Pablo Gallart, la cara b del CEO i arquitecte fiscal de Ribera Salud que administra 60 empreses

El personatge del CEO de Ribera Salud, Pablo Gallart, caçat en uns àudios demanant allargar les llista d’espera per a guanyar més, no s’entén sense el seu examic i mentor Alberto de Rosa, fundador del grup sanitari d’origen valencià fa 28 anys i acomiadat el maig passat per, segons l’entorn de Gallart mateix, “greus irregularitats”. Les diferents fonts consultades per elDiario.es sabedores dels secrets de la companyia, coincideixen que Gallart va tindre molt a veure en l’eixida abrupta de De Rosa i ironitzen que De Rosa té molt a veure en els problemes que sotgen Gallart en l’última setmana.

Pablo Gallart i la seua trajectòria professional en la sanitat privada es van forjar a l’ombra d’Alberto de Rosa, que, allà pel 2002, va fitxar el financer de la consultora KPMG. “Va ser el primer empleat de Ribera Salud”, recorden fonts coneixedores de la companyia. El conegut com a “model Alzira”, perquè és en aquesta localitat valenciana on es va privatitzar per primera vegada la gestió d’un hospital públic de la Generalitat, va eixir del cervell de De Rosa, però l’arquitectura fiscal per a obtindre el màxim benefici la va dissenyar Gallart. La parella ha jugat sempre tan al límit en el negoci que, un matí del 2016, un equip de policies nacionals de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) es va personar en les oficines de València de B2B Salut, la central de compres de material protètic del grup Ribera Salud, i es va emportar unes quantes caixes de documentació.

El Jutjat d’Instrucció número 4 de València va investigar durant uns quants anys, arran de la denúncia de la UDEF, aquesta filial de la companyia, que dirigien en persona De Rosa i Gallart, però va acabar arxivant la investigació el 2018, perquè, malgrat que la central de compres cobrava comissions als proveïdors de pròtesis per a engrossir el seu negoci, aquest increment no es repercutia en el cost final que pagava l’Administració, segons el jutge instructor, per la qual cosa no hi havia pèrdua per a l’erari públic. Després d’aquest esglai, B2B Salud va continuar amb el seu funcionament i el 2024 aquesta empresa del grup Ribera Salud va ingressar 4,4 milions d’euros i va obtindre uns beneficis de 666.724 euros.

Per al “model Alzira” de Ribera Salud, aquestes empreses satèl·lit del grup, com B2B Salud, són fonamentals per a obtindre els beneficis abundants que aconsegueix. “El secret de Ribera Salud no rau només en el benefici industrial de les concessions i les martingales de la gestió de pacients; rau també en tota la xarxa societària de proveïdors de serveis sanitaris que cobren pels serveis als hospitals i els centres de salut privatitzats”, explica un alt càrrec del Govern de Ximo Puig que es va haver de barallar amb De Rosa i Gallart entre el 2015 i el 2023. Van ser anys de molta tensió entre l’empresa i la Generalitat per la decisió de l’executiu del PSPV-PSOE, Compromís i Podem de revertir les privatitzacions.

Gallart i De Rosa són els que van inventar aquest model de servei total que pràcticament ocupa tot el procés sanitari perquè ni un sol euro de la concessió que ingressa de l’Administració pública vaja a parar a cap altra empresa que no siga del grup. Anàlisis biològiques, diagnòstics clínics, serveis d’hospitalització o la compra d’un tipus de material sanitari determinat: tot passa per alguna filial de la companyia.

Aquesta manera de treballar s’ha demostrat molt rendible. N’és un exemple el Centro Inmunológico de la Comunidad Valenciana, empresa de què Gallart és administrador. Aquesta filial de Ribera Salud va facturar el 2024 21 milions d’euros i en va guanyar quatre, un 23% de rendibilitat; unes xifres espectaculars, superiors al marge de benefici que solen donar les concessions sanitàries i que està molt controlat per l’Administració. Centro Inmunológico de la Comunidad Valenciana té com a objecte social “la realització d’anàlisis i diagnòstics clínics, biològics o químics (intermediació) per si mateixa o mitjançant l’adquisició i l’administració de laboratoris d’anàlisis clíniques o d’actius relacionats, incloent-hi la tinença i l’explotació d’aparells i instal·lacions que siguen adients”.

Ribera Salud gestiona actualment 15 hospitals i més de 60 centres policlínics, amb més de 9.000 treballadors, a més de les empreses de serveis sanitaris esmentades abans. I Gallart, com a CEO, és administrador o administrador mancomunat de més de 60 filials del grup, segons es pot confirmar a través del Registre Mercantil. El CEO dirigeix la matriu, però està vinculat també a les empreses satèl·lit de serveis com B2B, Centro Inmunológico de la Comunidad Valenciana o Imatec Gabinetes Radiológicos SL, companyia que –com indica el nom– du a terme proves radiològiques i que el 2024 va facturar 2,3 milions i va guanyar quasi 400.000 euros, més d’un 20% de rendibilitat.

Gallart, que ha baixat a l’infern en els últims dies, va aconseguir el maig passat el que sempre havia perseguit: convertir-se en conseller delegat de la companyia. Ho va fer gràcies al suport del màxim accionista, els francesos de Vivalto Santé, però el seu assalt al cel va costar el lloc al president i fundador Alberto de Rosa i l’anterior consellera delegada, Elisa Tarazona. I De Rosa, un polèmic gestor més viu que la tinya i molt vinculat al PP valencià, no oblida, segons relaten fonts del sector sanitari i polític valencià que saben com se les gasta. Després de la seua eixida abrupta de Ribera Salud, Gallart i De Rosa van trencar la seua relació no sols mercantil, sinó personal.

Fonts de l’entorn de Pablo Gallart consideren que la situació que viu el CEO de Ribera Salud no és pel model, “sinó per una vendetta”. “És clar qui mou totes les faules i qui ha traginat els àudios”, sostenen les mateixes fonts. De fet, una treballadora de l’Hospital de Torrejón ha presentat una denúncia en la policia en què assegura que l’exgerent del centre sanitari, al seu torn neboda de l’anterior CEO Elisa Tarazona, l’hauria obligada a gravar la reunió de directius en què se sent el conseller delegat de Ribera Salud parlar de l’allargament de les llistes d’espera. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que la polèmica pel model de la privatització d’hospitals es deu a “picabaralles entre directius”.

La força d’Alberto de Rosa

Conten fonts coneixedores de la relació entre el Govern valencià i Ribera Salud que a les negociacions de les liquidacions –en què Administració i empresa aclareixen el cost final del servei privatitzat– acudien sempre junts Gallart i De Rosa. El primer, per la part tècnica, i el segon, per la institucional. Les mateixes fonts expliquen que el financer actuava de “poli bo” i fins i tot mostrava “una certa empatia” amb l’Administració i l’erari públic. El “poli roí” l’escenificava el ja expresident de la companyia.

Estant De Rosa i Gallart en plena guerra contra el Govern de Puig i Oltra, no van dubtar a utilitzar tota mena d’estratègies d’agitació pública contra la Generalitat amb fons de l’empresa, el principal client de la qual era la mateixa Administració autonòmica. Van omplir Alzira de cartells i van comprar publicitat en autobusos contra la seua bèstia negra, la consellera en altre temps Carmen Montón. Van fitxar exministres socialistes per a defensar el seu model i fins i tot van fer actes amb ministres del laborista Tony Blair, o van afavorir associacions de pacients que feien xarrades per l’àrea sanitària de la Ribera per a cantar les bondats del model. També van regar amb publicitat abundant molts mitjans de comunicació que defensaven el seu model i van fer tasques de lobby en les elits dels socialistes més favorables a la privatització.

Un dia, en l’AVE entre València i Madrid, un ciutadà va fotografiar Alberto de Rosa al costat de Francisco Camps i Cristina Seguí, agitadora ultra i una de les acusacions populars en el cas que va acabar amb Mónica Oltra imputada per pretesament intentar encobrir els abusos del seu exmarit a una menor en un centre tutelat, cosa que va forçar la seua dimissió com a vicepresidenta. El jutge instructor ha conclòs que no va haver-hi cap encobriment, però l’Audiència vol obligar-lo a obrir judici oral a la política d’esquerres, també contra el criteri de la fiscalia.

Un altre dia, una cosina de la víctima dels abusos de l’exmarit d’Oltra va airejar que els seus advocats, vinculats a l’extrema dreta valenciana, havien promés a la jove faena en Ribera Salud; cosa que no es va arribar a produir, però que evidencia els estranys companys de tren que aquell dia van ser captats en conversa animada. Des de l’entorn d’Oltra sempre han vist la mà de De Rosa en les acusacions contra l’exvicepresidenta per haver sigut, des de la seua arribada a la Generalitat, un dels principals assots contra la privatització de la sanitat a la Comunitat Valenciana.

El model privatitzador de la sanitat pública espanyola torna a estar en el focus mediàtic per les seues pràctiques dubtoses. Però aquesta vegada, el seu cervell i el seu arquitecte estan en bàndols contraris. “La Ribera de hui, no té res a veure amb el passat”, asseguren fonts de l’entorn de Gallart. La guerra continua.