Mor a València a 81 anys l'estudiós del moviment obrer Ramir Reig
“L'ideal nostre era no solament donar testimoniatge de l'Evangeli (hi havia una cançó de l'HOAC que deia 'Jesús era un obrero y por eso lo mataron') sinó integrar-nos en els moviments socials”. Així explicava Ramir Reig en 2008 a Xavier Corrales en el llibre De la misa al tajo, la experiencia de los curas obreros, un compromís al qual va ser fidel tota la seua vida.
Aquest dissabte 19 de maig Ramiro Reig, nascut a Xàtiva el 1936, va morir a València a 81 anys. Sacerdot jesuïta, lluitador contra el franquisme (fet que li va costar una detenció el 1970) i membre de l'executiva de Comissions Obreres del País Valencià sorgida del seu primer congrés, amb la seua mort, la cultura valenciana perd un gran intel·lectual que va centrar els seus estudis en el moviment obrer i un especialista en Blasco Ibáñez i el blasquisme.
Professor d'Història de les Institucions Econòmiques en la Facultat d'Economia de la Universitat de València, Reig va ser un capellà obrer i una referència per a la cultura valenciana. Si en 1978 publicava al costat de Josep Picó el llibre Feixistes, rojos i capellans, que abordava la relació de l'Església amb la societat valenciana al llarg del segle XX, en els anys vuitanta va aportar títols com Obrers i ciutadans (1982) i Blasquistas y clericales (1986) en els quals abordava la complexa relació del republicanisme blasquista amb la formació del moviment obrer.
Fruit del seu profund coneixement de la història del blasquisme va ser l'interès per la figura del seu inspirador, que el va portar a publicar en 2002 una biografia de Vicente Blasco Ibáñez, en la qual s'acostava a l'escriptor i polític amb una mirada allunyada de prejudicis i també de tòpics, per a enfocar-lo, amb les seues contradiccions, com “un clàssic popular” d'enorme repercussió.
Més tard, en 2009 la seua mirada es va fer encara més àmplia i va publicar Las grandes corporaciones del siglo XX, una aproximació als “gegantescs edificis del món empresarial” i els seus creadors.
Ramiro Reig s'havia format com a religiós a Catalunya i havia estudiat en la Universitat d'Innsbruck (Àustria). Des dels anys seixanta, quan va ser professor de les Escoles Professionals Sant Josep, a València, abans d'incorporar-se a la Universitat de València, es va implicar en els moviments socials i sindicals, així com en l'ambient cultural. “El món es transforma des de baix”, proclamava en 2002 en una entrevista amb Miquel Alberola publicada per El País, a manera de resum sobre la seua actitud.
