La previsió d’À Punt en la dana que Emergències no va veure vindre: “Els barrancs es desbordaran, sobretot el de Poio”

À Punt, la televisió pública valenciana, va tindre més ull que Emergències de la Generalitat a l’hora de preveure el que anava a succeir la vesprada del 29 d’octubre de 2024, la tràgica jornada que va deixar 231 víctimes mortals. “Els barrancs es desbordaran i no tenim ningú per a anar a cobrir això”, van dir els responsables de la cadena a Paco Miguel, el reporter que va cobrir la catàstrofe a Catarroja juntament amb l’operadora de càmera Maje Jorge. El meteoròleg Lluís Obiols “veia molt clar” que “semblava obvi” que els barrancs es desbordarien, “sobretot el de Poio”, tenint en compte que “les pluges havien sigut a Chiva” (capçalera del barranc de Poio). Així ho va relatar Paco Miguel en la seua declaració testifical del passat 15 de juliol, segons consta en l’acta de la seua declaració, a la qual ha tingut accés elDiario.es.

El reporter, que treballava en un altre programa, va ser mobilitzat aquella vesprada pels serveis informatius: “S’havien gastat tots els efectius, tot el món estava ja per allí”, va explicar davant de la jutgessa instructora.

A més, el departament de Meteorologia de la cadena autonòmica, des de la setmana anterior, preveia que la situació anava a ser “molt grossa”. “Els meteoròlegs estaven molt espantats (...) perquè aquelles quantitats de precipitació no els semblaven normals”, va dir Paco Miguel.

Els responsables de la cadena van decidir enviar un equip al barranc de Poio davant del seu previsible desbordament. “Vam veure el recorregut del barranc de Poio, que travessa l’A-3, prop d’on està el polígon de Riba-roja (...)”, va declarar el testimoni. El reporter va contactar amb diversos amics seus que viuen a tocar del barranc i li van recomanar gravar des del Camí Reial, situat entre Massanassa i Catarroja (i amb bona il·luminació en cas que se’ls fera de nit).

“Estàvem pensant en una eixida en un barranc ple, i que, si es desbordava, es desbordaria d’una manera més o menys civilitzada”, va matisar el periodista. De camí al Camí Reial va tindre una “xicoteta discussió” amb la cap de redacció, que preferia que anaren a gravar els “desperfectes” a Chiva.

En arribar a Catarroja, van veure el barranc de Poio “molt, molt ple” i un conductor els va advertir que no entraren a la localitat perquè s’havia desbordat.

“I, efectivament, en aquell moment ja vam veure que hi havia com bassals. Era ja completament de nit i allí no hi havia un lloc massa il·luminat (...), però vam dir: 'Fenomenal, anem a gravar com es desborda el barranc', i va ser quan vam entrar (...) on està el col·legi Vil·la Romana”, va rememorar el testimoni. Van aparcar el cotxe amb “un dit d’aigua” i van agafar la càmera i el micròfon, deixant la motxilla per a la connexió en directe al vehicle.

—A l’asfalt ja suraven alguns contenidors, però la sensació a la vorera era que encara no estaves en perill, fins que, de sobte, la cosa va anar pujant, pujant, pujant. La gent va començar a tort i a dret a intentar traure els cotxes d’allí. La qüestió és que, a més, quan passaven els cotxes et llançaven més ones; la cosa realment anava pujant i l’aigua s’estava colant (això sí que ho recorde molt bé) d’una manera descomunal als garatges, dels quals els cotxes estaven intentant eixir.

Una “gran llotja per a veure la tragèdia”

Un veí va refugiar l’equip d’À Punt, que va gravar la resta de la nit des de la seua terrassa: “D’allí ja no vam tornar a baixar, perquè el que vam veure des de dalt va ser com l’aigua pujava, pujava, pujava, cada vegada pujava més”. “Els cotxes van començar a surar. De sobte em vaig adonar que probablement el cotxe no el tornaríem a veure i, efectivament, no el vam tornar a veure”, va postil·lar.

—Era tot bastant confús, l’única cosa que veies era que allò pujava, pujava, pujava (...) Va ser quan es van produir totes aquelles imatges en què la gent que estava al carrer intentava enfilar-se a les cases. Els portals s’havien encallat i, aleshores, molts van començar a trencar els vidres per a poder entrar. Els cotxes que suraven (és clar, el corrent se’ls emportava cap als garatges), de manera que era com si els cotxes que intentaven eixir xocaren contra els que queien. Els fanals també van començar a rebre els colps (...).

El testimoni, segons va manifestar davant de la jutgessa, va viure una “sensació molt estranya”, en estar situat en una espècie de “gran llotja per a veure la tragèdia”. L’equip d’À Punt, quan se’n va anar la llum, ja no va poder enviar les imatges que estava gravant. Després, amb el tall de les comunicacions telefòniques, el reporter tampoc va poder continuar amb les connexions en directe amb la ràdio.

Quan va sonar l’Es-Alert als telèfons mòbils, l’aigua arribava quasi a l’altura del “primer pis de davant (...) tota la planta baixa estava completament inundada”, va dir Paco Miguel.