Un fòrum abolicionista, formació als agents i ajudes d’inclusió: el Govern valencià intensifica la lluita contra la prostitució

Un fòrum per l’abolició de la prostitució, el Pacte Valencià contra la Violència Masclista, formació a agents de la Policia Nacional i l’extensió de la xarxa de la renda valenciana d’inclusió. En l’últim any el Govern valencià ha incrementat els seus esforços en la lluita contra l’explotació sexual de les dones, siga en forma de tràfic o de prostitució forçosa, a través de les conselleries de Justícia i Igualtat i Polítiques Inclusives.

El març passat la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública que dirigeix Gabriela Bravo constituïa amb entitats feministes, juristes, administracions i institucions acadèmiques un espai de treball per a eliminar el comerç sexual. Segons les seues estimacions, cada dia 8.500 homes paguen 762.000 euros per sexe amb una de les més de 10.000 dones que estan prostituïdes en el territori autonòmic. El Govern valencià i la policia tenen localitzats 143 locals en què s’exerceix la prostitució.

El fòrum articularà dos grups de treball: el primer, per abordar les necessitats de les víctimes per organitzar i millorar els recursos assistencials; el segon, per estudiar les reformes legislatives futures i la normativa actual. Entre els seus treballs està la realització de dos grans estudis de camp que permetran radiografiar el fenomen de la prostitució a la Comunitat Valenciana. Un d’aquests el farà la Universitat de València per saber quantes dones estan en aquesta situació, el seu perfil econòmic, social i familiar o estimar el volum de diners que mou aquesta activitat, entre altres paràmetres. L’altre el durà a terme la Universitat Miguel Hernández d’Elx i se centrarà en la percepció que la societat valenciana té sobre la prostitució i els seus components de gènere. “La immensa majoria de les persones que es prostitueixen són dones i xiquetes i quasi la totalitat dels usuaris, homes”, va assenyalar Bravo.

Des del maig passat l’executiu autonòmic ofereix als ajuntaments cursos de formació perquè les dones prostituïdes siguen considerades víctimes de violència masclista. “És inadmissible que, per mantindre un concepte obsolet i injust de l’ordre públic, per atallar la prostitució es pretenga perseguir la víctima i no el victimari, el prostituïdor, el mal anomenat client”, va exposar la consellera. El 13 de maig passat es va impartir el primer curs a policies locals, nacionals i guàrdies civils a càrrec de la guionista Mabel Lozano, través de l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (Ivaspe), al qual van assistir 240 agents de diferents cossos de seguretat de l’Estat.

En el marc assistencial, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va mantindre dijous una trobada amb responsables de la Fiscalia per abordar la tracta. La número dos del Consell va insistir que la xarxa de Centres Dona 24 hores necessita una comissaria perquè les víctimes puguen “tancar el cercle” de la violència, encara que en el terreny assistencial ja se’ls ofereixen els recursos com a qualsevol altra víctima de la violència masclista. El 2020, la xarxa d’atenció a dones víctimes de tràfic va fer 472 entrevistes personalitzades amb dones “en la faena de carrer i en el medi obert”.

El 2019 dos centres especialitzats en l’atenció a víctimes de tràfic van entrar a formar part de la xarxa d’atenció de la Generalitat Valenciana per a víctimes de violència de gènere a través del concert de totes les seues places, oferint una atenció integral residencial a les dones víctimes de tràfic que necessiten un lloc d’acolliment per motius de protecció, evitar la localització de les xarxes d’explotació, i la realització d’un procés d’inserció fins a la seua autonomia. Els recursos de la xarxa de tràfic, emmarcats en la xarxa de violència masclista de l’executiu autonòmic, ofereixen “atenció integral residencial” a les dones víctimes de tràfic que necessiten un lloc d’acolliment per motius de protecció –evitar la localització de les xarxes d’explotació–, manutenció i necessitats alimentàries i “duen a terme un procés socioeducatiu l’objectiu del qual és la recuperació i la preparació per a la inserció laboral i l’eixida autònoma del recurs”.

Els partits signants del Pacte del Botànic –PSPV, Compromís i Unides Podem– van assumir la posició abolicionista amb una proposició no de llei que reclama al Govern legislar en aquesta direcció.