Un jutge reconeix que les tortures de la Brigada Politicosocial són delictes de lesa humanitat, però rebutja investigar-los al·legant que han prescrit

En les facultats de Dret s’ensenya que els crims de lesa humanitat, per la seua pròpia naturalesa, no prescriuen. La realitat a Espanya és molt diferent. L’Audiència Provincial de València ha confirmat el sobreseïment de les actuacions que va decretar el Jutjat d’Instrucció número 15 de la denúncia per tortures de tres militants del Partit Comunista d’Espanya contra agents de la Brigada Politicosocial, la policia política de la dictadura franquista.

La interlocutòria de sobreseïment del jutge, datada el 9 de gener passat, “reconeix que els delictes són de lesa humanitat”, però afirma que “han prescrit”. La denúncia, afavorida per la Coordinadora estatal de suport a la Querella Argentina contra crims del franquisme, al·ludeix a les tortures comeses per agents de la Brigada Politicosocial franquista contra tres joves militants comunistes, representats per la cooperativa El Rogle, en detencions esdevingudes entre el 1971 i el 1975.

La Brigada Politicosocial, l’omnipresent policia política del franquisme, va ser ensinistrada per la Gestapo en la postguerra i més tard entrenada per la CIA, tal com va revelar aquest diari. Uns quants dels seus agents principals van ser ascendits pels primers governs democràtics a llocs d’alta responsabilitat de la seguretat de l’Estat.

La secció quarta de l’Audiència Provincial de València, en la línia de les resolucions de la secció cinquena per fets idèntics, avala la decisió del jutge de tombar la causa: “L’article 607 bis del Codi Penal, que recull el delicte de lesa humanitat, va entrar en vigor el dia 1 d’octubre de 2004, en data molt posterior als fets jutjats, per tant impedeix la seua aplicació com a norma penal substantiva interna per ser posterior als fets”.

La interlocutòria del 21 de maig passat, a què ha tingut accés eldiario.es, recorda que “Espanya no ha ratificat la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les Nacions Unides del 26 de novembre de 1968”. El tribunal assenyala que els tractats internacionals requereixen “una transposició prèvia operada segons el dret intern”, que no s’ha dut a terme en el cas d’Espanya, per evitar així que els tribunals espanyols actuen com a tribunals internacionals.

La jurisprudència del Tribunal Suprem obliga que l’ordenament jurídic espanyol reculla la “imprescriptibilitat a partir de la qual tindrà una aplicació en el futur sobre la base del proclamat principi de seguretat jurídica”. Tant governs del PP com del PSOE s’han negat fins quatre vegades a ratificar aquesta Convenció de l’ONU, tal com va informar aquest diari.

La interlocutòria de l’Audiència Provincial de València afirma que la Llei d’amnistia del 1977 “permet la seua aplicació al cas sense reserves”. I deixa caure un encàrrec al titular del Jutjat d’Instrucció número 15: “Els legítims dubtes d’un jutge o tribunal sobre la constitucionalitat d’una llei mai poden ser resoltes mitjançant la inaplicació de la llei, sinó a través del plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat”.

Els jutges també al·ludeixen, en referència a l’agent denunciat Benjamín Solsona Cortés, a l’“anunciat òbit o defunció d’un dels principals querellats en aquests procediments” com a motiu d’extinció de la responsabilitat penal. “Cap vulneració del dret a la tutela judicial efectiva s’aprecia en la resolució” del sobreseïment de la causa, conclou la interlocutòria.

Els tres denunciants, segons confirmen fonts jurídiques, recorreran davant el Tribunal Constitucional la decisió de tombar la causa.