Mónica Oltra: els estereotips de gènere que desgasten la líder de Compromís

La vicepresidenta Mónica Oltra.

La campanya empresa per la dreta contra la vicepresidenta valenciana i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, sobre els centres de menors ha posat en un primer pla aspectes de la seua vida personal com a mecanisme per a desgastar la seua projecció política. 

Els periodistes Jordi Sarrion i Carbonell i Santiago García Cornejo han publicat un estudi en Beers&Politics sobre els estereotips de gènere dels mitjans de comunicació aplicats. “El seu punt fort és la credibilitat que s’associa en tot moment a la seua vida personal, amb el pas del temps van generant-se cada vegada més estereotips en els mitjans”, explica Jordi Sarrion.

L’estudi analitza diversos moments clau de la trajectòria política d’Oltra: la seua activitat parlamentària en l’oposició, la negociació del primer govern del Pacte del Botànic el 2015 i la polèmica per la gestió dels centres de menors tutelats per la Generalitat Valenciana, després de la condemna del seu exmarit per abusos sexuals. Així doncs, els autors analitzen el procés de celebrificació, que “té molt a veure amb la pèrdua de la importància dels partits des del 15M i la Primavera Valenciana”. “En paral·lel”, afig Sarrion, “els discursos populistes han arribat a tothom”.

La celebrificació converteix la líder política en un símbol i “s’associa amb la vida personal i que no s’oculta res d’aquest àmbit”. Els autors han sintetitzat diversos estereotips aplicats a Oltra: la donzella de ferro, “amb atributs contraris a la feminitat” i que l’associa amb “una dona famolenca de poder”. 

“Si és un home”, explica Jordi Sarrion, “quan un polític té molta ambició es diu que és un estadista, però en el cas de les dones s’associa a ser mala persona i conspiradora”. Els mitjans, conclou l’estudi, “intenten fer d’allò personal una cosa política”. 

La campanya pels centres de menors ha produït una mena d’eclosió de tots aquests trets. Els autors han detectat una certa “ambigüitat”, cosa que “no es faria si fora un home”, explica Jordi Sarrion. “Com que Oltra és roïna, estigmatitzen els centres de menors de la Generalitat Valenciana”, ficant el dit en la nafra “personalment i políticament”. 

“En una campanya per a atacar-la personalment, el fet polític queda molt lluny i a més s’instrumentalitza per atacar el feminisme”, afirma l’autor de l’estudi. “El personal es converteix en una única característica important i amb això s’intenta anul·lar tota la gestió del poder”, postil·la. 

El periodista vincula aquest fenomen a la projecció de la figura d’Oltra a escala estatal. “L’objectiu és desgastar-la i caldrà veure si Oltra es creix i es fa més forta”, conclou. 

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats