Un nou model de renda protegirà 120.000 valencians amb una cobertura única contra la marginació

Una parella amb dos fills menors d’edat rebrà més de 700 euros cada mes, que s’elevaran a 880 gràcies a un complement d’habitatge i despeses energètiques, a la qual cosa s’afegiran totes les ajudes escolars a què tinguen dret, com ara beca de menjador o de transport escolar. Una persona sense càrregues familiars que haja hagut d’emigrar per trobar faena, però que haja viscut cinc dels últims 10 anys a la Comunitat Valenciana, cobrarà 515 euros, que s’elevaran a 644 amb el complement de l’ajuda per a habitatge i energia.

El cònjuge d’un matrimoni separat que romanga al domicili familiar amb els fills tindrà ajuda, però també el que haja de tornar amb els seus pares, si tenen pensions baixes, ja que podrà cobrar fins 515 euros mensuals. Una dona sola amb dos fills a càrrec seu i sense ingressos podrà percebre 660 euros, que es convertiran en 825 si demana el complement d’habitatge.

Són alguns exemples pràctics del que suposarà un nou model de garantia de rendes que comença a funcionar al territori valencià en aplicació del Pacte del Botànic, que van signar el PSPV-PSOE i Compromís en el govern autonòmic i Podem des del suport parlamentari.

No és una renda bàsica universal, ja que no assigna a tota la població el dret a percebre una quantitat mínima basada en el llindar de pobresa, cosa que excediria les competències i les capacitats d’un govern autonòmic. Tampoc no és una ajuda restringida en el temps i burocratitzada, com la que hi ha a la Comunitat Valenciana des del 2007 sota la denominació de “renda garantida de ciutadania”.

Aquest 23 d’abril entra en vigor la nova “renda valenciana d’inclusió”, un model pioner que aspira a protegir uns 45.000 titulars i 119.700 beneficiaris enguany (la renda actual arriba a 15.000 titulars i 40.000 beneficiaris) i 94.200 titulars amb un total de 244.000 beneficiaris el 2020 mitjançant el reconeixement del dret subjectiu a una cobertura única per a persones i famílies sense ingressos, i que engloba totes les prestacions, redueix la burocràcia i es manté indefinidament mentre persistisca la situació.

La norma estrela de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, parteix d’una constatació que la també consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha resumit així: “Les persones que estan en una situació de vulnerabilitat no poden dedicar tot el seu temps a anar de finestreta en finestreta demanant distintes ajudes, sinó que han de centrar tots els esforços a buscar el camí per a la seua inclusió social o sociolaboral”.

Per a això, la llei aprovada el 30 de novembre de 2017 preveu una avaluació per part dels serveis socials municipals per a establir una de les quatre modalitats d’ajudes que no hauran de tornar a tramitar-se cada sis mesos com passa amb el sistema vigent fins ara. La principal és la “renda de garantia d’inclusió social”, que implica la subscripció voluntària d’un acord d’inclusió social i la quantia de la qual varia en funció del nombre dels membres de la unitat familiar.

L’“acord d’inclusió”, a diferència dels que s’han dut a terme fins ara, no es limita a la inserció laboral. Com explica Xavier Uceda, delegat de la Generalitat per al Model Social Valencià, en l’acord “es diferenciarà entre inclusió social i inserció laboral”. I en posa un exemple: potser l’acord que valoren prioritàriament els serveis socials siga garantir l’escolarització dels fills o el compromís de portar-los a activitats de reforç a l’escola. L’aposta consisteix, segons Uceda, a “desterrar les pràctiques caritatives i assistencials mitjançant el reconeixement de dos drets subjectius: la garantia d’ingressos mínims i la inclusió social”.

La quantia de la renda de garantia d’inclusió social es calcula en referència al salari mínim interprofessional i pot afegir-s’hi un 25% per a pagar el lloguer o la hipoteca de l’habitatge, així com també les despeses en energia. Les taules que maneja la Conselleria de Mónica Oltra reflecteixen que aquesta renda oscil·larà entre 515,3 euros mensuals per a una sola persona i 809,4 per a una família de sis membres o més. Si s’hi afig el 25% per l’habitatge, la renda oscil·larà entre 643,9 euros a una sola persona i 1.011,8 euros per a una família de sis membres o més.

Garantia d’ingressos mínims

La segona modalitat, subsidiària de l’anterior, és la renda de garantia d’ingressos mínims, els titulars de la qual no subscriuen l’acord d’inclusió social per diversos motius, com l’existència de problemes d’addicció o de salut mental que facen que les persones no estiguen en condicions de fer un itinerari d’inserció laboral. Les quantitats d’aquesta ajuda són inferiors i van de 257,5 euros (321,9 amb el 25% d’habitatge) per a un únic beneficiari a 404,7 euros (505,9 amb el plus d’habitatge) per a una família de sis membres o més.

Complements de prestacions i d’ingressos per faena

Les altres dues modalitats són la renda complementària d’ingressos per prestacions (com les pensions o el subsidi de desocupació), que entrarà en vigor el 2019, i la renda complementària d’ingressos per faena, que entrarà en vigor el 2020 i va dirigida als anomenats “treballadors pobres”, persones a qui els seus ingressos laborals no cobreixen les necessitats mínimes.

Sense límit

Fins ara, la possibilitat de rebre la renda garantida de ciutadania tenia un límit màxim de tres anys. A partir d’ara, podrà renovar-se cada tres anys i no caldrà sol·licitar-la de sis en sis mesos.

Refugiats, víctimes de violència de gènere i menors tutelats

Mónica Oltra ha insistit molt en el tracte especial a refugiats, per als quals no s’aplicarà l’exigència d’haver residit cinc dels 10 últims anys a la Comunitat Valenciana. Tampoc no s’aplicarà a persones asilades, víctimes de violència de gènere o d’explotació sexual o tracta.

A pesar que, en general, la renda valenciana d’inclusió va destinada a gent major de 25 anys, hi ha excepcions, com la dels majors de 18 anys que hagen estat un any o dos d’alta en la Seguretat Social i tinguen una llar independent anterior, siguen dependents o presenten diversitat funcional; els orfes i els que hagen estat entre els 15 anys i els 17 en el sistema de protecció o de reeducació per a menors, que afecta els que hagen estat menors tutelats per la Generalitat.

Encara es reduirà més el mínim d’edat, fins a 16 anys, en el cas que tinguen altres menors, persones amb diversitat funcional o dependents a càrrec seu, que hagen estat víctimes d’explotació sexual, de violència de gènere o intrafamiliar o que estiguen participant en un programa de preparació per a la vida independent.

Període de transició

A partir d’aquest 23 d’abril totes la persones que sol·liciten ajuda i complisquen les condicions seran titulars de la nova renda valenciana d’inclusió. Aquest nou model conviurà durant sis mesos amb l’anterior renda garantida els titulars de la qual, quan caduque, en el moment de renovar-la, passaran també al nou model.

“No és una despesa, és una inversió”

Els pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouen el 2018 una previsió de 88 milions d’euros amb destinació a la nova renda valenciana d’inclusió, però ningú quedarà fora per falta de consignació econòmica, perquè es considera un dret subjectiu i la partida està subjecta a la consideració de “crèdit ampliable” per a poder satisfer aquest dret.

Segons un estudi de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, la renda valenciana d’inclusió tindrà un impacte generador de noves rendes per a la Comunitat Valenciana que podria superar els 200 milions d’euros. “No és una despesa, és una inversió”, va assegurar Oltra en la presentació d’aquest estudi, que indica que l’economia valenciana recuperarà 0,9975 euros per cada euro invertit, i el retorn impositiu serà de 0,138 euros per euro invertit.