Els governs valencià, català i balear reivindiquen comunicar-se en la seua pròpia llengua amb un 'bon dia' simultani en twitter

Imatgeg del tuit de la Conselleria d'Educació.

Un senzill 'Bon dia' de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports valenciana saludada aquest dimecres en twitter per les seues homòlogues catalana i balear ha sigut el gest conjunt dels tres governs per a reivindicar que puguen comunicar-se en la mateixa llengua comuna, el valencià o català, segons denominació territorial.

Amb aquest gest els tres governs autonòmics rebutgen la sentència del Tribunal Suprem que tomba el decret de la Generalitat Valenciana que prioritza la comunicació amb aquests territoris en valencià, i el tribunal ordena que es faça en castellà. Entre els arguments utilitzats està que els diferents estatuts d'autonomia utilitzen diverses denominacions per a la mateixa llengua, per la qual cosa considera que que no és vàlid jurídicament l'"àmbit lingüístic" comú, malgrat els criteris acadèmics i les diverses sentències del Tribunal Constitucional.

Davant aquesta situació el conseller de Cultura valencià, Vicent Marzà, va anunciar un recurs davant el Tribunal Constitucional per a poder fer ús del valencià en les comunicacions amb els altres dos governs, entenent que s'empara en les seues competències lingüístiques.

Aquesta voluntat de mantindre les comunicacions en valencià ha sigut secundada per responsables polítics catalans i balears. Així el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, afirmava que no acataria una sentència que és "una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua" i afegia que el seu govern coninuarà comunicant-se amb els altres dos governs en català.

En el mateix sentit s'ha pronunciat el conseller d'Educació de les Illes Balears, Martí March, que ha afirmat que la sentència del Suprem "posa en qüestió la unitat de la llengua catalana i les competències pròpies de les comunitats de dirigir-se a les altres en la seua llengua". Amb això també anunciava que les Balears "es comunicaran amb Catalunya i la Comunitat Valenciana en català".

Suports acadèmics

Més enllà dels posicionaments polítics, les acadèmies lingüístiques també han criticat la sentència i han defensat l'ús del valencià en les comunicacions.

L'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), ens normatiu del valencià, assegura que la sentència és "contrària a la normalització lingüística", que no comparteix l'argumentació del Suprem i afegeix que aquesta situació "fa evident una vegada més que hi ha una necessitat urgent d'establir el requisit lingüístic d'accés en la funció pública per a poder garantir el dret de tots els valencians a ser atesos i rebre els escrits administratius en la seua llengua preferent".

D'altra banda l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) en un comunicat també ha subratllat el suport científic a la unitat de la llengua i carregava contra el Suprem afirmant que "el que aquesta sentència demostra és una animadversió ancestral, per part d'alguna de les més altes institucions estatals, contra la llengua compartida per, almenys, una quarta part de la població del Regne d'Espanya". Sobre els aspectes jurídics de la sentència apunta que fa "una interpretació restrictiva de les competències de la Generalitat Valenciana, ja que diu que la competència en llengua no habilita per a determinar els efectes jurídics que han de tindre validesa fora de la comunitat autònoma".

Etiquetas
Publicado el
17 de junio de 2020 - 09:17 h

Descubre nuestras apps

stats