El parc natural que arrasa l'incendi de la Vall d'Uixó porta sense director des del 2024, però la Generalitat diu que “hi ha més personal”

L'incendi declarat a la Vall d'Uixó ha calcinat gairebé 10.000 hectàrees i ha obligat durant els últims dies a evacuar o confinar veïns de la Vall d'Uixó, Artana, Eslida, Aín, Alcúdia de Veo, Suera, Tales, Onda Betxí i la Vilavella, a més d'afectar diferents urbanitzacions i disseminats en el que ja és el tercer foc més devastador en l'última dècada a la Comunitat Valenciana. Bona part del perímetre de les flames afecta el Parc Natural de la Serra d'Espadà, el segon més extens del territori valencià, només per darrere de les Foies del Cabriel, amb 31.181 hectàrees i el major alzinar protegit.

Hi ha una altra realitat, molt menys visible, que també descriu l'estat de la gestió ambiental del principal espai protegit afectat pel foc: la Generalitat manté des de fa prop de dos anys sense cobrir el lloc de la direcció-conservació de la Serra d'Espadà. L'absència d'aquesta figura coincideix amb el major incendi registrat al parc en dècades i torna a posar el focus sobre les prioritats de la política de gestió dels espais naturals protegits de la Generalitat.

Fonts de la Conselleria de Medi Ambient reconeixen que no s'ha cobert la plaça des que es jubilés el seu anterior titular. “S'està dilatant el procés de renovació per la dificultat de trobar un perfil que compleixi les característiques que es plantegen per al càrrec després de la reforma duta a terme l'anterior legislatura i que ara es reconsidera”, expliquen fonts del departament que dirigeix Vicente Martínez Mus. Tot i no haver-hi director conservador, expliquen les mateixes fonts, no hi ha hagut una paralització de l'activitat, “ja que de fet ha augmentat”.

“En aquest temps les funcions del director conservador han estat assumides pel servei d'espais naturals de la Direcció General de Medi Natural i Animal, que ha coordinat l'increment de personal que treballa directament al parc. Durant aquesta legislatura s'ha tramitat l'ampliació de l'encomana per incorporar una nova brigada de la Generalitat que realitza tasques de manteniment al parc natural. Ara mateix hi ha quatre en actiu. A més, al terreny també treballen els agents mediambientals de les diferents demarcacions que afecten al parc natural. Per altra banda, s'ha nomenat aquest exercici el càrrec del president de la junta rectora del parc natural”, argumenten des de Medi Ambient.

La Llei d'Espais Naturals Protegits precisament atribueix a la persona encarregada de la direcció i conservació l'aplicació dels instruments de planificació del parc, la proposta d'actuacions de conservació, la col·laboració en l'elaboració del pressupost i del programa anual d'inversions, la redacció de la memòria anual i quantes funcions li encomani l'òrgan gestor. A més, El Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de la Serra d'Espadà va un pas més enllà i estableix que el director conservador exerceix aquestes funcions amb el suport de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc, la direcció del qual li correspon. És a dir, no es tracta d'una figura protocol·lària, sinó del principal responsable tècnic de la gestió ordinària d'un espai protegit que té uns recursos tècnics i funcionaris mínims.

La legislació vigent permet que una mateixa persona pugui dirigir diversos espais naturals protegits, per la qual cosa la llei no obliga que cada parc disposi d'un director exclusiu.

Un lloc amb història política

La figura del director conservador dels parcs naturals tampoc ha estat aliena a qüestions polítiques. En 2011, el Govern valencià del Partit Popular va eliminar aquest càrrec mitjançant la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos i el va substituir per la figura del “dinamitzador”, un càrrec de personal eventual. En la pràctica, els espais naturals es van convertir en un niu de col·locació de regidors del PP en els diferents espais naturals, com el regidor del PP Miguel Tatay, que va ser nomenat director dels parcs de Puebla de Sant Miquel i Sot de Chera en 2011.

Cinc anys després, el Consell del Botànic va revertir aquella decisió i va recuperar la direcció-conservació com un lloc de caràcter tècnic, defensant que la gestió dels parcs naturals havia de recaure en professionals especialitzats i no en càrrecs de confiança.

L'any passat, malgrat els intents per la Llei d'Acompanyament d'una modificació normativa per canviar el sistema de provisió de les places de director conservador -actualment segueixen sent funcionaris- i poder permetre que els nomenaments es realitzessin pel procediment de lliure designació, tot va quedar en paper mullat quan les intencions del departament de Martínez Mus van ser contestades a l'interna pels sindicats.

Al desembre del 2010, el jutjat contenciós administratiu número 7 de València va anul·lar la resolució de la Conselleria que nomenava personal eventual de confiança en els llocs de director conservador dels 22 parcs naturals precisament després d'una denúncia de la CGT i Intersindical Valenciana. Tot i així el PP el va allargar fins al 2015, model de selecció que Compromís va canviar amb la seva arribada a la conselleria de Medi Ambient.