“Els homes també som els interessats a feminitzar-nos i poder viure d’una altra manera”

Alberto Ibáñez Mezquita (Vila-real, 1991) és secretari autonòmic d’Igualtat i Inclusió Social. És l’encarregat de concertar el pacte valencià contra la violència de gènere i masclista. Ibáñez fa quatre mesos que negocia amb la resta de les administracions –diputacions, ajuntaments i la Delegació del Govern– i amb la societat civil –sindicats, empresariat, associacions feministes, etc.–. Reconeix que alguns problemes, com l’ocupació o l’habitatge per a dones maltractades sense recursos, no tindran una solució fàcil ni ràpida. Però insisteix que l’única manera de canviar la situació és un canvi de valors que inclou “feminitzar la societat” i crear “noves masculinitats”. Perquè “el patriarcat també oprimeix els homes”, afirma.

Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista. Són violències diferents?, què vol dir aqueix afegit?

Volem reforçar la lluita contra la violència de gènere, que és la que es fa en el marc de la parella i l’exparella, perquè és de les més importants. Però també donar-hi cabuda a un altre tipus de violències, com la mutilació genital femenina, els matrimonis forçosos o els masclismes i micromasclismes que no s’exerceixen en el marc de la parella. És tota aquella violència estructural que els homes, per ser homes, exercim sobre les dones per ser dones, més enllà que hi haja llaços biològics o sentimentals o no.

La vicepresidenta, Mónica Oltra, va avançar que el pacte equipararà la violència de gènere i la violència terrorista. Quins efectes pràctics tindrà aquesta decisió?

Hi ha dues qüestions. L’una és de relat. És posar la violència de gènere i masclista com un conflicte públic i social, no com un fet domèstic. I després té les seues derivades pràctiques. Al País Valencià, tenim una llei de terrorisme que complementa l’ajuda de l’Estat a les víctimes del terrorisme en un 30%. El que farem és equiparar-ho per a les dones víctimes de violència de gènere. Actualment la indemnització són uns 6.000 euros i amb aquesta modificació en serien 75.000.

El pacte valencià està elaborant-se just en el moment en què està acabant-se un acord semblant a escala estatal. Els objectius i les línies estratègiques són aproximadament els mateixos. Quina aportació extra justifica l’existència del pacte valencià?

El pacte estatal està fet per les Corts Generals i es desplega en una sèrie de mesures que podrien ser un programa executiu. La diferència és que el pacte valencià no és un pla de govern, sinó un pacte social, cultural i institucional, on està la Delegació del Govern, els cossos de seguretat de l’Estat, les associacions de professionals dels mitjans de comunicació, les universitats públiques valencianes, l’empresariat, els sindicats, les associacions de dones supervivents, les associacions feministes, el poder judicial, els ajuntaments… Per tant, és la societat valenciana la que s’interpel·la a si mateixa des de molts vessants. I també crec que és important destacar que, en el marc de les competències autonòmiques, nosaltres tenim moltes competències directes que són d’atenció a les víctimes.

La Generalitat va anunciar que el pacte estaria preparat al juliol, però s’ha endarrerit al setembre. Quins desacords concrets i amb quins membres del pacte en concret han causat el retard?

No hi ha un desacord que provoque el retard del pacte. Simplement, una part de les entitats feministes, dos sindicats i EU sol·liciten més temps per a poder tenir un treball més consensuat. Nosaltres vam entendre com a Govern que, si la gent necessitava més temps per a dialogar, era molt millor no tenir pressa. I crec també que, en un món feminista, l’horitzontalitat i tenir cintura a l’hora de treballar és molt millor que la jerarquia que mana la institució. Moltíssima gent que ha participat en el pacte és de l’associacionisme, i enteníem que havíem de dibuixar uns temps que foren més coresponsables.

Un dels desacords ha sorgit al voltant de la custòdia compartida imposada per un jutge quan hi ha un divorci i no hi ha acord entre les parts. El Govern valencià considera que és una mesura d’igualtat, però diverses associacions de dones que participen en el pacte afirmen que en la pràctica els maltractadors utilitzen aquesta circumstància per a turmentar les seues exdones. Com es resoldrà aquest desacord?

Crec que les entitats i el govern han entés que la custòdia compartida no és en si mateixa violència de gènere, ans tot al contrari, és un element de coresponsabilitat d’usos de temps. Una altra cosa és que s’instrumentalitze –i per tant hi hauria un frau de llei– per a exercir alguna mena de violència. Per tant, hi ha un acord que dins del pacte no hi ha mesures encaminades a l’àmbit de la custòdia, i el que es farà és un estudi qualitatiu vinculat a la pàtria potestat, als règims de visites i als diferents tipus de custòdia.

Crec que hem arribat a un acord molt interessant i vull agrair l’esforç de totes les parts. En aquest sentit, és important recordar que, malgrat que ja no existeix aquesta llei, perquè el Tribunal Constitucional va considerar que la Comunitat Valenciana no té capacitat per al règim foral valencià (i això és una reivindicació de tot el Govern i d’una gran part de les Corts), som la comunitat autònoma on els jutges retiren més visites als pares maltractadors.

Hi ha terminis per a aqueix estudi?, qui l’elaborarà?

El duran a terme les universitats. En el tema dels terminis, el pacte compta amb una comissió de seguiment que es formarà al 50% entre la societat civil i les administracions públiques valencianes. Les universitats estan dibuixant els indicadors de seguiment i avaluació i cada mesura tindrà uns temps que es treballaran en la mateixa comissió. I després, una vegada més des de la codecisió i des de la participació horitzontal, anirem avançant en l’acompliment de les mesures.

Entre les principals exigències de les associacions participants hi ha la d’atendre les peculiaritats del món rural. Hi ha problemes com la dificultat per a mantenir l’anonimat en una consulta o una denúncia en pobles menuts. També la llunyania dels recursos d’assistència i dels llocs on denunciar. Això, sumat a la falta de transport públic fa que a vegades la dona haja de dependre del cotxe familiar per a arribar al lloc on pot trobar ajuda. Quines mesures concretes oferirà el pacte?

En aquest sentit, vull agrair a les associacions de dones del món rural que han participat de manera molt directa en l’elaboració del pacte. El que es treballa a hores d’ara és que el Govern valencià es compromet a aplicar la perspectiva de gènere a les seues polítiques de despoblament i envelliment de la població. En això, hem de recordar que la xarxa valenciana d’agents d’igualtat, que és per a les ciutats de més de 20.000 habitants, ha donat un agent extra a les comarques que no tenen aquestes poblacions.

La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques, Transport i Vertebració del Territori s’ha compromés a estudiar diferents parts de la zonificació del transport públic. Sanitat treballarà un pla que garantisca l’atenció pròxima. També hi ha una aposta molt important de recursos nous, centres dona 24 hores especialment, per la qual es faran prevaldre serveis ambulatoris en les àrees de l’interior per a garantir l’accés a aquestes dones a través del nostre pla d’infraestructures.

Pot detallar-ho una mica més?, hi haurà un centre 24 hores per comarca?

Estem treballant ara mateix aquesta qüestió. Però crec que l’acció del Govern està sent molt transversal. Totes les escoles de primària i secundària tenen un coordinador o coordinadora de convivència i igualtat, siga un col·legi de la ciutat de València o siga un col·legi de Vistabella. Aquesta persona pot detectar que un xiquet o una xiqueta té algun comportament que puga indicar un entorn de violència masclista i donar la veu d’alarma als serveis especialitzats.

El cribratge universal en Sanitat també és molt important. Al final, no és real que hàgem de tenir un centre especialitzat en cada municipi, ni és necessari. El que sí que cal és que tots els elements que hi ha en un territori –l’escola, els serveis socials, el centre de salut etc.– tinguen les eines per a poder detectar aquest tipus de violència.

Però persones que treballen sobre el terreny amb dones víctimes de violència de gènere expliquen que continua faltant formació en aquests temes en el personal sanitari i en els serveis socials. El pacte establirà formació obligatòria per al personal de la Generalitat que puga estar en contacte amb el problema?

És un dels primers punts. La formació serà obligatòria en el cas dels que intervinguen de manera directa, i voluntari per a un altre tipus de funcionariat que no atén directament. També cal destacar que el pacte fa molt insistència a generar nous referents en la societat. La nova llei valenciana de coordinació de policia suposarà que el 33% de les persones que hi entren siguen dones. Serà una policia amb una imatge més paritària i, per tant, generarà vincles molt més de confiança. O en l’àmbit del taxi, en què en cas d’empat podrà entrar-hi abans una dona que un home.

El pacte treballa les noves masculinitats i el canvi de paradigma, d’usos de temps, de referents i valors. Per exemple, que és tan important arribar a ser el cap de la teua empresa si et fa feliç com no perdre’t l’aniversari del teu fill. Tot aqueix tipus de coses perquè el mateix personal de l’Administració, o que treballa en altres àmbits, però de cara al públic, faça que la societat se senta molt més segura, que les dones vegen que hi ha una llibertat i una seguretat molt més marcades.

Què es farà per a encoratjar un canvi en els d’usos del temps i en noves masculinitats?

En noves masculinitats, per exemple, treballarem des dels serveis socials i des del SEAFI, que és el servei d’atenció a la infància, tècniques de vinculació emocional entre els pares i els xiquets. Altres exemples: treballar en un protocol amb els empresaris de la nit perquè els referents que donem a la gent jove no cosifiquen a la dona. També un estudi del transport públic, que està pensat per a homes amb direccions molt lineals a hores molt concretes, mentre que les dones tenen un transport molt més circular. Els museus valencians tindran relectures de gènere. Un exemple: en l’antiga Grècia i Roma els homes anaven molt més a la perruqueria que les dones, o en certs períodes de la història els homes portàvem falda. El que vol dir que la falda no és d’homes ni de dones, és un constructe social. Treballar això des del Consorci de Museus en col·laboració amb les escoles generarà que els xiquets i les xiquetes visquen la seua identitat de gènere i la seua manera de ser sense les cadenes que nosaltres hem tingut.

En usos de temps, El Govern valencià en dos anys ha posat en marxa 2.000 places per a l’educació 0-3 anys mentre que en 20 anys del govern anterior no va arribar a les 300. Això permetrà que majoritàriament la dona, que és qui cuida els xiquets, tinga aqueix temps per a ella o tinga aqueix temps per a la faena. Tot aquest tipus de canvis molt ambiciosos i estructurals són els que podran posar fi a l’arrel del problema. Crec que el pacte busca feminitzar una societat que està pensada per i per a homes. Hi ha un enfocament que a vegades es perd i és que el patriarcat també oprimeix els homes. Som els que omplim les presons, entre altres qüestions. Així que som també els interessats que ens feminitzem i puguem viure d’una altra manera, en una cultura de la no-violència i la pau enfront de la d’ara, de competir.

L’educació es perfila com un dels aspectes més importants del pacte. Les associacions feministes critiquen l’actual llenguatge dels llibres de text i també l’escassa visibilització de les dones en els seus continguts. Hi haurà mesures concretes contra això?

Respectant sempre la llibertat de càtedra del professor o la professora, els materials educatius que es donen en les aules valencianes estaran basats en la coeducació i la igualtat. La mateixa Llei d’educació [que prepara la Generalitat Valenciana] tindrà un apartat molt important i hi ha una taula de coeducació treballant en això. No es tracta només que, a més de Martin Luther King, isca Rosa Parks, sinó que el mateix llibre de text ensenye una realitat als xiquets i a les xiquetes basada en la igualtat. És important que en el llibre de Matemàtiques, en l’exercici que la mare va a comprar i compra pomes i el pare mesurarà quant tarda el tren d’Alacant a Múrcia, doncs que la mare també puga mesurar el tren i el pare puga comprar pomes.

Però també incorporar la intel·ligència emocional i social a les aules. Al final, fins ara tenim una escola molt pensada en allò laboral, allò matemàtic, allò racional, i que dóna l’esquena a valors tradicionalment associades a la dona –que no vol dir que totes les dones siguen així, sinó que socialment s’han atribuït a elles– vinculats a allò emocional, a l’empatia, a una cultura molt més de la no-violència.

En l’àmbit de la violència de gènere, un dels problemes més urgents és la falta d’habitatge assequible una vegada que la dona víctima necessita viure de manera independent. Hi ha compromisos concrets en el pacte en aquest sentit?

La Llei de funció social de l’habitatge garanteix i prioritza l’accés a l’habitatge públic i al lloguer social de les dones víctimes de violència de gènere. Això, en menor intensitat, ja passa i amb el pacte s’intensificarà molt més. Una part dels habitatges del parc públic es destinaran a dones víctimes perquè quan elles s’apunten o són derivades per part dels serveis socials són prioritàries respecte d’un altre tipus de famílies. També en el lloguer social, una dona víctima de violència de gènere té més punts.

Però no és el mateix garantir que prioritzar. Ara hi ha una gran llista d’espera.

La Llei de funció social de l’habitatge diu “garantirà”. Ara mateix és una llei que té un recurs en contra, que esperem que prompte puguem resoldre i que el PP deixe de posar-hi entrebancs. I s’està treballant a prioritzar. Tenim un parc d’habitatge públic que, quan vam entrar, estava completament destrossat, i que semestralment trau lots en què prioritza les dones. Això vol dir que el 100% de les dones víctimes de violència de gènere tindran demà mateix habitatge? No. Això vol dir que la immensa majoria podran tenir-ne? Sí. El mateix pacte preveu que amb l’habitatge públic no n’hi ha prou, perquè en els últims 20 anys no s’ha construït. Mentre en construïm, una altra de les mesures és que les organitzacions privades (un banc, una promotora, una immobiliària...) que tinguen habitatges buits els posaran a disposició de dones víctimes de violència de gènere.

Un altre dels problemes més urgents de les dones que denuncien és la falta de mitjans de vida i de faena. Quines novetats concretes aporta el pacte?

La Llei de la renda valenciana d’inclusió, que ara mateix està en les Corts i crec que gaudirà d’una majoria amplíssima, és una eina molt potent per a les dones víctimes de violència de gènere. Si no tenen mitjans econòmics, tindran accés a una renda de 535 euros, a més d’una quantitat determinada per fill. S’hi suma un complement d’un 20% per al lloguer. També l’accés directe a una plaça de 0 a 3 anys i a altres ajudes de l’Administració en transport, habitatge, “bonollibre”, menjador escolar, etc. A més, s’equiparen tots els drets que té una família víctima de violència de gènere als d’una família monoparental.

En l’aspecte laboral, cal recordar que el SERVEF tindrà set punts d’atenció a dones víctimes de violència de gènere i, per tant, dissenyarà en col·laboració amb les agències de desenvolupament local plans molt concrets. Hi haurà un acompanyament i una prospecció individualitzada. Una altra part és interpel·lar l’empresariat. La contractació pública entre les seues clàusules socials tindrà molt en compte les empreses que contracten víctimes de violència de gènere. Un altre punt important és reeditar el pacte valencià d’empresa i violència de gènere perquè les empreses que vulguen fomentar la contractació de dones puguen tenir un segell distintiu de la Generalitat. Però no com fins ara, que signaves i no tenia cap control. Ara hi haurà una revisió, que serà anual o bianual.

Quants diners compromet el Consell per a fer efectiu aquest pacte? Quant preveu que haurà d’aportar per a complir el pacte estatal?

Entenc que la majoria de mesures d’ambdós pactes podran complementar-se. Quant a la dotació pressupostària, hem arribat a un acord amb totes les parts. El que hem fet és ser honestos. Què es feia fins ara? Agafaven les partides d’educació, de justícia, de sanitat, hi posaven un llacet i això era el pla. Açò és una manera tradicional de la vella política i és fer una mica de trampa. De quina manera hem revertit açò perquè siga més segur? Hem determinat una quantitat concreta d’ajuda directa a les víctimes, programes i centres especialitzats de violència de gènere de dotze milions d’euros. Perquè les entitats feministes exigien a l’Estat 120 milions d’euros en el 19J. Per tant, a la Comunitat Valenciana, que és el 10% de la població, li’n toquen dotze.

Després, en la resta de les mesures que comprometen la Generalitat, la comissió de seguiment del pacte (que és paritària entre societat civil i administracions públiques) podrà controlar els diners reals anualment, amb el pressupost i les partides executades. Nosaltres vam entendre que donar grans xifres vist molt en el terreny polític, però obeeix la vella política, que calia anar a la realitat. Un dels èxits d’aquest pacte és que està basat en la confiança entre les parts i que més enllà de grans titulars es comprovarà partida per partida l’execució pressupostària.

Però el pacte parla de coses concretes, com els centres dona 24 hores itinerants, el transport públic en el món rural, equiparar les dones víctimes de violència de gènere a les famílies monoparentals a l’hora de donar una renda d’inclusió... No ha quantificat la Generalitat quant costarà cada cosa abans de signar el pacte?

Ho ha quantificat de manera global. Evidentment, cada part sap que s’ha compromés a un nombre concret d’accions i en el seu pressupost les inclourà. Què hem canviat respecte a la manera com passava fins ara? Històricament, els governs anuncien plans amb no sé quants milions i després ningú sap si és veritat o no. El titular és molt bonic, però amb la regeneració democràtica jo vull saber quins diners et gastes, no quant em dius. Per tant, hi ha una comissió en què ningú té majoria (és més, la Generalitat no hi té ni el 50%) i totes les parts podran seguir en quina partida pressupostària està executant-se cada mesura. En el pressupost no hi ha partides específiques per a violència de gènere, tret dels dotze milions, que és un augment del 33% que se suma al 30% que ja portàvem. Crec que és una manera molt més feminista i molt més honesta seguir l’execució de les accions basant-se en la confiança i no en les grans xifres. Jo entenc que en un món molt masculí, de xifres i de raciocini, és un titular meravellós. Però crec que justament busquem el contrari, busquem un canvi que es consolide.