El regidor de Contractació de València apartat per la seua opacitat continua sense publicar les empreses amb què treballa, malgrat haver-ho demanat el Síndic de Greuges

L’Ajuntament de València, que dirigeix María José Catalá, continua embolicat en l’opacitat, malgrat els advertiments dels organismes estatutaris. El consistori del PP i Vox desou el Síndic de Greuges i no traslladarà a l’oposició la identitat de les empreses amb què treballa o ha treballat el regidor apartat de la Mesa de Contractació, José Marí Olano, després de la resolució del Síndic de Greuges. Marí Olano s’ha abstingut en nombrosos processos des que va ser nomenat delegat de contractació a l’abril, alguns contractes milionaris del consistori, a què han concorregut firmes amb què ha treballat. Va ser apartat d’aquesta responsabilitat al desembre per una qüestió de transparència, encara que el consistori continua negant la informació sobre les seues relacions professionals.

El consistori va enviar un escrit a l’òrgan estatutari que encapçala Ángel Luna en què rebutja la recomanació, motivada per una queixa de la regidora del PSPV Elisa Valía, que va reclamar que s’informara quines empreses ha assessorat com a advocat l’edil de contractació –apartat al desembre–, que pot exercir l’activitat privada, atés que ell mateix es va abstindre per a evitar incompatibilitats. El Síndic va considerar que l’Ajuntament havia de donar aquesta informació, encara que no constara en el registre d’activitat, perquè Marí Olano l’hauria comunicada en abstindre’s perquè algú ho comprovara.

L’edil qüestionat torna a defensar que la identitat de les empreses és emparada pel secret professional –“la identitat de les parts és la primera informació de tota relació de serveis professionals”, afirma– i rebutja que siga una informació necessària per a la fiscalització de la seua activitat. Considera que no cal saber amb quines empreses treballa per a vigilar que la firma o el grup puga rebre algun avantatge en processos de contractació i fa una comparació una mica hiperbòlica: demanar el nom d’empreses amb què ha treballat el regidor de contractació, argumenta, és com demanar que el regidor responsable de les sancions detalle les seues amistats i enemistats per a comprovar que no hi ha multes de més o de menys, o demanar el nom de familiars del responsable de tributs per a comprovar que no fa els ulls grossos en la recaptació de taxes i impostos municipals.

En el document remés al Síndic, subscrit pel regidor qüestionat, el mateix Marí Olano fa un repàs lexicogramatical de la resolució per a concloure que Luna s’equivoca en el seu plantejament. En primer lloc, arranca assenyalant que la informació no es pot facilitar a l’oposició, perquè el regidor mai li l’ha facilitada a l’Ajuntament. L’edil, que sempre s’ha emparat en el secret professional de l’advocacia per a ometre aquestes dades, no té cap objecció a reconéixer que “mai l’ha comunicada, declarada, manifestada o de qualsevol altra manera revelada a òrgan unipersonal o col·legiat, autoritat o cap funcionari de l’Ajuntament de València”.

El regidor Marí Olano, blindat per l’equip de govern, acudeix a la Reial Acadèmia Espanyola per a defensar el seu postulat, en un to que frega la mofa: “Note’s que el Síndic de Greuges utilitza en la seua argumentació el verb poder, i ho fa, a més, en el mode condicional, podria (...) En la primera accepció del verb poder com a verb transitiu, el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola el defineix com ”tindre expedita la facultat o potència de fer alguna cosa“, i verdaderament el regidor José Marí Olano tenia expedita la facultat o potència de revelar la identitat de la persona o les persones a què havia prestat serveis professionals. Però facultat no és deure, i potència no és acte, per la qual cosa, podent, el regidor no ho va fer”.

Després del repàs dels modes i temps verbals, en què s’esplaia explicant el condicional i qüestionant les jerarquies en l’Administració –“el titular de l’Alcaldia no és a cap efecte el superior jeràrquic d’un regidor (...) és el regidor –juntament amb la resta dels membres de la corporació– el que elegeix l’alcalde, i és el regidor –juntament amb la resta dels membres de la corporació– el que pot remoure’l del seu càrrec”, afirma en un escrit rajoyià– Marí Olano apunta que les abstencions dels regidors no han de ser acceptades o rebutjades, es fan i punt, i se’ls substitueix per un altre. Explica, a més, que només va comunicar les abstencions a qui havia de conéixer-la perquè constara: a la cap del Servei de Contractació –que tramita els procediments de contractació–, la secretària de la Mesa de Contractació i el vicesecretari general de l’Ajuntament, que deté la secretaria de la junta de govern local.

Així doncs, conclou Marí Olano, la recomanació és impossible de complir “quan l’Ajuntament de València no disposa d’aquesta informació, que, per tant, no és pública, ni té el dret o l’obligació de reclamar-la al regidor José Marí Olano, ni aquest té el deure de facilitar la informació esmentada a l’Ajuntament de València”. Continuarà sense proporcionar la relació d’empreses amb què ha treballat.