la figura del fals autònom que es dóna a la regió valenciana que al final fa que siguen treballadors explotats que han de córrer amb tots els riscos, amb horaris desproporcionats i ingressos ridículs”.

El representant de CCOO també esmenta la importància de “recuperar les llibertats públiques com la llibertat d’expressió o el dret de manifestació”, és a dir, que es derogue la llei mordassa. Aquesta petició també la reclamen les kellys de Benidorm. La seua portaveu Yolanda García demana al govern socialista de Pedro Sánchez que derogue també la reforma laboral “que tant ens ha afectat amb l’entrada de les multiservei”, empreses externes als hotels que porten el seu propi conveni laboral, més perjudicial per a les cambreres de pis que el col·lectiu.

“Per descomptat també volem que es complisca el que s’ha parlat ja amb el PSOE i amb Podem respecte de la modificació de l’Estatut dels Treballadors”, assumeix García, en al·lusió a l’article 42, amb la intenció, en el pitjor dels casos, d’igualar les condicions entre les treballadores externes abans esmentada i les de la plantilla, o de “prohibir l’externalització de l’activitat principal de l’empresa”, en el millor dels casos, i que tant els afecta.

Persones refugiades

“Estem esperançades amb el canvi polític”, afirma Noemí Segui d’Obrint Fronteres a València. “Durant tot aquest temps en moltes concentracions, no totes, el PSOE i altres partits s’han mostrat a favor de les nostres reivindicacions; sempre hem trobat la porta oberta, esperem que no siga postureig”, adverteix aquesta activista.

Reivindicacions que, en línies generals, comparteix amb la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) que passen per reclamar “vies legals i segures” per a les persones que tracten d’arribar a Europa, a més de “sol·licitar la protecció internacional en ambaixades i consolats perquè no caiguen en màfies”, afirma Jaume Durà, coordinador territorial del CEAR al País Valencià. Aquesta sol·licitud, provocada per “l’externalització de les fronteres” per part dels països europeus, reduiria les morts de persones que tracten d’arribar a les costes espanyoles, l’última temptativa de les quals es va produir aquest divendres quan 314 persones van ser rescatades en aigües d’Andalusia.

CEAR també demana a Pedro Sánchez que “desapareguen els centres d’internament”, després de concentrar-se el dimarts passat a les portes del CIE de Sapadors a València després de huit anys seguits de reivindicacions. “No ens sembla que siga la manera de tractar aquestes persones que estan en situació irregular”, conclou.