Cristóbal Montoro i els valencians, una història de desacords
Aquesta setmana hem viscut l’últim capítol d’una història de desacords entre el ministre d’Hisenda (ara en funcions), Cristóbal Montoro, i el Govern valencià, relació tempestuosa que ve de lluny, tot i que ja hi havia discrepàncies entre el Govern central i la Generalitat amb el Partit Popular d’Alberto Fabra al capdavant de l’executiu valencià.
Durant els últims dies hem viscut l’esperpent de la carta remesa pel Ministeri a diferents ajuntaments valencians per a exigir-los que complisquen la llei pel que fa a les empreses municipals deficitàries. L’alcalde de València, Joan Ribó, ha estat un dels que ha rebut aquesta comunicació en què se li exigia el tancament en quinze dies del Consell Agrari –que no és una empresa, sinó un organisme autònom municipal– i l’Empresa Municipal de Transports (EMT), tal com es pot comprovar en el document que reproduïa eldiariocv.es. El ministre se’n va haver de desdir al cap de poc i afirmar que no en demanava el tancament; tot això després de la reacció de Ribó, que va assegurar que no clouria un servei públic tan necessari per a la ciutadania com l’EMT.
Una relació que ve de lluny
El 2013, amb una Generalitat en fallida, Montoro, en resposta a una pregunta parlamentària de l’actual cap del Consell, Ximo Puig, ja va advertir que el sistema de finançament es revisaria el 2014, però sense concretar res i condicionant-ho a un escenari de creixement “positiu”. El titular d’Hisenda va reconéixer llavors que la intervenció del seu Ministeri havia evitat el col·lapse econòmic de la Comunitat Valenciana gràcies al pla de pagament a proveïdors.
Va arribar el 2014 i el Govern central tampoc no va millorar el sistema de finançament valencià, malgrat que la Comunitat Valenciana estava a punt de fer fallida i havia d’utilitzar el Fons de Liquiditat Autonòmic per a sobreviure. I mentrestant, tant el president Alberto Fabra com el seu conseller d’Hisenda, Juan Carlos Moragues –actual delegat del Govern–, sol·licitaven una millora del finançament que, a hores d’ara, encara no ha arribat.
Aquell mateix any, Fabra va haver d’esperar mesos per a poder entrevistar-se amb Cristóbal Montoro i explicar-li la delicada situació de les arques valencianes, que feien pràcticament inviable la Generalitat. Els empresaris valencians també compartien aquesta preocupació i, fins i tot, va tenir lloc una temptativa de ‘rebel·lió’ de la patronal contra el Govern de Mariano Rajoy.
La Comunitat Valenciana continuava situada a la vora de l’abisme econòmic i la tan esperada trobada amb Cristóbal Montoro es va celebrar a la fi del gener del 2015, quan el ministre va visitar València per reunir-se amb Alberto Fabra i els empresaris valencians, que ja havien anunciat que la reunió arribava tard, van donar per perdut l’any pel que feia a la millora de finançament –el 2015 hi havia previstos fins a quatre processos electorals, entre les locals, les autonòmiques i les generals. A més, el titular d’Hisenda va descartar que l’executiu central es fera càrrec del deute de 400 milions d’euros del Consorci València 2007.
Canvi de color en la Generalitat, mateixos problemes
El juny del 2015 s’esdevenia el canvi en el Govern valencià. Després dels resultats del maig, el Pacte del Botànic permetia l’entrada en el Consell del PSPV i de Compromís –amb Ximo Puig i Mónica Oltra al capdavant– gràcies al suport parlamentari de Podem, i amb això el Partit Popular passava a l’oposició després de dues dècades de govern. Govern nou i mateixa reivindicació davant de Madrid: la millora d’un sistema de finançament injust per als valencians.
I els mateixos problemes. Emparant-se primerament en el fet que la legislatura s’esgotava i, després, en la interinitat d’un Govern central en funcions –des del desembre del 2015–, el titular d’Hisenda continua sense abordar la modificació del sistema de finançament i recorre als préstecs del FLA per compensar el dèficit d’aportacions de l’Estat a les comunitats que, com la valenciana, estan infrafinançades.
Tant el president, que ha acusat el ministre de “ deslleialtat institucional” després d’haver-li reclamat 400 milions d’un deute amb Hisenda generat pel govern d’Alberto Fabra, com el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, o la vicepresidenta Mónica Oltra, que ha titllat de xèrif Montoro aquesta mateixa setmana, han criticat durament el també responsable d’Administracions Públiques. Entre els punts de desacord hi ha l’exigència del compliment del dèficit a les autonomies o el pagament de la multa de Brussel·les a la Comunitat Valenciana per haver falsejat els comptes, responsabilitat dels governs de Camps i Fabra.
Així, mentre Soler ha criticat Montoro unes quantes vegades, la més dura contra el ministre i les seues exigències ha estat, sens dubte, Mónica Oltra, que ha recordat al responsable d’Hisenda que la principal retallada que ha fet el Consell del Botànic és que “ ja no es roba” o li ha demanat que indique “ quins pacients es queden sense hospital o quins xiquets sense escola” després que Montoro els haja demanat més retallades. En definitiva, el Govern valencià ha dit una vegada i una altra que no durà a terme més retallades, però el nou finançament continua sense arribar i tampoc no se l’espera en breu.
