“Reconstruirem l’educació valenciana”

Vicent Marzà (Castelló de la Plana, 1983) és una de les joves promeses i una de les figures que més han brillat del nou Consell d’esquerres. De Compromís i del corrent del Bloc més renovador, amb el seu nomenament com a conseller d’Educació, Cultura, Investigació i Esport semblava el blanc perfecte de les crítiques de la dreta. Amb molt de treball, aquest professor de francés i d’anglés ha superat el fet d’estar en el punt de mira. Els reptes del seu departament, no obstant això, són enormes, i el malestar en sectors de l’educació i la cultura es fa notar en alguns fronts.

Després de vint anys de govern del PP, com ha trobat la Conselleria?

Hem trobat una conselleria descapitalitzada i amb el pressupost executat al 83% quan faltaven sis mesos encara per a acabar l’any. Això desmunta el dogma que la dreta gestiona millor que l’esquerra. Al contrari. Que hi haja cinc arquitectes per a tot el País Valencià o que una persona s’encarregue de gestionar 13.000 incidències és símptoma que s’ha retallat per damunt de les possibilitats reals.

Una de les herències més clares de l’etapa anterior són els barracons. Vosté ha proposat un pla per a eliminar-los el 2016. No és una mica agosarat?

Sí, és agosarat. Però hem vingut ací per treballar a màxims. Es tracta d’una prioritat per a la societat i ho és per a nosaltres, ja que fa massa anys que es venien aquestes estructures com a provisionals i han acabat sent definitives. De fet, pensaven abans fer un barracó en compte de donar un servei per a fer negoci. Nosaltres tenim la visió contrària. És veritat que mentre es reconstrueixen les escoles hi haurà xiquets en aules prefabricades. No tenien pla per a acabar amb la indignitat que suposen. Nosaltres ho farem amb criteris objectius: sense pensar que es fa ací l’escola perquè l’alcalde és amic del conseller, com passava anteriorment.

La posada en marxa del pla pilot d’aules de 0-2 anys ha suposat a l’esquerra el naixement del primer ‘salvem’. No contrasta amb el model de cooperatives educatives que es defensava des de Compromís?

No hi contrasta, per tal com en l’Acord del Botànic ja s’establia l’objectiu d’incrementar l’educació pública de 0-3 anys. Si s’analitzen les unitats, es veu que es localitzen en centres on el PP va retallar en l’escola pública amb l’objectiu de donar més suport a la privada i a la concertada. El que fem és augmentar les unitats en l’etapa on es poden reduir més les desigualtats en llocs castigats per les retallades, i, a més, incrementem l’oferta. I ho fem amb qualitat, ja que tenim dos professors en una aula de 18 xiquets, i així creem llocs de treball. De fet, a la plataforma Salvem 0-3 els ha agradat més la nostra proposta de bo infantil que la del govern del PP.

Criteris d’escolarització, beques, etc. Sembla que els enfrontaments entre la Conselleria i la concertada són constants. Quina és la filosofia que es té per a aquests centres?

Nosaltres apostem perquè tots els centres pagats amb els nostres impostos tinguen els mateixos criteris. Tinguen la titularitat que tinguen. I més que enfrontaments, han estat posicionaments interessats, en especial per algun partit per a revoltar la gent. Deien que faríem desaparéixer la llibertat d’elecció i hem fet el contrari: hi hem aprofundit. Amb el nou decret d’admissió, les famílies podran triar l’escola que vulguen. Això sí, si s’ha de desempatar, serà amb uns criteris iguals per a tots. Que no arribe una escola i puga triar amb un criteri diferent del d’una altra. Amb això, és el ciutadà qui realment pot triar. Abans era al contrari.

Unflada també amb recursos públics, es va crear una bambolla d’universitats privades. S’ha paralitzat? Quins són els seus plans?

El que hem dit és que hem de fer un mapa de titulacions. I, de moment, el que fem és promoure una baixada de taxes en les universitats que controlem. A això se sumen també les beques per a evitar que la gent no es quede sense estudiar, com passava abans. Per això les beques salari o les ajudes perquè la gent que treballa i estudia puga acabar la carrera. La idea és clara: que ningú no siga expulsat de la universitat per motius econòmics.

Segons un estudi de l’IVIE que s’ha publicat fa poc, la despesa pública a Espanya ha tornat als nivells del 2000. No és fàcil revertir-ho.

No és fàcil, ja que la reducció és dramàtica. Nosaltres, des del primer dia estem revertint-ho, perquè hem vingut a reconstruir l’educació valenciana. Apostem per la pública i revertirem les retallades, encara que no ho podrem fer en un any ni en dos. L’impuls del pla pilot d’aules d’educació infantil amb els mateixos recursos que tenia el PP demostra que no es retallava per qüestions pressupostàries. Això era mentida. Es feia per raons ideològiques, ja que per a l’any que ve tindrem gairebé 1.500 mestres més i estem abaixant les ràtios a 25 alumnes.

Amb aquesta aposta per l’educació pública, s’entén que no es concertarà més.

Nosaltres hem dit sempre que, on no arriba la pública, té sentit concertar. Però considerem que primer de tot cal intentar arribar amb la xarxa pública. No ha estat així durant aquests anys, ja que es pensava en sentit contrari.

L’últim esborrany del reglament que afecta la jornada contínua parla que els pares tenen el vot majoritari per a decidir quin model volen. Vosté és partidari d’aquesta fórmula?

El que fem és respondre a un debat públic que no s’havia resolt. Fem un canvi en la jornada escolar que facilita un model de renovació pedagògica, ja que els que volen optar per una altra fórmula a l’aplicada fins ara hauran de presentar un projecte pedagògic innovador. Si és bo, passarà a votació. Però no sols per les famílies, sinó també al municipi. La jornada escolar no sols afecta les famílies.

Mal grat que la intenció és canviar el model de plurilingüisme, encara no s’ha abordat. Quines són les línies del nou reglament?

S’ha d’acabar el temps en què les llengües servien per a discutir. Per a nosaltres serveixen per a comunicar-se i avançar. Tenir llengua pròpia és un avantatge i una riquesa que s’ha d’aprofitar. Fins ara s’havia vist com un impediment. I com es plasma això en un model educatiu? Per fer-ho hem demanat un esborrany d’ordre als experts de les universitats públiques perquè ens il·lustren sobre quin seria el millor model. Cal recordar que Finlàndia va venir ací perquè érem fa molts anys referents en el model d’immersió lingüística, al principi de posar-lo en marxa. Volem tornar a ser referents europeus en ensenyament de llengües.

L’educació valenciana va ser pionera en un model avançat de formació d’adults i ara sembla que hi ha una tendència a confondre-la amb una variant de la secundària. Com es pot afrontar?

Hi ha diferents aspectes que s’han d’afrontar, com són l’educació d’adults i la formació professional, considerades fins ara les germanes pobres. Nosaltres volem capgirar-ho renovant el model. I en formació professional estem fent un mapa per veure quines són les necessitats del model productiu.

Parlem de cultura. Mentre l’espenta és forta en educació, el món de la cultura es queixa que hi calen mesures urgents. Es fiarà tot al pla estratègic?

No. Hi hem començat, però els ritmes són diferents. Si l’educació havia estat maltractada, la cultura, encara més. El sector està destrossat. I s’ha actuat sempre d’una manera molt amb vista a la clientela. Hi ha necessitat de canvis immediats. Ens hem trobat amb estructures corcades que difícilment es poden canviar, però que necessiten això. Culturarts, les Arts o els espais expositius que tenim s’han de canviar. El que hem fet és preparar l’escenari perquè aquests canvis funcionen a llarg termini. A curt, estem programant o coproduint en valencià al Teatre Principal o al Rialto, una cosa que no s’havia fet fins ara. Les Arts s’ha obert a la ciutadania amb programació més diversa i accessible. Hem doblat el pressupost en arts escèniques. S’han acabat les idees i fer cultura per a una certa elit que actuava com a clientela.

Culturarts es critica molt des dels sectors culturals.

És normal, perquè no s’ha gestionat bé. La seua concepció anava en contra del que deien els sectors. Nosaltres el que diem és que ens fa igual el nom o l’instrument, el que volem és l’objectiu.

Però el problema d’aquest ens és de concepció. Potser no s’hauria d’haver fet un paquet amb totes les disciplines.

Els instituts han de tenir més força. L’institut de teatre, el de cinematografia, el de la música… I ens agradaria que n’hi haguera un de la música i la cultura popular. Han d’estar al servei dels diferents sectors culturals i que l’estructura no es menge els recursos necessaris per al sector. En els nostres pressupostos ja es veu com estem capgirant-ho. I programant també a les comarques, no sols a la centralitat de València.

Amb una mica més de mig milió d’euros és prou per a començar a exportar cultura?

És més del que hi havia. I per primera vegada hi ha un pla coordinat amb l’IVACE. 445.000 euros són molts diners quan venim del no-res. És una aposta molt important.

A hores d’ara s’ultima la primera llei d’aquesta Conselleria, amb què es donarà més autonomia a l’IVAM. Com es pretén fer-ho?

El que volem és dotar-lo d’autonomia perquè puga gestionar i, així, que puga recuperar la qualitat que tenia. Recuperar el seu esperit mediterrani és el nostre pol d’acció. Però amb aquesta llei també estarà fiscalitzat per a evitar que no torne a passar com abans. Per això també la nostra col·laboració amb la justícia i el nostre codi de bones pràctiques. No hi haurà pau per als corruptes ni per als responsables que, tenint els informes, miraven cap a una altra banda.