Un tampó no és un fardell de coca: trencar el tabú sobre la regla per guanyar en salut

Una escena bastant habitual a les aules o en els espais de treball és la de dues dones compartint sigil·losament un producte d’higiene femenina entre murmuris, amb més discreció que la d’un traficant. Els tabús sobre la menstruació van des de la vergonya en els espais mixtos fins al desconeixement sobre el cicle menstrual i el sistema endocrí, passant per evitar certes preguntes en la consulta del metge que poden resultar clau per a un diagnòstic.

La doctora Carme Valls, endocrinòloga que des dels noranta treballa pel reconeixement de la perspectiva de gènere en medicina, critica en els seus treballs que la falta d’aquest enfocament porta a la supressió de la menstruació a través dels anticonceptius hormonals davant qualsevol trastorn del cicle. Sense menysprear el paper clau de l’anomenada píndola per als drets reproductius, en els últims anys han suposat “una altra manera de medicalitzar el cos de la dona. No s’ajuda a resoldre el problema, en general quan hi ha trastorns menstruals és que passa alguna cosa i s’ha d’estudiar per què passa”, expressava en una entrevista amb elDiario.es. “La menstruació alterada sempre ens indica si hi ha una alteració en el teu cos; si et falta ferro, la tiroides, l’estrés... la menstruació serveix per a estudiar i ha sigut molt tabú per a la medicina”, expressa Valls, que considera que hauria de ser una pregunta clau en les consultes. S’hi sumen “grans desigualtats, segons l’educació i l’estat socioeconòmic. Hi ha pobresa i desigualtat menstrual en el món”, afirma l’autora. Aquesta falta d’estudi de “ciència de la diferència”, d’anàlisi de la menstruació “repercuteix en un mal diagnòstic”, insistia l’autora.

La falta d’informació sobre el cicle menstrual té impacte en la salut física i mental i contribueix a crear mites que acaben eixint cars o a reduir la resposta a unes beceroles obsoletes. Per buscar trencar l’estigma, un grup d’alumnes i professores de la Universitat de València organitzen dijous unes jornades sobre “dignitat menstrual”, una manera de “ser capaces de portar la menstruació sense vergonya, sense tabús i amb coneixement sobre el cos i els recursos”, explica Mila Font, una de les coordinadores del projecte. Font pertany a l’organització Metges Sense Fronteres, des de la qual ha posat en marxa diversos projectes en línia amb aquest concepte de dignitat, que busquen facilitar l’accés a productes higienicosanitaris per a les dones que menstruen. L’últim, un projecte d’acostament de recursos als campaments de persones refugiades a Grècia.

“Parlar facilita l’empatia amb dones que menstruen en altres contextos”, considera Font, que, després d’uns quants tallers, encara se sorprén que per a moltes dones les jornades d’aquest tipus siguen el seu primer contacte amb l’estudi d’una cosa tan concreta o pel desconeixement de productes d’higiene alternatius als plàstics d’un sol ús. “L’estigma continua”, afirma, preocupada per les adolescents que tenen les primeres regles i hereten la vergonya.

La jornada serà inaugurada per Amparo Mañes, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat València, i Toya Vázquez, cap d’Iniciatives de Sostenibilitat Curricular, i consta de tallers de formació i sensibilització sobre l’abordatge d’una funció biològica, com és la menstruació, des de diferents perspectives globals, socials i culturals, fruit de les ajudes de la Càtedra Unesco per a accions d’Educació per al Desenvolupament, Ciutadania Global i Sensibilització. La participació de dues responsables de la universitat busca reivindicar la incorporació de la salut menstrual al currículum acadèmic en medicina i ciències de la salut.

El projecte de sensibilització es dividirà en una part centrada en el cos i la salut –la menstruació, els cicles i els canvis hormonals–, una part d’índole més política que aborde la medicalització del cicle i el seu bloqueig, per què s’invisibilitza un procés biològic i arriba la vergonya i una tercera branca més activista, en què compartir exemples d’accions per normalitzar la menstruació, des de l’art, l’humor i la presa de l’espai públic.