La portada de mañana
Acceder
Las tres derechas vuelven a Colón con Vox al frente, el PP dividido y Cs a rastras
Así es la "cultura de la temporalidad" en España
Opinión – Vayamos aún más allá, por Elisa Beni

De la lluita contra la corrupció a l’escut social contra la pandèmia: sis anys del pacte valencià del Botànic

Ximo Puig, Rubén Martínez Dalmau y Mónica Oltra

Transició ecològica i lluita contra l’emergència climàtica; feminisme, diversitat i igualtat de tracte; serveis públics per a continuar rescatant la vida de les persones; ocupació, model productiu i innovació; qualitat democràtica i bon govern; fiscalitat progressiva, finançament just i interessos valencians. Durant sis anys, cada divendres, la portaveu del Consell ha enumerat en la roda de premsa posterior a les deliberacions del Govern autonòmic els eixos que guien l’acció de l’executiu. Durant sis anys, en les sessions de control, el president de la Generalitat ha recordat els compromisos del govern que lidera; l’agenda valenciana, la via valenciana.

L’acord per al primer experiment d’un govern progressista a tres veus a la Comunitat Valenciana, batejat com a Pacte del Botànic, compleix sis anys marcat per una de les pitjors crisis econòmiques i sanitàries en dècades. El 12 de juny de 2019 es va signar la seua reedició a Alacant, amb la incorporació d’Unides Podem, fins llavors només suport parlamentari, al tàndem de Govern del PSPV i Compromís que va aconseguir desallotjar de les institucions valencianes un PP marcat per la corrupció.

La recuperació de la reputació de la comunitat autònoma i l’autoestima com a poble, dels serveis públics bàsics –l’anomenat rescat de les persones–, el desgreuge i la reparació de drets van marcar la primera fase d’un executiu bicolor que va introduir la fórmula del mestissatge –alternar càrrecs de partits en un mateix departament– com a garantia d’estabilitat institucional. La segona fase, que ha intentat aprofundir en la reconstrucció d’un estat del benestar precaritzat, deteriorat per les retallades i l’infrafinançament autonòmic, s’ha vist alterada per l’emergència; dos grans temporals –la DANA i la borrasca Gloria– que van deixar zones completament destruïdes i una crisi sanitària a causa de la pandèmia de COVID-19 encara inacabada que deixarà fortes seqüeles i conseqüències econòmiques.

En la sessió de control de dijous, el president Ximo Puig posava en valor l’escut social davant l’amenaça de la pandèmia, una xarxa que, si bé té mancances, ha frenat el dràstic de les caigudes. “El canvi polític la cosa més important que ha fet ha sigut l’escut social, un blindatge de l’estat de benestar”, a través del reforç en sanitat, educació i serveis socials, responia el president al portaveu de Compromís, que li recordava l’agenda política pendent. Puig posava en valor que la urgència de la pandèmia no ha entelat la resta de les polítiques, i enumerava la resolució dels expedients de dependència, la creació de cicles formatius, la inversió en el sistema audiovisual, l’impuls a la innovació i la investigació amb la recuperació de científics migrats.

“La primera legislatura es va centrar a posar ordre a tot el desordre que havien deixat tants anys del PP”, analitza la vicepresidenta, Mónica Oltra, que creu que el valor del Pacte del Botànic ha sigut “generar una sèrie de drets que permeten als valencians i valencianes millorar la seua vida” i que aquesta segona legislatura, una vegada se supere la fase més greu de la COVID-19, ha de centrar-se a desenvolupar i consolidar els drets marcats.

L’entrada d’Unides Podem-Esquerra Unida es va produir en el segon acord, en què es va formar un govern amb una àmplia representació de les esquerres. “L’entrada d’Unides Podem en el Govern valencià ha suposat un punt d’inflexió, que ha enfortit i ha ampliat les polítiques enfocades a millorar la vida de la gent, no solament pel que fa a l’habitatge, sinó en el conjunt de les polítiques del Consell”, raona el vicepresident segon i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, que considera que el model valencià “és un exemple d’eficàcia tant en capacitat de resposta a les necessitats de la ciutadania com en la gestió de la pitjor crisi que hem viscut en les últimes dècades”.

“Aquest país no s’assembla al que teníem fa sis anys, després de 20 de govern del PP. Ara hi impera la transparència davant de l’opacitat d’aquells anys”, relata la consellera de Transparència i Qualitat Democràtica Rosa Pérez Garijo, la formació de la qual, Esquerra Unida, és companya de coalició de Podem. “Hem passat de la privatització d’hospitals a la reversió al sector públic. O de retallar en educació al fet que ara hi haja més professors que mai. Durant molts anys vam ser coneguts com un territori on l’opacitat i la corrupció campaven a pler i es balafiaven els diners amb grans esdeveniments sense sentit; ara ens coneixen per ser una terra amb un govern centrat a millorar la vida de la ciutadania”, subratlla.

La pandèmia ha llastrat els avanços i ha obligat a repensar algunes polítiques, coincideixen tots els representants consultats per elDiario.es, però les dades “evidencien que s’ha fet una bona gestió”, tant en el terreny sanitari com econòmic. La valenciana ha sigut l’autonomia líder en ajudes econòmiques als sectors afectats per la crisi, signa rècords de vacunació i està ja tres mesos per davall del llindar de risc en contagis, amb una campanya de reforç del personal sanitari per a evitar repunts a l’estiu.

Abans que la crisi sacsejara les vides, els indicadors mostraven l’inici de la recuperació després de la gran recessió iniciada el 2008. Segons recopila el portaveu del PSPV en les Corts Valencianes, Manolo Mata, entre el 2015 i el 2019 la renda mitjana per llar va créixer un 19%, el risc de pobresa va abaixar dos punts, va descendir l’atur i van augmentar les afiliacions a la Seguretat Social, van augmentar les exportacions. “Vam passar del fet que desaparegueren els bancs al fet que les seus i les fusions s’instal·laren ací. Hi ha hagut una estabilitat política que ha portat inversions; tenim el pressupost més gran de la història, amb més de 6.000 milions d’euros en sanitat”, enumera. “Hem eliminat el que era la reputació d’una comunitat que volia ser un referent d’Espanya tot i que va ser el cabdell de les trames corruptes; vam passar de tindre 3 presidents imputats a cap cas de corrupció en l’Administració autonòmica, a recuperar la dignitat de la gent fent polítiques amables”, recalca el portaveu socialista. Ni rastre del caos que la dreta agita.

L’acció parlamentària i legislativa

La primera legislatura botànica es va tancar amb més de 80 lleis aprovades; algunes de reconeixement de drets bàsics com la llei LGTBI o la llei trans, la creació dels serveis socials inclusius, la recuperació de la sanitat universal, el blindatge de la funció social de l’habitatge, la recuperació del servei públic audiovisual o l’aprovació dins del termini i en la forma escaient de totes les lleis de pressupostos i de mesures fiscals, amb una reforma que va cap a la redistribució de la riquesa.

De l’emergència social i la reparació de drets inicial els partits signants del Pacte del Botànic han passat a fer front a l’emergència sanitària i mediambiental, amb les comissions de reconstrucció i estudi com a eixos del parlament autonòmic en el període de sessions. La majoria progressista ha aprovat una llei de funció pública que actualitza l’Administració autonòmica i una llei que busca la prevenció de la ludopatia i treballa en normes que anticipen i mitiguen els efectes del canvi climàtic.

Per a la portaveu d’Unides Podem, Pilar Lima, “ens queden reptes importants i el programa del segon Acord del Botànic per desenvolupar. Des d’Unides Podem serem molt exigents amb nosaltres mateixes i amb els nostres socis per a complir allò a què ens hem compromés, per exemple la reversió directa a gestió pública dels hospitals privatitzats pel PP”. La parlamentària marca com a repte aconseguir que el Ministeri d’Hisenda “òbriga el procés de negociació que faça possible un finançament just i encertar en l’estratègia d’inversió dels fons europeus de recuperació, en clau de reindustrialització i transició ecològica, que són grans metes per al final de la legislatura”, alhora que posa en valor les polítiques d’habitatge, les ajudes directes i l’escut social que la Generalitat ha articulat: “Ha sigut molt complet, continuarem treballant per ampliar-lo, perquè som conscients que no és prou el que s’ha fet fins ara”, adverteix.

La mirada territorial

En un context polaritzat en què els dos principals actors autonòmics fan oposició al Govern central, el màxim representant del Consell ha buscat erigir-se com un actor rellevant en la política nacional, suport del president Sánchez en qüestions espinoses com els indults –que li han valgut dures crítiques dels seus barons– o com a mediador entre autonomies per a superar certs bloquejos. L’eixida de Catalunya dels fòrums de decisió ha propiciat l’entrada dels valencians en el marc territorial, dibuixant el seu model com a antagònic. “La Comunitat Valenciana s’ha situat com a contrapunt a les polítiques de la dreta”, assenyala el politòleg Pablo Simón, que creu que Puig ha aconseguit situar l’agenda valenciana i tindre bona presència a Espanya gràcies a la gestió de la pandèmia, el model territorial de caire federalista i l’esforç per traure el debat sobre el poder de Madrid. Al seu judici, el “to propi” de la política valenciana i el seu creixent pes econòmic, polític i mediàtic han aconseguit que el model del Botànic “dins del camp de l’esquerra haja esdevingut el referent” i, en la dreta, com a contrapés al centralisme i la política econòmica neoliberal.

Encara que resulta complex ocupar el debat en un sistema comunicatiu centralista, amb dos pols polítics que copen les informacions, el politòleg valora que s’hagen inclòs temes valencians en l’agenda nacional, com el model de finançament, l’harmonització fiscal, el port, el Corredor Mediterrani o l’estructura radial de transports. A parer seu, el dirigent socialista ha “presidencialitzat” la presa de decisions, ocupant espai en mitjans, mentre que els dirigents de Compromís han repartit la seua presència amb una vicepresidenta més absent en el marc nacional –qüestió que ha anat resolent amb l’agenda feminista i el debat sobre la llei trans o les polítiques socials– i un diputat en el Congrés, Joan Baldoví, amb molta presència en minuts televisats. Els representants valencians de Podem estan més desdibuixats en aquest mapa, considera.

Els socis de Govern xoquen en el model per a revertir les privatitzacions sanitàries, en les grans infraestructures com el port de València o els projectes urbanístics com la solució per a l’etern nou Mestalla, com van xocar en el seu moment per les restriccions de la pandèmia, els pressupostos o el procés de presa de decisions. Però els socis es necessiten, com dos presoners que s’escapoleixen de la presó i comparteixen les manilles, assenyala el politòleg Pablo Simón, que apunta que amb el declivi de Ciutadans els socialistes ja no poden mirar a altres formacions per pactar. “El PSPV pot estar més fort, però sense Compromís o amb una baixada de Podem... La política es fa en blocs”, assenyala Simón. “Hem sigut un exemple per al govern d’Espanya, de convivència de les esquerres amb els seus matisos d’una manera amable, tenim un govern sòlid que actua amb tranquil·litat i assossec per a resoldre els problemes de la gent”, afig Mata.

A Catalunya, l’altre gran pol i un territori amb vincles històrics, la mirada cap a València ha canviat. “La política del PP no sols anava lligada a la corrupció, sinó també a un fort anticatalanisme i rebuig a tot el que vinguera del territori veí. Amb el Pacte del Botànic, les polítiques han canviat, i els marcs també: ara, quan es parla de la política valenciana, s’apel·la al canvi, a polítiques socials, a la llengua”, explica la politòloga valenciana establida a Catalunya Teresa Ciges. “El Botànic inspira el nou govern català, que ha incorporat grups de treball i dinàmiques coalicionals que duen a terme els valencians, com per exemple les jornades de convivència entre els membres del govern, per definir estratègies i acostar relacions personals”, indica.

La també periodista creu que s’ha donat un canvi radical en la percepció entre governs i en les relacions institucionals amb l’impuls d’accions conjuntes com el Corredor Mediterrani o les trobades entre Ximo Puig i Pere Aragonés, un governant amb qui Puig té bona relació institucional. En el nou context català, a priori donat a tornar a asseure’s a les taules de negociació, els dirigents valencians són vistos com a aliats davant la política madrilenya, a fi de construir l’Espanya de les Espanyes. 

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats