Un teatre sense teatre
No es pot entendre el teatre popular a València sense passar per l’Escalante. Quan fa trenta anys la Diputació va posar en marxa aquest projecte en un edifici d’una fundació de l’Arquebisbat, el va batejar com el “teatre dels somnis”. Durant les seues gairebé quatre dècades, l’espai va acomplir la seua funció: fer somiar els xiquets.
Des que una part del sostre d’una sala s’assolara la tardor del 2016, l’Escalante és un teatre sense teatre. Un projecte que ha continuat en altres sales del municipi per interés dels responsables de Teatres de la Diputació i per col·laboració de la resta dels espais, però s’ha esdevingut, sense ser la seua vocació, un nòmada. La impossibilitat que addueix la corporació provincial per a pagar entre 5 i 6 milions d’euros que costa la rehabilitació i l’escassa voluntat per part del patronat de Joventut Obrera, propietari de l’edifici, així ho han volgut.
“L’informe dut a terme per una consultoria externa manifesta que la vida útil del Teatre Escalante està esgotada”, va explicar José Ruiz, diputat provincial de Patrimoni. Encara que l’organisme té un departament encarregat de teatres, que gestiona Rosa Pérez Garijo, l’última paraula la té Patrimoni i Administració de la Diputació per a confirmar l’adquisició d’immobles. A més de l’informe tècnic, es va encarregar un estudi jurídic que va concloure que la propietat va incomplir l’obligació de fer les inspeccions tècniques cada cinc anys i que la corporació provincial no ha de fer-se càrrec de pagar, perquè la rehabilitació supera amb escreix el 50 per cent del valor de reposició de l’immoble.
Quan l’edifici complia un any en desús es va dir, es va tenir en compte, que el principal projecte didàctic per al públic infantil podria trobar una llar nova en l’antiga sala Espai Moma. La Diputació i l’Ajuntament van estudiar la viabilitat del trasllat al centre del director Carles Alfaro i ho van considerar una bona opció. Quan els dirigents van anunciar la fi de la relació en l’edifici del carrer Landerer, van apuntar aquesta sala com la idònia per al projecte. “Té una bona ubicació, les instal·lacions estan bé i, a més, té llicència d’activitat”, va comentar el responsable de Patrimoni a l’octubre. Més de tres mesos després, la confirmació encara no ha arribat. El que sí que es va confirmar va ser l’adéu definitiu a la sala.
A pesar d’aquest ambient pessimista, la Diputació va assegurar que “la continuïtat del projecte està garantida” i que va “més enllà de la seua seu”. Així, a falta de trobar un espai fix, la programació ha anat distribuint-se per sis sales de la ciutat. Així, les quasi 170 obres es reparteixen entre el Palau de les Arts, Teatre Rialto, Talia, Sala Russafa, Matilde Salvador i Espai Inestable, una itinerància que no és la ideal, reconeixen en la Diputació.
Les respostes no han estat prou per a Podem, ja que des del Congrés, la seua diputada Rosana Pastor ha decidit intervenir-hi. “Coneixem que la situació és complexa i deriva d’una falta de manteniment per part dels anteriors gestors del PP, agreujada perquè els propietaris de l’immoble no ha donat facilitats, però des de Podem creiem en la importància de donar continuïtat al projecte, vinculant-lo a l’espai en què va nàixer i s’ha desenvolupat amb èxit”, va explicar en un comunicat. Per això, demana una reunió amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, perquè faça de mitjancer i trobe una solució que “garantisca la supervivència del projecte”.
