Pradas passa a l’atac i assegura ara que les “objeccions” del cap de Bombers van retardar l’enviament de l’alerta en la DANA

Canvi d’estratègia rellevant en la defensa de l’exconsellera Salomé Pradas en la causa de la DANA. L’últim recurs d’apel·lació dels seus advocats –Eduardo de Urbano i Sandra Imedio– enumera l’argumentari habitual sobre la pretesa “apagada informativa” de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), entre altres elements ja de sobres coneguts. No obstant això, també aporta una nova línia de defensa que sembla buscar diluir el pretés nexe causal entre la seua actuació en la DANA, que la jutgessa instructora considera negligent, i el resultat de les 229 defuncions. Es tracta de tot just un parell de paràgrafs de l’escrit, de 48 pàgines, que assenyalen directament com a motiu del retard de l’enviament de l’Es-Alert les objeccions que va posar en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre passat l’inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers llavors, José Miguel Basset.

El veterà bomber, actualment jubilat, és un dels testimonis citats per la jutgessa, encara que sense data per a la seua testifical. Va haver-hi un “debat” en el Cecopi, recorda la defensa de Pradas, “entre el subdirector d’Emergències i funcionari de més rang de la Generalitat, Jorge Suárez, i el Sr. Basset, cap operatiu de l’Emergència”. Els advocats de l’exconsellera situen cronològicament aquest debat a partir de les 19.00, després de la primera desconnexió en la reunió del Cecopi de les agències connectades telemàticament.

“En aquest context”, afig, “tots dos s’enreden en un debat de què participen tots”. L’escrit esmenta alguns dels participants principals en la reunió que també haurien dit la seua en aquest debat: Miguel Polo, president de la CHX; José Ángel Núñez, representant de l’Aemet, o Pilar Bernabé, delegada del Govern.

Diversos testimonis han coincidit que José Miguel Basset va ser qui va posar més objeccions a l’enviament de l’Es-Alert davant un possible efecte contrari al que es buscava. De fet, tal com recorda la defensa de Salomé Pradas, l’inspector en cap ja va exposar les seues objeccions públicament l’1 d’abril passat, en la seua compareixença en el marc la comissió d’estudi de la DANA en la Diputació de València.

Va ser una compareixença sonada en què Basset va assegurar que els bombers que vigilaven el cabal del barranc de Poio es van retirar perquè era l’hora de dinar (després es va disculpar). Aquesta polèmica va deixar en un segon pla les explicacions de l’inspector en cap sobre el debat en el si del Cecopi sobre l’Es-Alert.

L’antecedent de l’Es-Alert a Madrid

José Miguel Basset no va detallar massa què va plantejar exactament en la reunió –ell singularment–, però va portar a col·lació cert marc mental manejat davant l’opció d’enviar una alerta automàtica als mòbils de la població.

“D’experiències negatives també n’hi ha hagut”, va afirmar Basset. “Recorde experiències com la [depressió] Filomena, en què es va llançar aquest missatge a Madrid i després va ser més que criticat”. L’Es-Alert a què es referia Basset es va enviar per part de la Comunitat de Madrid el 3 de setembre de 2023, en plena DANA, i no a conseqüència de la depressió Filomena (del 2021).

Aquell missatge automàtic als mòbils de la població de la Comunitat de Madrid va propiciar una forta polèmica, a manera de prolegomen del que passaria amb la DANA del 29 d’octubre de l’any següent. L’alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida, va arremetre contra l’Aemet i el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va dir que, “si un organisme públic alerta de ‘perill extrem’, n’ha d’estar molt segur, perquè això té conseqüències socials i econòmiques”.

Un conegut columnista d’un mitjà de la capital va resumir l’enviament de l’Es-Alert als mòbils amb una expressió incisiva, com si fora una ingerència de les autoritats en els telèfons de la ciutadania: el “xiulet orwel·lià”. Isabel Díaz Ayuso, per part seua, va defensar l’enviament del missatge.

El cap del Consorci Provincial de Bombers de València, segons va explicar en la comissió d’estudi de la DANA, tenia al cap aquella experiència: “En aquesta tessitura, cal entendre que són qüestions delicades”, va afirmar davant els diputats provincials.

José Miguel Basset va eludir donar més explicacions i els assistents a la comissió, representants tant del PP i de Vox com de l’oposició d’esquerres –el PSPV-PSOE i Compromís– no van afinar massa les seues preguntes. Basset va recordar que l’assumpte estava “judicialitzat” (Pradas havia sigut imputada per la jutgessa instructora de la causa de la DANA el 10 de març, a penes tres setmanes abans de la compareixença del bomber) i va donar algunes pinzellades en mode defensa.

També va manifestar que, pràcticament, no pintava res en el Cecopi: “Al cap del consorci [en el Pla d’Inundacions de la Generalitat] no se li atribueix ni una sola responsabilitat, de res”.

Encara que va reconéixer que podia “aconsellar” la direcció de la resposta a la catàstrofe, l’inspector en cap es va distanciar de les decisions: “No soc el responsable d’aquesta emergència, no sé quina va ser la decisió d’aquests responsables en aquell moment, ni per què van assumir el rol en la manera com el van assumir, no ho sé”.

La versió dels testimonis sobre el debat de l’Es-Alert

La, de moment, primera i única compareixença detalladament sobre la DANA de José Miguel Basset va ser en la comissió d’estudi de la Diputació. A falta que siga citat com a testimoni amb data i hora pel jutjat de Catarroja, la instructora ja maneja algun informe oficial i, sobretot, altres testificals de participants del Cecopi que aporten una mica de llum sobre aquell debat.

En un informe remés a la magistrada el 4 de març passat, el director general d’Emergències, Alberto Martín Moratilla, va assegurar, sense donar noms: “El contingut del missatge Es-Alert, segons el parer dels tècnics presents en el Cecopi, havia de ser redactat de manera que no provocara un efecte contrari al pretés que podria agreujar la situació que fins i tot en el cas del possible trencament de la presa [de Forata] hauria provocat unes conseqüències encara més grans”.

Martín Moratilla, l’únic supervivent de l’equip d’Emergències de Pradas en el Consell de Carlos Mazón, és un altre dels testimonis pendents de data per a la seua testifical.

Argüeso: “No es va seguir el criteri de Basset”

Emilio Argüeso, l’exsecretari autonòmic investigat en la causa, també va destacar en la seua declaració de l’11 d’abril passat que José Miguel Basset tenia por que l’avís automàtic als mòbils “podia generar fins i tot més embolic”. Després d’aquest debat, va reblar Argüeso, “no es va seguir el criteri de Basset”, segons diu l’acta de la declaració de l’imputat.

Per part seua, l’exconsellera Pradas es va limitar a declarar que va haver-hi un debat “tècnic” en el Cecopi sobre la “idoneïtat” de l’Es-Alert (perquè no fora “alarmant”), a més “del contingut i l’àmbit geogràfic”. L’enviament de l’alerta als mòbils “el van decidir els tècnics”, va dir Salomé Pradas davant la jutgessa sense detallar qui.

El president de la Diputació de València, el popular Vicente Mompó, també va referendar que “es pretenia no alertar de més la població i que isqueren en estampida”.

“Opinions radicalment contradictòries” de Basset i Suárez

El debat en el Cecopi sobre l’enviament de l’Es-Alert, que la defensa de Pradas ha posat en primer pla, serà un dels punts clau a aclarir quan compareguen davant la jutgessa, com a testimonis, José Miguel Basset i Jorge Suárez, el subdirector general d’Emergències.

El recurs de l’exconsellera Pradas aporta una pista sobre aquella discussió, en què situa fonamentalment Basset i Suárez com a protagonistes principals: “els dos tècnics màxims experts en la matèria” expressaven “opinions radicalment contradictòries”.