La consellera de Justícia del Govern valencià reclama una llei integral per a abolir la prostitució

La consellera de Justícia de la Generalitat Valenciana aplaudeix el primer pas en el Congrés per a aprovar una llei abolicionista de la prostitució, però reclama un projecte “integral” que vaja més enllà de les mesures sancionadores. Després d’algunes disputes amb els seus socis de Govern a la Comunitat Valenciana arran de la proposta de normativa per a sancionar clients, proxenetes i qualsevol beneficiari de la prostitució, Gabriela Bravo, exportaveu del Poder Judicial i actual titular de Justícia, advoca per modificacions de la Llei d’estrangeria i la implementació de rendes i ajudes socials per a dones prostituïdes.

La dirigent, proposada pel PSPV per al càrrec el 2015, abandera una agenda autonòmica abolicionista en què difereixen els seus socis en l’executiu. L’any passat va constituir un Fòrum per l’Abolició de la Prostitució per a combatre l’explotació sexual en el marc de les competències autonòmiques, que s’ha traslladat en una modificació de la Llei d’espectacles per a “sancionar el consum de prostitució en establiments públics” i un model d’ordenança municipal que sancione clients i prostituïdors. El model d’ordenança es debatrà en gairebé 400 ajuntaments, ha indicat la titular de Justícia, que insisteix que les dones prostituïdes “necessiten que els ajudem a construir un projecte de vida digne, i per fer-ho és important que les propostes punitives vagen acompanyades de canvis que modifiquen la Llei d’estrangeria i mesures econòmiques, per a donar-los l’oportunitat d’eixir d’ací”.

Bravo, que reclama una llei integral amb perspectiva transversal, participa el mes de juny en diversos espais abolicionistes amb membres del PSPV i entitats afins. La titular de Justícia intervé dimecres en una trobada en el Centre del Carmen amb la catedràtica de dret constitucional Yolanda Gómez i la portaveu del Front Abolicionista valencià, Concha Hurtado. Dilluns que ve, farà el mateix en un fòrum de la Regidoria de Protecció Ciutadana de l’Ajuntament de València sobre propostes feministes per a l’ordenança abolicionista amb l’escriptora Rosa Cobo, l’activista i supervivent de tràfic Amelia Tiganus i la jutgessa especialista en violència de gènere Lara Esteve.

La definició de prostitució, que en el PSPV-PSOE equiparen a explotació sexual i a una forma de violència masclista, genera discrepàncies amb Compromís i Unides Podem, que han reclamat escoltar les dones que exerceixen la prostitució, mesures de caràcter social per a víctimes de tràfic, i que creuen que aquesta proposta abolicionista és més aviat prohibicionista. Tots dos partits tenen corrents interns que difereixen de la postura pública dels seus dirigents sobre si tot sexe pagat és prostitució, si aquesta és una forma de violència sexual o ha de diferenciar-se del tràfic i l’explotació i quines són les mesures menys lesives per a les dones sobre les quals legislar. Alguns sectors creuen que la postura d’abolir tota forma de prostitució és moralista, mentre altres demanen més contundència sancionadora. Les discrepàncies es van traslladar en forma d’esmenes a la Llei d’espectacles de la Conselleria d’Igualtat, que dirigeix Mónica Oltra, on es van apuntar els dubtes sobre si les mesures sancionadores resulten les més eficients per a protegir les dones prostituïdes i es remarca la necessitat de comptar amb una xarxa de suport econòmic i social per a lluitar contra l’exclusió.