Les Corts van pagar més del que demanava l’Església per l’edifici que va comprar per quasi el triple del seu valor

El Parlament valencià van assumir totes les despeses i fins i tot l’impost de plusvàlues municipal –increment del valor dels terrenys–, que sol pagar el venedor, que és qui es beneficia de l’increment de preu
La Mesa que va aprovar comprar l’edifici estava composta per membres del PP –amb majoria absoluta– i el PSPV-PSOE, entre els quals hi havia l’actual president de la Generalitat, Ximo Puig

L'edifici de les Corts que va adquirir a l'Arquebisbat de València i que es troba en ruïnes

València — 6 de marzo de 2018 04:48 h

El colp urbanístic que va fer l’Arquebisbat de València el 2005 a costa de l’erari públic i de les Corts Valencianes amb la compra de l’edifici de la Casa dels Caramels, situada al costat del complex parlamentari, va tenir a més un afegit suculent que en la Cambra valenciana van acceptar sense parpellejar. Els membres de la Mesa de les Corts que van fer l’estudi i la compra de l’immoble van acceptar que el parlament es fera càrrec de les despeses de gestió i impostos –cosa habitual en les compravendes– però també amb l’impost de plusvàlues municipal, un gravamen que s’aplica sobre l’increment del valor dels terrenys.

Així, i per a complir aquest compromís amb l’Església, l’oferta per a participar en la subhasta que plantejava la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, les Corts Valencianes van superar el preu de 6.732.000 euros d’eixida que demanaven per l’edifici. En concret, van proposar pagar 6.800.000, 68.000 euros més –un 1% just del cost total, que s’ajustaria als diners que li hauria tocat pagar a l’Arquebisbat de València per l’impost de plusvàlues municipal.

La compra de l’edifici es feia per subhasta i no calia incrementar el preu d’eixida fins a conéixer les altres ofertes. Fonts ben informades han explicat que la de les Corts Valencianes va ser l’única proposta de licitació en el procés i que no va haver-hi alternativa.

Com va explicar eldiario.es, el pagament dels 6,8 milions d’euros quasi triplicaria el cost real de mercat. De fet, una taxació independent va fixar el preu de l’edifici, que estava i continua en ruïnes, en 2,6 milions d’euros. Més de quatre milions de més del que recomanava Tinsa, la taxadora que consulten la majoria de les entitats financeres d’Espanya. Aqueixa taxació independent va ser petició pels socialistes quan es va plantejar l’operació.

Segons ha pogut saber eldiario.es, els membres de la Mesa que van signar la compra eren coneixedors de totes les taxacions, tant la de Tinsa que calculava que el valor de l’edifici era entre 2,6 i 2,9 milions i la duta a terme per la Conselleria d’Economia, que estipulava el preu just a pagar entre 5,3 i els 7,2 milions. Finalment es va imposar la proposta menys favorable a l’interés públic perquè s’hi van acabar pagant 6,8 milions d’euros al comptat.

En les Corts Valencianes de la legislatura 2003-2007 el PP tenia majoria absoluta. També la tenia en la Mesa de la Cambra amb tres representants el PP i dos del PSPV-PSOE. A pesar d’aqueixa minoria, els socialistes van domar suport a la presentació a la subhasta segons el cost fixat per la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Entre els signants de l’acord hi havia el llavors president de les Corts Valencianes, Julio de España, i el llavors vicepresident Ximo Puig, actualment president de la Generalitat Valenciana.

Aquest acord s’entén en una època en què els pactes entre els dos grans partits, a pesar de la majoria absoluta del PP, eren bastant habituals. S’acordaven els representants en les institucions estatuàries –Sindicatura de Comptes, Sindicatura de Greuges– o els consells d’administració de Bancaixa i la CAM.

Etiquetas