Rita Barberá, cronologia d’una caiguda en desgràcia
Les males notícies per a Rita Barberá van començar el mes de maig passat, quan Compromís, amb l’actual alcalde de València (Joan Ribó) al capdavant, va destapar les escandaloses despeses carregades a l’Alcaldia en l’anomenat Ritaleaks, i van continuar amb els resultats electorals del 24 de maig que van provocar la pèrdua del seient que havia ocupat des de feia 24 anys. Aquesta circumstància, que va venir precedida del ja famós discurs del ‘caloret’ en la crida fallera, va quedar plasmada en el “Quina hòstia!” amb què Barberá va rebre l’exdelegat del Govern, Serafín Castellano –ara també caigut en desgràcia a compte del cas Avialsa– aqueixa mateixa nit electoral.
No obstant això, en poc més de dues setmanes els esdeveniments s’han precipitat i el cércol sobre l’exprimera edil s’ha anat tancant.
26 de gener. Agents de l’UCO de la Guàrdia Civil posen en marxa l’Operació Taula, derivada del cas Imelsa, que acaba amb 24 detencions, entre les quals la de l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus, i desenes de registres, com el que es va produir en les dependències del grup popular en l’Ajuntament de València. Aqueixa mateixa nit, comencen a desfilar pels jutjats alguns dels investigats, com és el cas de l’exregidora amb Barberá María José Alcón. En aqueix primer moment, encara que el PP va fer cessar els detinguts en els seus càrrecs orgànics –entre ells el seu portaveu municipal, Alfonso Novo–, algunes mirades ja es van girar cap a l’exprimera edil valenciana.
27 de gener. Comencen les declaracions dels detinguts davant del jutge i el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, defensa la que ell mateix va denominar ‘alcaldessa d’Espanya’ –assetjada per quatre casos (i mig) de corrupció–. Insisteix en el fet que no està entre els imputats i que si al final acabara sent “investigada” seria “apartada”. Qui sí que va ser apartat de portaveu del grup municipal en l’ajuntament va ser Alfonso Novo. Joan Ribó anuncia que la Fiscalia està investigant Barberá per les factures de l’Alcaldia conegudes a través del Ritaleaks.
28 de gener. S’investiguen les possibles comissions del 3% en contractes públics i el fiscal, arran de la declaració de Carmen García-Fuster, mà dreta de Barberá, sol·licita pena de presó pel fet de considerar que era una peça clau en la trama de blanqueig. A més, el ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat –inclosos els regidors del PP– la creació d’una comissió d’investigació, mentre que la portaveu municipal, Maria Àngels Ramón Llin havia substituït Alfonso Novo), reconeix que havia fet donacions de 1.000 euros al partit per a la campanya electoral, encara que nega que s’haguera produït blanqueig.
29 de gener. Ix a la llum que la Guàrdia Civil investiga 50 regidors, exedils i assessors del Partit Popular en l’Ajuntament de València, entre ells el controvertit Luis Salom, per blanqueig i presumpte finançament il·legal. El jutge comença a fer les primeres imputacions per blanqueig, entre les quals la de Novo. Parla per primera vegada Rita Barberá en una entrevista a la cadena COPE, i ho fa per dir que en el consistori valencià no s’ha manegat cap contracte, que ella sàpia. Mentrestant, la direcció del PPCV decideix destituir la seua direcció a València i anomenar una gestora, alhora que anuncia la refundació del partit amb cares noves.
30 de gener. Comencen a sentir-se les primeres veus en el panorama nacional fora del Partit Popular que exigeixen al PP el cap de l’exprimera edil valenciana, com el líder socialista Pedro Sánchez, que acusa el PP d’amagar la senadora en la Cambra Alta per a evitar la imputació. La situació a València afecta les negociacions de Mariano Rajoy a Madrid. A la Comunitat Valenciana, Compromís demana una comissió d’investigació en les Corts sobre l’Operació Taula.
1 de febrer. Alguns dels testimonis, com és el cas de l’exedil Juan Vicente Jurado, apunten a l’exvicealcalde de València, Alfonso Grau, a pesar que havia deixat l’Ajuntament el mes de març passat després de ser imputat en Nóos. El PP decideix no suspendre els regidors investigats, llevat de Novo, que consideren un cas aïllat, per no quedar-se sense grup municipal a València. Reapareix l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, el qual, després de testificar, advertia que eixirien “més coses”. Des de Génova, giren l’esquena a l’exalcaldessa, renuncien a defensar-la i desvien la pressió sobre Barberá, que apunten que és qui hauria de “donar explicacions”.
2 de febrer. Les sospites s’amplien també a la família de la senadora valenciana. Una extreballadora del partit en l’Ajuntament assegura que l’assumpte de les donacions era un tema “térbol”, ja que es tractava de blanqueig. El PP valencià insisteix en el fet que, de moment, no actuarà contra els seus regidors, i comença a pressionar Barberá perquè “done la cara”. Fruit d’aquestes pressions, Rita Barberá ‘parla’ per primera vegada i ho fa per mitjà d’un comunicat en què descarta que s’haja produït blanqueig i assegura que totes les donacions es van fer “des de la legalitat”.
3 de febrer. El Partit Popular valencià sondeja per primera vegada la possibilitat de canviar de nom i de sigles, una proposta que no acaba d’agradar a Génova. Alfonso Novo descarta renunciar a l’acta de regidor, a pesar que el jutge manté la imputació i la de 14 edils més, així com també la d’una vintena d’assessors i exassessors.
4 de febrer. L’exvicealcalde de València Alfonso Grau apunta a l’encara senadora quan diu que Barberá “alguna cosa sí que sabia” del pretés finançament irregular del partit a la ciutat. A més, Rajoy es mostra (aparentment) contundent sobre el tema de la corrupció, “açò s’ha d’acabar i ací ja no es passa per cap més”, encara que no arriba a prendre cap decisió. Aqueix mateix dia, Compromís denuncia al PP davant la Fiscalia Anticorrupció per “associació il·lícita”.
5 de febrer. Joan Ribó suspén Luis Salom, assessor del grup popular que també havia treballat amb Barberá, després de confirmar-se la seua imputació judicial, a pesar de les crítiques del PP. Per la seua banda, la ruptura de Barberá amb Alfonso Grau també suposa una mena d’‘espasa de Dàmocles’ per causes com Nóos.
7 de febrer. Centenars de persones es manifesten a València convocades per diversos col·lectius contra la corrupció al crit de “Rita Barberá no ens representa”.
8 de febrer. L’exregidor de Cultura i exassessora de Barberá María José Alcón reconeix, en sengles entrevistes a OK Diario i Las Provincias haver blanquejat 1.000 euros, condició que se li va posar per a poder anar en les llistes del partit, en contraposició a les declaracions dels regidors davant del jutge, que continuen negant aqueixa pràctica.
9 de febrer. El Partit Popular retira l’exprimera edil de la presidència de la Comissió Constitucional tot i que la manté com a vocal en dues comissions i la situa en la Diputació Permanent, blindant-la així davant d’un eventual avanç electoral. Podem demana l’expulsió de la senadora de la Cambra i la seua compareixença en les Corts perquè done explicacions davant de la seua possible implicació en l’Operació Taula.
10 de febrer. La jornada comença amb unes declaracions d’Alberto Fabra en la Cadena Ser en què apunta, arran de les detencions i les imputacions derivades de l’Operació Taula, que ara entén “per què hi havia gent en el PP que s’oposava a les línies roges”, entre els quals hi havia Barberá. D’altra banda, senadors populars advoquen perquè l’exalcaldessa de València renuncie a l’acta per reduir la “pressió” sobre el partit.
11 de febrer. Isabel Bonig critica la decisió de blindar Barberá en el Senat i insta la senadora perquè done la cara davant d’un fet “molt greu” produït en l’Ajuntament quan ella n’era la màxima responsable, unes paraules que se sumen a les d’altres representants, com la vicepresidenta Mònica Oltra, que censura el ‘doble blindatge’ –per la condició de senadora territorial i com a membre de la Diputació Permanent– a l’exalcaldessa de València. De la mateixa manera, el grup municipal de Compromís a València aporta més factures de l’Alcaldia de l’època de Barberá davant la Fiscalia, que estudia sol·licitar-ne la imputació en el context del Ritaleaks.
12 de febrer. Rita Barberá es manté ‘atrinxerada’ en el seu escó del Senat –el seu propi partit reconeix que no li ha demanat l’acta–, salvaguardada de les amenaces de casos com Imelsa o Ritaleaks.
