De què parlen els socialistes valencians quan parlen de lleialtat, integració o renovació
El PSPV-PSOE s’ha obert una altra vegada en canal. I en van... Els protagonistes d’aquesta nova batalla interna són, majoritàriament, veterans d’altres conteses. I encara que també n’hi ha de poc bregats, la novetat és, sens dubte, la irrupció excitada de les bases, que han trobat en les primàries el poder de fer descavalcar els quadres i tot l’aparell del PSOE. Unes bases de militants que aguaiten darrere de la candidatura de Rafa García, l’alcalde de Burjassot a qui dóna suport Pedro Sánchez, per a disputar la secretaria general valenciana a Ximo Puig.
No tindria gaire rellevància que un alcalde jove disputara el lideratge al secretari general –ja va passar una cosa semblant amb el mateix Puig quan es va enfrontar a l’alcalde de Faura, Toni Gaspar, en les primàries obertes per a la candidatura a la Generalitat–, si no fóra perquè darrere de l’aspirant hi ha la nova majoria del PSOE, perquè en aquest PSOE hi ha un valencià com José Luis Ábalos situat com a flamant secretari federal d’Organització i perquè aquell a qui es vol véncer és ni més ni menys que el president de la Generalitat Valenciana, amb totes les repercussions polítiques que això pot comportar.
El fons de la qüestió, que ningú s’enganye, es resumeix en un clàssic orgànic: qui farà les pròximes llistes del PSPV-PSOE? Una pregunta que els sanchistes no han vist adequadament contestada per Ximo Puig en els contactes previs a l’anunci de ruptura d’hostilitats. L’apel·lació de Puig a la seua condició institucional ha fet que uns quants coneguts sanchistes decidisquen donar-li suport, mentre altres dirigents es debaten en el dubte d’alinear-s’hi per responsabilitat amb el president de la Generalitat per a apuntalar el seu lideratge, tot i que estan convençuts que haurien de produir-se canvis importants en el partit.
En aquest context, sorgeixen una sèrie de paraules força que es repeteixen en la polèmica i que de vegades és difícil saber què signifiquen.
Lleialtat. Ximo Puig ha expressat la seua total lleialtat a Pedro Sánchez i ha demanat reciprocitat. Els seus rivals recorden que va ser un dels membres de l’executiva federal que van dimitir l’octubre passat per forçar la caiguda del líder del PSOE i obrir la porta a l’abstenció que permetria tornar a governar Mariano Rajoy. Després, es va alinear amb Susana Díaz enfront de Sánchez en les primàries. Sense especificar, Puig ha assumit haver comés errors en el procés.
Integració. El discurs de Puig insisteix en el fet que ha advocat sempre per la integració i ha aconseguit transformar una organització dividida en famílies en un partit unit. Més enllà de l’obvietat que el partit no està unit, encara que les famílies puguen haver-se diluït, Rafa García va criticar que s’haja evitat portar a òrgans com el Comité Nacional del PSPV decisions de la importància de forçar la dimissió del secretari general del PSOE. Integració no és acumulació, al·leguen els crítics. Fer una executiva molt nombrosa, afegeixen, i repartir càrrecs de vicesecretari general no ha impedit que la gent de Puig haja instrumentalitzat el partit.
Renovació. Tots apel·len a la renovació, però, una vegada més, no sembla que signifique el mateix per als uns i per als altres. “Hi haurà canvis en profunditat”, va prometre Puig després d’oferir una direcció integradora en la presentació de la seua candidatura al Jardí Botànic. “Els models antics no funcionen”, va assegurar Rafa García, que apel·la a canvis més radicals i esgrimeix “l’entusiasme i la mobilització” de la militància.
La gran basa de Puig és la seua condició de president de la Generalitat, des de la qual reivindica l’“autonomia” del PSPV enfront d’una direcció federal del PSOE que posa l’ànsia de revenja de Pedro Sánchez per damunt de la responsabilitat davant d’un govern que representa ara mateix la millor fórmula de col·laboració de l’esquerra com a alternativa al PP.
El Pacte del Botànic es pot veure afectat pel que passe en el cas que Puig isca desautoritzat del procés i això té en suspens, per exemple, els seus socis de Compromís. És un escenari que no afavoreix Rafa García ni els seguidors de Pedro Sánchez que donen suport a la seua candidatura. Amb tot, la seua pretensió, encara que guanye Puig les primàries, és acumular forces perquè en el congrés del PSPV de les darreries de juliol es passe pàgina més enllà del que estaria disposat a afavorir el secretari general.
