Mazón, condemnat pel seu jersei groc

Des de la cançó d’Hombres G, poques vegades un jersei groc va tindre tanta rellevància per a esclarir una mentida. Aquesta peça tan cridanera i que va fer famosa la cançó del grup liderat per David Summers és la que portava el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en la seua despreocupada entrada al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana a les 20.28 del 29 d’octubre de 2024.

Com ha contat en exclusiva elDiario.es, primer en el documental On estava Mazón? i, posteriorment, gràcies a un segon testimoniatge presencial, Carlos Mazón mai va seguir des del seu despatx l’evolució de la mortífera dana que hui fa un any. El cap del Consell va eixir del Palau cap a les 14.45 i va arribar a les 19.55 a la seu presidencial, per la qual cosa mai va estar en el seu lloc de treball. Va eixir amb vestit, corbata i un paraigua –una altra font presencial apunta que portava a més una “bosseta de mà”– i va tornar més de cinc hores després sense americana, corbata i paraigua i amb un jersei groc i una carpeta de treball davall del braç.

Aquest jersei groc evidencia que el president de la Generalitat es degué canviar i deixar la roba en algun dels tres llocs pels quals va passar. On es va canviar Carlos Mazón? Segons totes les fonts consultades i les versions mateixes de Mazón i de Maribel Vilaplana, només hi ha tres opcions: en El Ventorro, el pàrquing Glorieta-la Pau a què va acompanyar la periodista o en el seu domicili del barri de l’Eixample. Aquests tres punts estan separats per uns deu minuts caminant, per la qual cosa, a falta d’una explicació del mateix president de la Generalitat, qualsevol de les tres opcions són vàlides, encara que la més plausible és que es despullara en el seu domicili particular.

Encara que puga semblar frívol escriure sobre moda i pàrquings subterranis just aquest dimecres de dol en què fa un any de la mort de 229 valencianes i valencians, la realitat és que per als familiars d’aquestes víctimes és molt important saber el parador del president, del seu president, en el moment en què els seus éssers estimats morien ofegats.

Les associacions de víctimes volen justícia, veritat i reparació. La justícia i la veritat –judicial– la impartiran els tribunals, però la reparació i una part de la veritat també l’han d’aportar els mitjans de comunicació. I en això estem. A conéixer cada minut del parador del responsable màxim de la Generalitat en un dia que l’Administració autonòmica no va complir les seues competències i no va protegir la seua població.

Aquest debat sobre els 36 minuts de Carlos Mazón sense fer ni rebre telefonades (entre les 18.58 i les 19.34), un any després, evidencia que el cap del Consell continua atrapat en El Ventorro. I segons les últimes revelacions, condemnat pel seu jersei groc. Com Bill Murray en la pel·lícula Atrapat en el temps (Groundhog Day en l’original en anglés), el president de la Generalitat s’alça cada dia en el reservat del ja mític restaurant.

I clar, un president que no pot mirar al futur i es desperta permanentment a les 19.34 del 29 d’octubre en una habitació inconfessable difícilment pot executar una reconstrucció. I, menys encara, reparar les víctimes. Malgrat això, dimecres Carlos Mazón estarà en el funeral d’Estat malgrat la negativa de la major part dels familiars dels morts, segons la jutgessa, morts presumptament per imprudència greu de l’Administració que dirigia.

Carlos Mazón està en temps de descompte. Huit de cada deu valencians volen que se’n vaja i sis de cada deu votants del PP, que dimitisca i convoque eleccions. Mentrestant, el president continua en una fugida cap avant en què no ha dubtat a atacar les víctimes i la ciència.

Dimarts demanava “màxim respecte a les víctimes” per a no haver de respondre on es va canviar de roba, si en El Ventorro, el pàrquing o a sa casa. Però, en realitat, els familiars de les víctimes poc li han importat. No ha xafat els carrers d’Algemesí, Xiva, Utiel o Catarroja en un any i tampoc ha facilitat que les associacions de familiars de víctimes acudisquen al Palau de la Generalitat o a les Corts. Ara són elles les que no volen veure’l ni en el funeral.

Però, sens dubte, la cosa més mesquina que ha fet Carlos Mazón ha sigut assenyalar les associacions de víctimes per estar, a parer seu, “polititzades”. Potser la riuada va preguntar als morts si votaven Vox, Compromís, el PSPV o el PP? Potser María Dolores, Rosa, Toñi o Carmina no estarien millor a casa amb els seus éssers estimats i sense haver de manifestar-se cada mes pels carrers de València per a cridar “Mazón dimissió”?

A Mazón li queden dues opcions després d’aquest primer aniversari de la dana. Confirmar la veritat que ja hem contat alguns mitjans i dimitir. O dimitir i confirmar la veritat. Justícia, veritat i reparació.