Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Les receptes de la fàbrica d’idees de Compromís per a l’economia valenciana després de la COVID-19

Una funcionària treballant en la seua oficina.

Lucas Marco

València —

0

Un bon llibre de receptes és important; una altra cosa és tindre els ingredients frescos, els atuells adequats i les ganes que permeten cuinar un bon plat. La Fundació Nexe, una fàbrica d’idees (think tank) de Compromís, ha presentat dimecres el document “L’economia valenciana i les polítiques d’ocupació després de la COVID-19. Nous horitzons de progrés i estratègies de transformació”, elaborat per Enric Nomdedéu, responsable del Servei Valencià d’Ocupació i Formació, per l’economista Joan Sanchis i pel director general de Tributs i Joc, Rafael Beneyto.

Els autors, càrrecs destacats de Compromís en el Consell, llancen així unes quantes propostes, com la creació del Fons Estratègic Valencià d’Inversió Pública o la reducció de la setmana laboral a quatre dies o a 32 hores setmanals, encara que, preguntat per aquesta última proposta, Nomdedéu reconeix que no pretenen legislar aquest horari tan anhelat. “Estaria bé que s’introduïsca en la negociació col·lectiva”, suggereix el responsable de Labora.

Es tracta d’una proposta “política i ideològica” per a buscar respostes a una “crisi econòmica que naix d’una crisi sanitària”, segons la definició usada per Nomdedéu en la presentació en línia de l’informe. “L’impacte en l’economia valenciana serà superior que en altres territoris”, adverteix el document.

La “baixa capacitat de resiliència” del model productiu valencià es tradueix en un predomini dels sectors de demanda feble i mitjana i de la petita i mitjana empresa, una dependència elevada de la construcció i del turisme, feblesa del sector industrial (fins i tot amb excepcions) i una limitada adaptabilitat i capacitat innovadora.

“Aquesta hipersensibilitat al cicle es tradueix en una inestabilitat manifesta que afecta de manera directa les expectatives dels agents, la seua capacitat d’estalvi i d’inversió i, en definitiva, limita les possibilitats de desenvolupament i millora del benestar del conjunt de la societat”, conclouen els autors.

L’eixida de la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia del COVID-19 passa, segons la Fundació Nexe, per revisar els programes de Labora i enfocar-los a la recuperació i a l’estabilitat de l’ocupació, redefinir la formació (amb incidència especial de la formació dual i centrada en els sectors clau per a la recuperació), crear plans “potents” d’ajuda a la contractació i incentius per a la reducció de la jornada i la millora de la conciliació.

El document, emmarcat en el Lab d’Economia de la Fundació Nexe, reconeix que les iniciatives per al canvi de model productiu “sovint tenen un component important de retòrica no acompanyada de contingut”. Els autors aposten per estimular el “trànsit de totes les activitats cap a posicions en la cadena de valor que siguen capaces de capturar més valor afegit”.

Així, proposen redirigir els recursos cap a segments d’activitat que tinguen més resiliència mitjançant intel·ligència artificial i processos d’automatització, tecnologies obertes per part de l’Administració i de les empreses i l’ús del programari lliure.

La reindustrialització ni és fàcil ni és la panacea, adverteixen els autors. “La indústria, fins i tot sent un sector indiscutiblement clau i necessari, difícilment ens pot oferir una resposta integral als reptes que hauria d’afrontar el canvi de model productiu”, afirmen.

La recepta econòmica valencianista planteja una reflexió crítica sobre el model turístic, un sector que ha de formar part d’una estratègia “solvent i arrelada en el territori”, que fuja de la massificació i de la competència de preus i abrace la sostenibilitat i un “model més convivencial”. “Fa falta una evolució que ens porte de l’actual model, excessivament dependent de sectors amb gran inestabilitat i molt dependents de la temporalitat, a apostar per sectors amb valor afegit”, afig.

El document proposa la creació del Fons Estratègic Valencià d’Inversió Pública, finançat amb recursos propis de la Generalitat, per a vehicular la participació directa en el capital de les empreses considerades d’interés estratègic. La reducció de la jornada laboral, de la seua banda, permet “resituar prioritats, posar el benestar de les persones en el centre del model econòmic i, al mateix temps, donar resposta als reptes més immediats que ens esperen”.

En aquesta línia, el document de la Fundació Nexe incideix en la necessitat de regular les noves alternatives al treball presencial i propiciar ritmes de treball més saludables assegurant també el dret a la desconnexió. El Labora “ha d’assumir un paper de lideratge, reforçar polítiques, fer avançar els debats i fer possible la seua materialització pràctica”, assenyalen els autors.

I tot això, com ho paguem? El llibre de receptes dels valencianistes incideix en la necessitat de la reforma del sistema de finançament per a sufragar les actuacions que planteja. “Som una de les comunitats autònomes amb menys tributs propis (cànon de sanejament, impost sobre emissions i impost sobre residus) i, per això, necessitem ampliar l’espai fiscal de la Generalitat per a garantir recursos addicionals i per a utilitzar la fiscalitat com a instrument de política econòmica”, recorda el document.

Els autors proposen adoptar el criteri de la població per al repartiment de recursos, la millora de l’equilibri vertical en el repartiment dels recursos tributaris entre l’Administració central i l’autonòmica, l’eliminació de l’statu quo (que “distorsiona l’equilibri horitzontal entre comunitats autònomes”), la substitució del fons de convergència per un nou fons d’anivellament perquè les diferències entre comunitats siguen mínimes i l’augment de la corresponsabilitat fiscal.

Així doncs, les propostes de la fundació valencianista passen per una nova fiscalitat mediambiental sobre les “activitats nocives per al medi ambient” que inclou la taxa turística, l’impost sobre grans superfícies comercials, sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles o de les emissions portuàries de grans vaixells, entre altres. El receptari també proposa beneficis fiscals per a iniciatives socials o empresarials que decidisquen establir-se en comarques d’interior en risc de despoblament.

Etiquetas
stats