“L’acord amb Sud-àfrica no és l’únic responsable de la crisi de la taronja”, ha dit en alguna entrevista recent. Una afirmació arriscada i poc complaent amb els agricultors valencians en campanya electoral. Com s’explica això al sector, que ha tingut una de les campanyes citrícoles més negatives dels últims anys?

“L’acord amb Sud-àfrica no és l’únic responsable de la crisi de la taronja”, ha dit en alguna entrevista recent. Una afirmació arriscada i poc complaent amb els agricultors valencians en campanya electoral. Com s’explica això al sector, que ha tingut una de les campanyes citrícoles més negatives dels últims anys?Vull ressaltar que estic en contacte permanent amb tot el sector, sense deixar fora cap actor o associació. Sempre he dit que per a resoldre un problema molt complex cal abordar totes les causes que provoquen aqueixa crisi. Sud-àfrica ni tan sols és la causa més important, l’important és conéixer la realitat dels fets. El problema de Sud-àfrica és el solapament de la nostra campanya amb l’entrada dels seus cítrics, que és entre el 15 d’octubre i el 30 de novembre. Les dades objectives que es tenen és que en aqueix període les importacions han caigut. No podem posar tot el focus en un tema que no pot explicar-te tota la situació. Hi ha una crisi complexa amb característiques pròpies de la campanya en preus i rendibilitat del sector i una altra d’estructural, amb factors interns i externs. Com a externs tenim la conjunció de tots els acords comercials en vigor: Egipte, el Marroc, Turquia i el que vindrà de l’Argentina.

I què els proposa?

Vaig demanar a la Comissió Europea que fa falta un estudi de l’impacte de totes les importacions sobre el sector citrícola. Hi ha un problema de controls fitosanitaris, molt difícil de resoldre. He demanat una harmonització dels controls duaners, perquè a la UE hi ha aranzel comú, però no una duana comuna ni controls ni les inspeccions ni les sancions. Cal harmonitzar les duanes perquè els productes que no es permet que entren per València ho facen per Rotterdam. El problema és que la competència no és de la Unió sinó dels estats membres. Hi ha una fallada de disseny i afecta molt els agricultors. Hi ha, a més, cinc grans distribuïdores a Europa i ací el sector està atomitzat. No tenen capacitat de negociació i es pateix una situació d’abús de poder dels grans als menuts. Finalment, s’ha demanat un observatori sobre la situació dels cítrics que va demanar el president de la Generalitat, Ximo Puig. Jo vull ajudar el sector, però de manera rigorosa, no amb soflames ni portant una tarongeta a una tribuna, que no proposa una solució ni serveix de res“.

No es planteja censurar el tractat amb Sud-àfrica?

Respecte al tractat amb Sud-àfrica, qui ha d’assumir responsabilitats és el PP. Es va negociar sent president Mariano Rajoy amb una opacitat total i a esquena del sector. Això ha fet que els socialdemòcrates exigírem transparència absoluta en la negociació i poder exigir canviar allò que no et beneficia. Però el tractat amb Sud-àfrica ja està aprovat. Tenim una oportunitat en l’avaluació que es durà a terme al cap de tres anys de l’entrada en vigor. Al que m’he compromés és que quan es constituïsca la comissió de Comerç Internacional s’envie una delegació a Sud-àfrica perquè in situ es veja com hi apliquen els controls. El que no es diu és que Sud-àfrica ha denunciat davant l’Organització Mundial del Comerç l’acord amb la UE, perquè consideren excessius els controls. I finalment, cal dir que el mercat europeu es nodreix de cítrics al 82% d’Andalusia, la Comunitat Valenciana i Itàlia. L’altre 18% és el que entra de fora de la unió. Cal veure que hi ha darrere d’aquesta greu crisi.

Va estar en la negociació del tractat de lliure comerç entre la UE i el Canadà, el conegut com a ZETA. Després de dos anys, quin balanç fa per a l’economia valenciana i espanyola?

Soc defensora d’una política comercial que incorpore els principis fundacionals de la Unió. Per tant, exigim que es respecte el principi de precaució, el desenvolupament sostenible i que el comerç es base en drets socials i laborals. I ho hem aconseguit en els tractats. Però en volem més. Volem que siguen jurídicament vinculants i que es puguen imposar sancions si s’incompleixen. Defense els acords comercials, però no qualsevol acord. Pel que fa al ZETA, el balanç és molt positiu, perquè s’han incrementat molt les exportacions de taronges i per a la ceràmica ha sigut una plataforma excel·lent per a entrar en el mercat canadenc. La nostra indústria s’ha beneficiat amb l’accés al Canadà. No és un mercat molt gran, però sí d’alt poder adquisitiu i que dona imatge de marca. El que exporta al Canadà se sap que exporta qualitat.

I del TTIP, el tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA, mentre estiga Donald Trump, no res?

No res, els socialistes hem votat que no és el moment d’iniciar una negociació comercial amb Trump. Si sota els dos mandats d’Obama era difícil, amb Trump estem veient que alhora que negocia amb la Xina li imposa aranzels. Amb Trump és America first, no li agrada la Unió Europea, per la qual cosa és molt difícil. Entenc que es vulga negociar, perquè hi ha molta por al fet que s’imposen aranzels a la indústria automobilística. A nosaltres això ens faria molt de mal, però cal tindre en compte que no s’hi val tot.

Aqueixa guerra aranzelària entre els EUA i la Xina pot afectar la UE?

Crec que és una estratègia de pressió. Trump, si és alguna cosa, és transparent i previsible. Vola estrényer la Xina en la negociació perquè accepte les condicions quant a la transparència de tecnologia i quant a les subvencions a les empreses que no està acceptat per a exportar. La manera de pressionar és pujar aranzels, encara que estic convençuda que arribaran a un acord. Però l’estratègia de Trump d’imposar la tesi del més poderós no té res a veure amb el nou ordre multilateral que defensem des de la UE basat en la negociació i el respecte.

Si hi haguera un resultat de les eleccions europees més propici a la permanència de la Unió Europea, podria haver-hi un segon referèndum sobre el Brexit?

El resultat de les eleccions pot ser interpretat en aqueixa direcció, encara que la possibilitat d’un segon referèndum la veig complicada per la situació interna al Regne Unit. Em resultaria difícil saber qui farà el pas de proposar una segona consulta.

Sabent que el Brexit dur és roí per a tots, com és possible que puga acabar passant?

Crec que no acabarà passant. Per això estan donant-se pròrrogues. Ningú vol un Brexit dur, però no són capaços de definir la frontera amb Irlanda. S’imposarà un mínim de racionalitat.

L’extrema dreta semblava que entraria amb més força en la política espanyola. Però em preocupen països com Hongria. Com pot ser que un país membre de la Unió se salte drets humans bàsics?

L’Europarlament va emetre una resolució proposant que s’aplique el que es preveu als tractats a Hongria, perquè no respecta els principis i els valors bàsics de la UE. En aqueixa resolució el Parlament va expressar la seua veu, encara que ha de ser el Consell d’Europa el que actue i ho ha de fer per unanimitat. És evident que davant aquestes crisis, els tractats fundacionals de la Unió no funcionen, perquè aquest tipus de situacions no es poden plantejar per unanimitat. Cal una revisió, perquè Polònia ja ha dit que dona suport a Hongria.

Qualsevol ciutadà europeu que compartisca els valors i veu com actuen Polònia o Hongria, què pot fer?

El problema que tenim és que per a aplicar l’instrument de sancions necessites la unanimitat dels membres, i amb el pronunciament de Polònia ja no podem. Orban no canvia i continua guanyant eleccions, i només ens queda convéncer els seus ciutadans. I si l’extrema dreta aconsegueix una minoria de bloqueig en l’Europarlament, tot el que està aconseguint-se en matèria de drets es frenaria.

I en política migratòria, l’ha decebuda la UE?

Molt. És una de les causes de desafecció de molts ciutadans europeus. Veient el que passa a la Mediterrània a una se li obrin les carns. En el Parlament Europeu estàvem d’acord amb la proposta de la Comissió per a regular la política migratòria comuna amb una política d’asil i acolliment. Però de nou és el Consell d’Europa el que el frena, perquè hi ha països que no volen avançar. I sempre són els mateixos, on està l’extrema dreta. Jo em sent orgullosa dels valencians per l’acolliment de l’Aquarius. Vam ser referència en tot Europa, però només amb la força de la unió podem acabar amb aquestes situacions. Cap país en solitari podrà fer-hi res.