La major part dels treballadors de plataformes digitals estan per davall del salari mínim, segons un estudi de la Universitat de València

La majoria de les persones que treballen a través de plataformes digitals perceben una quantitat inferior a la del salari mínim interprofessional. Un estudi de la Universitat de València, fet a petició del servei autonòmic d’ocupació Labora, apunta que més de la meitat d’aquests treballadors no van arribar a l’SMI el 2022, descomptant els costos de la faena a la remuneració rebuda per hora.

L’informe sobre plataformes digitals, fet per segon any pels professors Adrián Todolí i José María Peiró, presentat pel secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, es refereix a les persones que hagen treballat a través de plataformes digitals almenys una vegada al mes, tant si la faena és digital com presencial. L’anàlisi delimita la definició a les empreses en línia, sense oficines en què fer la faena, que permeten trobar faena o tasques a través de pàgines web o aplicacions mòbils, i que cobren al client per pagar a qui fa la faena. Entre els exemples, esmenta empreses com Uber, Glovo, Upwork, Freelancer, Fiver o TaskRabbit, les que connecten demandants amb oferents d’ocupació per a qüestions molt concretes, des del menjar a domicili fins a serveis de muntatge de mobles o neteja.

El perfil d’aquesta mena de treballadors és jove, d’àrea urbana, almenys amb una persona dependent econòmicament d’ells, de nivell socioeconòmic mitjà-alt, amb estudis superiors, de faena qualificada, amb estatus laboral d’autònom predominantment i que treballa en plataformes amb una dedicació secundària. L’informe apunta que la pandèmia ha incrementat l’accés a aquests serveis: més de dos de cada cinc treballadors actuals a través de plataformes van començar aquesta situació a partir de març del 2020.

L’informe apunta diverses pràctiques qüestionables per les plataformes. Observa “indicis d’infraremuneració, horaris i jornades poc desitjables, així com l’exclusivitat amb la plataforma de treball, l’existència d’hores d’espera no remunerades i la pràctica de pagar per treballar”.

Sobre el salari, prop del 50% dels treballadors sostenen que perceben menys de 8 euros (després de restar les despeses) per hora de faena. “És ressenyable el baix percentatge de persones ben remunerades, i és que solament el 3% dels treballadors de plataformes obtenen més de 20 euros l’hora de faena”, apunta el document, que incideix en la bretxa salarial d’aquesta modalitat d’ocupació: mentre que els homes que perceben menys de l’SMI són el 45,4%, en el cas de les dones s’arriba al 57,7%. Aquesta infraremuneració és especialment cridanera en el sector del transport, en què el 71,4% estan per davall de l’SMI.

Entre les males condicions de treball, l’informe destaca el nivell de risc a què s’exposen els empleats i constata “un augment generalitzat dels factors de risc associats a les plataformes digitals”, entre aquests, esmenta l’assetjament sexual, l’aparició de problemes de salut, els accidents i la falta d’assistència per part de les plataformes en situacions d’emergència, a més de l’exposició a atacs físics.

Teletreball i dret a la desconnexió

El secretari autonòmic també ha presentat les conclusions de l’estudi sobre teletreball, coordinat pel mateix equip, que assenyala que un 29,5% de les persones enquestades teletreballen. Extrapolant les dades, això implica que quasi un milió de persones a la Comunitat Valenciana teletreballen i més del 90% ho fan des del seu domicili.

L’estudi apunta la necessitat d’instaurar protocols per garantir el dret a la desconnexió digital, inexistent en el 60% dels casos registrats. En aquest sentit, més del 56% dels enquestats han manifestat que han rebut correus fora de l’horari de faena, un 35,2% han rebut telefonades i quasi un 40%, missatges de text o d’àudio –a través d’aplicacions de missatgeria instantània– fora de la seua jornada de treball.

A més, l’anàlisi global dels diferents riscos psicosocials mostra que els més freqüents se situen en el bloc de tasques i activitats del treball, en el corresponent a les relacions interpersonals i socials i en el de la conciliació. Les activitats directament afectades són les del sector científic, tècnic, educatiu i el d’informació i telecomunicacions.