L’estabilitat de la coalició valenciana d’esquerres: set pressupostos dins del termini i en la forma escaient

Quan es va formalitzar l’aliança d’esquerres per a governar la Generalitat Valenciana, batejada com a Pacte del Botànic, l’oposició la va rebatejar com el “Consell del Titànic”, al·ludint que feia aigua per tot arreu, anticipant la possibilitat de naufragar. Sis anys després, les Corts Valencianes han aprovat dimecres els setens pressupostos consecutius de l’executiu format pel PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida.

La valenciana és l’única autonomia d’Estat espanyol que tira avant els seus comptes “dins del termini i en la forma escaient” en aquest període de temps, malgrat les dificultats de negociar i plasmar el projecte en els comptes públics de tres formacions diferents. Que cada 1 de gener entren en vigor els pressupostos autonòmics i l’actualització de les mesures fiscals és una qüestió de què es vanagloria el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i considera l’executiu una anomalia a Espanya. En la mateixa línia es manifestava el president de la Generalitat, Ximo Puig, que considera el consens en el Botànic una mostra d’estabilitat. “Crec que la manera de resistir, de ser capaços de recuperar-nos, és que hi haja una situació política com més estable millor i la màxima cohesió i unitat en la societat”, ha defensat el dirigent socialista en eixir del ple, una hora abans de la conferència de presidents autonòmics.

Les forces que componen el Pacte del Botànic han destacat la faena de la coalició d’esquerres, mentre que comunitats com Madrid, Múrcia, Andalusia i Castella i Lleó, governades per l’aliança de PP i Ciutadans, han patit fortes sacsejades en l’últim lustre. La portaveu d’Unides Podem, Pilar Lima, ha defensat els pressupostos “expansius, socials i inclusius” i ha destacat la inversió en Sanitat, la conselleria amb més fons, que supera els 7.800 milions d’euros. Per a la parlamentària, el Botànic és “un exemple de govern de coalició”.

El portaveu socialista, Manolo Mata, ha destacat que la valenciana és “la comunitat que té un pressupost abans que ningú”, que ha demostrat que “la política és essencial”: “En els temps més difícils fem tot el que podem per a salvar vides”. “Altres governs”, ha continuat, cauen davant la impossibilitat d’aprovar els comptes, mentre que els aprovats en les Corts Valencianes busquen que “ningú es quede arrere”. “Això ha funcionat bé i això no ha funcionat en cap lloc d’Espanya”, ha assenyalat als escons de l’oposició.

De la seua banda, el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha aprofitat la seua última intervenció parlamentària abans de tornar a l’empresa privada per a reivindicar la unitat i l’estabilitat del Pacte del Botànic, que demana “cuidar” entre tots per mantindre la senda de les polítiques públiques iniciada el 2015.

17.000 milions per a reforçar l’estat del benestar

El parlament autonòmic, amb el vot en contra de l’oposició al complet, ha aprovat uns comptes que creixen fins a 28.000 milions d’euros, un 9% més que el 2021, amb l’objectiu d’impulsar la recuperació econòmica, social i emocional d’una població assotada per la pandèmia. Són els pressupostos més elevats que ha aprovat la Generalitat Valenciana fins hui, alimentats per la injecció dels fons europeus, que potencien la inversió en sectors productius, habitatge i innovació; partides llastrades per la falta de finançament autonòmic.

Els comptes públics superaran per primera vegada la barrera dels 17.000 milions d’euros (en concret, 17.300,83) d’inversió en sanitat, educació, igualtat, habitatge i ocupació. La xifra va generar reticències durant la negociació entre els socis de govern i va provocar un retard d’una setmana en la seua presentació a les Corts Valencianes. L’anomenada despesa social té com a objectiu mantindre els recursos d’inversió i de personal destinats a serveis públics essencials en nivells de despesa semblants als del 2020 i el 2021, en què amb motiu de la pandèmia el Consell va reforçar els recursos públics que s’havien vist fortament afectats per les retallades de la crisi del 2008. Els comptes públics mantenen els contractes de reforç Covid, amb 6.500 sanitaris, i incorporen 100 milions d’euros per posar en marxa un pla de salut mental que atenga les necessitats acrescudes durant la pandèmia. L’atenció a la dependència creix en 51,8 milions fins a 430,6 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 13,69% respecte del pressupost del 2021.

L’infrafinançament autonòmic, que deixa l’autonomia amb un forat anual de 1.300 milions d’euros, fa que per a aconseguir la mitjana de la despesa social espanyol l’executiu s’endeute notablement, amb 7.058 milions de deute procedents principalment del Fons de Liquiditat Autonòmic.