Quatre formes de finançament il·legal del PP en les tres últimes campanyes de Rita Barberá
Els resultats electorals del PP de Rita Barberá en les últimes tres eleccions en què va participar van ser directament proporcionals als diners presumptament il·legals invertits en cada campanya. El 2007, i segons un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, el Partit Popular de la ciutat de València va gastar 2,4 milions d’euros –només van declarar 150.000 euros–. En aquests comicis municipals, els populars van obtenir a València un 56,67% dels vots.
Quatre anys després, i també segons l’UCO en un informe preliminar emés aquest mes de desembre, la despesa electoral va ser de quasi 300.000 euros, a pesar que el partit s’havia compromés a gastar 170.000 euros. El resultat també va ser aclaparador, ja que el PP de Rita Barberá va aconseguir el 52,54 % dels sufragis a la ciutat de València. Ja havia esclatat el cas Gürtel i era més complicat aconseguir “mossegades”.
El 2015 i amb uns 50.000 euros obtinguts presumptament del barrufeig (una tècnica utilitzada per al blanqueig de capitals i coneguda en anglés com a smurfing), el resultat de l’alcaldessa d’Espanya va ser un bac històric. Barberá només va aconseguir el 25,71 % dels vots i la pèrdua d’un ajuntament que governava amb mà de ferro des del 1991. Per a fer-se una idea del nivell d’ingressos que va aconseguir el partit de manera presumptament irregular, mentre el 2007 la despesa del PP de Barberá va ser de 2,4 milions, el PP de tota la província de València va declarar 150.000 euros.
Per a aconseguir aquests grans ingressos que mogueren la maquinària electoral i inundaren València d’actes i publicitat, el PP de Barberá va utilitzar quatre vies irregulars, segons l’UCO. El partit va utilitzar empreses externes que, a més de fer els actes de campanya, vehiculaven ingressos irregulars de contractistes públics de l’Ajuntament de València o directament de fundacions públiques que els pagaven per faenes unflades o que directament no es devien haver fet.
Aquestes empreses van ser Laterne el 2007 i Trasgos el 2011. El 2015 i davant les preguntes constants de l’oposició de PSPV i Compromís, el PP va decidir deixar de treballar amb societats externes i “blanquejar” presumptament els diners negres obtinguts de comissions a través de les aportacions d’assessors i regidors que, segons l’UCO, posteriorment van rebre en bitllets de 500. És el conegut barrufeig que s’investiga a hores d’ara en el Jutjat d’Instrucció número 18 de València i pel qual estan imputats tots els regidors del PP en l’Ajuntament llevat d’un.
“En les tres campanyes es trobaria el fet de l’existència i la disponibilitat de quantitats importants de diners en efectiu i d’alt valor facial en el si del Grup Municipal del PP de l’Ajuntament de València. Havent-se descrit en anteriors informes el cas de l’any 2007 –principalment el que s’ha exposat sobre el lliurament per Alfonso Grau Alonso de 350.000 euros en bitllets de 500 a Jesús Gordillo per a pagar despeses electorals– i del 2015 –pel que fa a la pretesa operativa de smurfing que hauria permés aflorar una quantitat pròxima a 50.000 euros i en què també haurien aparegut bitllets d’alt valor facial–”, expliquen els investigadors de la Guàrdia Civil en el seu últim informe.
Laterne i Trasgos es degueren haver utilitzat el 2007 i 2011, respectivament, per al cobrament de comissions i poder gastar més del pressupostat. “El 2007 els serveis contractats a Laterne ho són per 150.000 euros, però van superar els 2,5 milions, mentre que en 2011 el contracte establit amb Trasgos era de 170.000 euros i les faenes efectuades ho són per 277.129 euros almenys”, revela l’UCO.
Així, Laterne i Trasgos ingressaven diners d’empreses contractistes de l’Ajuntament de València –Agricultores de la Vega (100.000 més IVA), Fomento de Construcciones y Contratas FCC (50.000 més IVA), Secopsa (100.000 més IVA), Ocide (45.000 més IVA) i Grupo Bertolín (45.000 més IVA), el 2011–, que pretesament ho pagarien a canvi de contractes públics. Però també ingressaven de fundacions públiques del consistori, quasi sempre les presidides per l’exvicealcalde Alfonso Grau.
La quarta manera d’ingressar diners negres per a la campanya va ser la tradicional del recaptador. La Guàrdia Civil considera que aquesta figura l’encarnava Alfonso Grau, que distribuïa aqueixos diners via ingressos en el compte del Grup Municipal del PP o donant-los a treballadors de les empreses. També s’havien utilitzat aquests diners per al barrufeig. L’origen d’aquests diners negres continua sent desconegut, encara que tot apunta que també va ser del cobrament de comissions.
