El PP i Vox amanseixen l’Agència Valenciana Antifrau: fa 18 investigacions el 2025 tot i que en va arribar a tancar 77 el 2022

El director de l’Agència Valenciana Antifrau, escollit per Partit Popular (PP) i Vox, Eduardo Beut, ha reduït de manera dràstica el nivell d’activitat investigadora de l’organisme, amb un descens del 75% en les perquisicions finalitzades en un any natural, segons el Portal de Transparència de l’entitat i el balanç del mandat del director anterior, Joan Llinares, entre el 2017 i el 2024. Un veritable amansiment d’una entitat que en els seus primers set anys d’història s’havia guanyat el respecte d’organismes internacionals com la Comissió Europea i Transparència Internacional o entitats similars a escala europea com l’OLAF (European Anti-Fraud Office).

Així doncs, mentre l’entitat va arribar a tancar 77 casos el 2022 i 65 el 2023, la direcció actual de l’organisme fiscalitzador de l’Administració només va finalitzar 18 investigacions el 2025, el nombre més baix de la seua història.

Eduardo Beut va arribar a l’Agència Valenciana Antifrau com un elefant en una terrisseria. Més d’una dotzena de treballadors i membres de l’equip de Llinares van abandonar l’organisme després de la seua arribada a mitjan 2024 i les noves mesures que va aplicar el 2025. A més, Beut va trencar l’acord amb la Fiscalia Anticorrupció perquè l’agència assistira el ministeri públic en els casos més complexos, com el cas Erial, en què ha sigut condemnat a deu anys de presó l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana. En aquesta causa, l’aportació d’Antifrau va ser fonamental per a esclarir el tripijoc de les adjudicacions del pla eòlic valencià que va permetre el cobrament posterior de mossegades.

El 2022, l’any amb un nombre d’investigacions més alt, l’Agència Antifrau dirigida per Joan Llinares va concloure 77 expedients: 68 van acabar en recomanacions a les institucions investigades, set es van arxivar, un es va traslladar a un òrgan administratiu i un altre a l’autoritat judicial. El 2023, amb 65 investigacions, quatre es van remetre a l’autoritat judicial, set es van arxivar i 46 van concloure amb recomanacions.

2025, el primer any de Beut amb el seu propi equip i sense els investigadors de Llinares que van abandonar l’agència, Antifrau només va tancar 18 investigacions, la major part en ajuntaments, segons el Portal de Transparència. Precisament el 2025 es va iniciar la investigació al comissionat de la dana, José María Ángel, per l’aparició d’un títol fals en el seu expedient de la Diputació de València. La investigació va ser una de les més ràpides fetes per l’entitat —va durar menys d’un mes— i va acabar filtrada als mitjans de comunicació, amb la dimissió posterior d’Ángel.

L’exercici passat, Antifrau també va investigar casos relacionats amb irregularitats en matèria de personal, llicències municipals, permutes de llocs en la policia local, contractes de publicitat i patrocini, així com irregularitats en l’abonament derivat de la contractació de personal.

L’arribada de Beut ha suposat, segons diverses fonts internes, un desmantellament de l’agència. Es va derogar el Codi Ètic, es van suprimir els mecanismes de denúncia interna per a fiscalitzar la mateixa institució i es va modificar la normativa per a ocultar dades clau de les investigacions. Al mateix temps, el director va elevar el seu salari diverses vegades fins a superar els 100.000 euros, situant-se així entre els alts càrrecs de l’Administració valenciana amb més retribució.