El Govern valencià gasta 4,7 milions en alarmes antiocupa per als seus VPO malgrat detectar només 172 casos en 12.000 inspeccions

La Generalitat Valenciana, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), va anunciar el 18 de gener passat l’adjudicació d’un servei d’instal·lació, manteniment i reposició de 300 sistemes de seguretat i alarma individual en habitatges del seu parc públic per a evitar l’ocupació il·legal d’aquests immobles.

L’import del contracte ha sigut de 4.743.200 euros, per un període de quatre anys i està distribuït en dos lots: un per a la província d’Alacant amb 150 alarmes i un altre conjunt per a les províncies de València i Castelló amb 150 més. Un total de sis empreses van presentar ofertes a aquesta licitació.

Durant el 2025, la Vicepresidència primera i Conselleria d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat ha intensificat les mesures per a evitar l’ocupació irregular dels seus habitatges. Una d’aquestes accions ha sigut la licitació de sistemes de seguretat i instal·lació d’alarmes individuals sense connexió al subministrament elèctric.

La directora general de l’EVha, Estefanía Martínez, ha reconegut que uns dels problemes més importants que afecten el parc públic de la Generalitat és l’assalt i l’ocupació il·legal dels seus habitatges. “Aquestes ocupacions impedeixen la rehabilitació i l’adjudicació posterior d’habitatges a famílies amb necessitats que sí que respecten la legalitat”.

No obstant això, de les estadístiques recollides en l’informe d’Auditoria Operativa sobre Habitatge de Protecció Pública de la Generalitat Valenciana, elaborat per la Sindicatura de Comptes, no es desprén que es tracte, ni de bon tros, d’un gran problema. Entre altres aspectes, el document aborda aquesta qüestió amb dades d’inspeccions de la mateixa Administració autonòmica durant els anys 2023 i 2024.

Segons l’informe, “durant el període fiscalitzat s’ha constatat l’existència de tasques d’inspecció destinades a verificar l’ús dels habitatges de protecció pública com a residència habitual”. En l’exercici 2023 es van fer “un total de 12.357 inspeccions, de les quals 4.248 es van efectuar amb mitjans propis de la Conselleria i 8.109 a través del servei de mediació en comunitats veïnals”. Com a resultat d’aquestes actuacions, “es van iniciar 226 expedients per ocupacions il·legals”. En l’exercici 2024 “es van dur a terme 12.474 inspeccions, amb una distribució similar, 4.275 amb mitjans propis i 8.199 per mediació, que han donat lloc a 172 expedients per ocupacions il·legals”.

L’anàlisi dels resultats posa de manifest que “la taxa d’obertura d’expedients per ocupació il·legal sobre el total d’inspeccions va ser de l’1,83% el 2023 i de l’1,38% en 2024, cosa que reflecteix una disminució de 0,45 punts percentuals, equivalent a una reducció relativa del 24,61% en els casos detectats”.

Si es contrasta aquest volum d’inspeccions amb la dimensió del parc públic d’habitatges autonòmic, que és de 14.404 el 2023 i 14.282 el 2024, “s’obté una ràtio equivalent a 0,86 inspeccions per habitatge el 2023 i 0,87 el 2024, cosa que mostra que l’esforç inspector ha sigut elevat en termes quantitatius”.

El fiasco de les oficines antiocupes

Les xifres que posa en relleu l’informe de la Sindicatura sobre el parc públic van en la mateixa línia de les que es desprenen d’altres fonts referides a tota mena d’immobles i constaten que no hi ha un problema estructural d’ocupació d’habitatges, o dit d’una altra manera, que l’ocupació il·legal no és ni des de lluny un dels grans problemes de l’habitatge, encara menys de l’auge dels preus, pel residual dels casos.

El Ministeri de l’Interior a penes va registrar l’any 2024 un total de 876 denúncies per usurpació d’immobles en tota la província de València, que té un total d’1,4 milions de cases construïdes segons l’última dada de l’INE del 2021. Però és que la Policia Local de València a mitjan any passat tenia registrats un centenar de casos. El comissari principal Fernando Giménez Oñate, responsable de la Divisió Territorial Operativa d’aquest cos, ja va afirmar que “el delicte d’usurpació no es dona a penes en primers habitatges, sinó que més aïna es produeix en cases buides de grans tenidors o en habitatges heretats en què no s’ha produït un acord”.

A mitjan mes de novembre passat, l’Oficina Antiocupació de l’Ajuntament de València, la mesura estrela del PP i Vox en matèria d’habitatge i un anunci electoral molt repetit per l’alcaldessa María José Catalá, a penes havia atés dues consultes al mes des que es va posar en marxa el 16 de juny de l’any passat.

L’abril de l’any passat, el fiscal superior, José Francisco Ortiz, va afirmar a preguntes del diputat de Compromís, Jesús Pla, que els casos d’usurpació “numèricament s’ha reduït” i va advertir de “l’alarma social” que es genera quan transcendeix algun cas concret i “sembla que té més motivació”.

Segons les dades de la memòria que va presentar, el 2023 es van obrir en la Fiscalia Provincial de Castelló 142 diligències per usurpació, un 15,5% menys que el 2022, i en la de València van ser un total de 575, un 9,6% menys que l’any anterior. La Fiscalia d’Alacant, no obstant això, no feia referència a aquest apartat, encara que per les paraules d’Ortiz les xifres es van mantindre estables. La Comunitat Valenciana té uns 3,3 milions d’habitatges construïts.

Malgrat tot, la Generalitat Valenciana va anunciar més mesures per a frenar l’ocupació. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va anunciar el juny de l’any passat un Pla Integral contra l’Ocupació d’Habitatges. Mazón va explicar que aquesta mesura preveu la creació d’una oficina d’atenció a les víctimes d’ocupació, que començarà a funcionar en les pròximes setmanes, i “que tindrà un sistema d’atenció telefònica per a l’assistència immediata a través del telèfon 012”.