De la República a l’exili: identifiquen els 718 passatgers del vaixell de càrrega ‘Ronwyn’ que van fugir del franquisme des d’Alacant el 1939

Alacant reviu hui un dels episodis més dramàtics de la seua història recent gràcies a una investigació que posa nom i cognoms a la por. L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant ha aconseguit reconstruir la singladura del vaixell de càrrega britànic Ronwyn, un vaixell que es va convertir en l’última esperança per a centenars de persones que fugien de l’avanç imparable del franquisme. Aquest treball documental, integrat en el portal web de l’Exili republicà al nord d’Àfrica, trau a la llum un llistat de passatgers que fins ara es considerava perdut o incomplet en els arxius internacionals.

La rellevància d’aquesta troballa, segons destaca el director de l’arxiu, Emilio Rosillo Clement, rau en el fet que la documentació oficial del Ronwyn mai es va localitzar en els fons francesos. El buit històric s’ha omplit ara pels historiadors Juan Martínez Leal i Mercedes Guijarro, que han rastrejat informes i registres de desembarcament a Algèria custodiats en els Arxius Nacionals de Fontainebleau. El resultat és un cens precís de set-centes díhuit persones que el 12 de març de 1939 van abandonar el port d’Alacant sota una atmosfera d’extrema ansietat i derrota imminent.

El Ronwyn era un mercant de quatre bodegues que, després de mesos dedicant-se a l’avituallament de la zona republicana, es va veure embolicat en el caos del final de la contesa. El capità Gilbert Bewen va accedir a evacuar civils davant la pressió de la Comandància de Marina, encara que el passatge no va ser gratuït. Els testimoniatges rescatats confirmen que els exiliats van haver de pagar la seua llibertat amb cinquanta pessetes de plata o dos-cents francs, i els que mancaven de moneda van recórrer a la barata desesperada entregant joies familiars o fins i tot sacs de safrà per a assegurar un racó en la coberta.

L’ambient en els molls va quedar registrat en el diari personal de l’advocat Eliseo Gómez Serrano, que va descriure amb amargor com el vaixell, un vaixell de càrrega brut i abarrotat, s’allunyava d’una ciutat on el desig de fugir es tornava punxant entre els que es quedaven. Irònicament, el mateix Gómez Serrano no va poder escapar i va ser afusellat pel règim franquista a penes dos mesos després. Mentrestant, a bord del Ronwyn, el grup compost per tres-cents trenta-cinc homes, dues-centes vint-i-una dones i cent seixanta-dos xiquets aconseguia tocar la costa de Ténés després de sobreviure a un fort temporal i a l’aguait d’un creuer franquista que va arribar a seguir-los el rastre durant la travessia.

Una vegada en territori algerià, les autoritats franceses van separar les famílies, enviant a dones i xiquets al camp de Carnot i els homes a instal·lacions militars a Orléansville.

Aquesta nova base de dades de la Universitat d’Alacant no sols ofereix xifres, sinó que enriqueix la memòria col·lectiva amb anotacions sobre professions i procedències, cosa que permet als descendents de la República rastrejar l’origen del seu exili. Amb més de cinc-centes ressenyes biogràfiques previstes per als pròxims mesos, el projecte consolida Alacant com l’últim gran bastió i port d’eixida d’una Espanya que s’esvaïa en l’horitzó mediterrani.