De la radioactivitat (i pobresa) de Txernòbil a la platja alacantina

La timidesa de Daixa desapareix en qüestió de segons, que és el temps que tarda a somriure’t i mostrar-se simpàtica. Té 8 anys i per primera vegada ha eixit de la seua ciutat natal, Prisno, a la regió de Hómiel, una de les províncies de Bielorússia més afectades per l’accident nuclear de Txernòbil esdevingut en la veïna Ucraïna el 1986, només a 180 quilòmetres. Ja s’ha pres el gelat i torna al que estava fent, jugar amb la seua “germana” Alua, filla de Maria Asunción Chazarra, una docent universitària d’Elx que, amb l’ajuda dels seus pares, aquest estiu s’ha decantat per acollir un dels 100 xiquets del programa que des del 1998 ompli el país de xiquets procedents d’aquell país.

Només a Alacant, Múrcia i Almeria, l’ONG Famílies Solidàries amb el Poble Bielorús obri les portes de les seues llars a un centenar de xiquets i xiquetes de 8 i 17 anys tant en el període estival (dos mesos) com a l’hivern (un mes). L’objectiu de la seua estada, d’una banda, consisteix a “depurar-los tota la càrrega de radioisòtops que arrosseguen de la seua vida allà”, explica Diego Echevarría, vicepresident de l’ONG. Com? Bàsicament amb el canvi en l’alimentació que reben a Espanya. “És fonamental, perquè ací no solament mengen bé, sinó també net”, afirma. “Tot procés d’ingesta té una defecació que permet la porga”, afig aquest investigador de l’Institut de Neurociències, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

“Ella menja de tot, és una barbaritat; sobretot fruita, perquè ens van dir que era molt bona, però té un apetit increïble”, explica Alberto Giménez sobre Dyana Hastina, xiqueta de la mateixa edat que Daixa acollida per aquest enginyer informàtic i la seua dona empresària Estela Yolanda López a sa casa de Múrcia, on la jove comparteix alegries amb Alberto (9 anys) i Julio (5). El programa d’acolliment ve precedit d’un programa de sanejament, així l’anomenen a Bielorússia, dirigit a tota la seua població exposada a la radioactivitat. “En teoria, de manera obligatòria han de passar per balnearis (que ells anomenen sanatoris) encara que en la pràctica no tots els menors hi van, depén sobretot de l’estatus social; hi ha pares que se’n desentenen”, comenta Echevarría, i posa com a exemple el cas de Massa, la segona xiqueta que amb la seua dona van acollir sota la seua tutela i que els va confessar que ella no va anar als balnearis, normalment de propietat estatal, fins als 15 anys “i perquè va eixir d’ella anar-hi”.

Així que, abans de viatjar a Espanya, als xiquets i xiquetes del programa els fan la primera analítica sobre les seues absorcions de radioisòtops i, quan tornen a casa, tornen a ser analitzats per saber quin percentatge de depuració s’han deixat al nostre país, normalment “molt alt”, avança el també secretari en la federació espanyola d’acolliment temporal de xiquets bielorussos, Diego Echevarría, que recorda que no són menors “que emeten radioactivitat, sinó que n’acumulen per la ingesta allà”.

I això ens porta al segon objectiu de l’ONG espanyola, “traure’ls de la pobresa extrema” en què viuen. “El nostre criteri és clar, només portem xiquets i xiquetes provinents de llogarets on la situació econòmica està molt danyada, l’estructura familiar està trencada i les seues expectatives de futur estan cenyides a aqueix llogaret”, aclareix aquest professor de l’UMH. Per a fer-ho, una delegació acudeix tots els anys a supervisar el terreny a la recerca d’aqueixos llogarets en què el Govern permet viure perquè estan fora dels 30 quilòmetres de prohibició obligatòria, “encara que en molts casos entren en aqueix territori”.

D’aquesta manera troben famílies que han ocupat cabanyes de fusta que van quedar lliures després de la desbandada posterior a l’accident nuclear i que d’uns anys ençà han tornat a ser habitades per persones d’escassos recursos en els habitacles dels quals manquen d’aigua corrent o cablatge elèctric. Per aquesta raó, Diego Echevarría demana als pares i mares d’acolliment que no “s’excedisquen amb les coses materials, perquè els pot aclaparar”. María Asunción ha inculcat aquesta filosofia a la seua filla adoptada Alua, natural de Kazakhstan, que comparteix la seua roba amb Daixa, a la qual també ensenya a no excedir-se amb les compres. “No em sembla bé omplir-les de regals”, explica.

Alua, una xiqueta molt espavilada, fa les tasques de traducció entre les tres gràcies als coneixements de rus que està aprenent en el col·legi. Alberto i Estela, no obstant això, “s’apanyen” amb el traductor del mòbil. Aquesta família també va ser advertida que la figura del pare representada per Alberto en la seua nova família “podria suposar un problema” per als xiquets acollits, perquè allà la solen associar a la violència pròpia d’una societat marcadament patriarcal en què l’alcoholisme està associat amb els homes fruit de la depressió econòmica i de l’accident nuclear. “És cert que, al principi, a Dyana li va costar obrir-se amb mi, es mostrava molt distant, mentre que amb la meua dona molt bé”, confessa Alberto, “però ara molt millor”, conclou.

Universitaris a Bielorússia

A més d’aquest projecte, Diego Echevarría encapçala un altre que es va encetar l’any passat i que ha suposat per a set estudiants de Fisioteràpia i de Teràpia Ocupacional de l’UMH la possibilitat de fer pràctiques homologades amb menors sobre neurorehabilitació pediàtrica, així com de fisioteràpia en adults a l’Hospital General de Hómiel. Aquesta iniciativa, fruit de l’acord entre el Vicerectorat de Relacions Internacionals i Institucionals amb la Universitat Estatal de Medicina de Hòmiel permetrà a 12 alumnes més viatjar al país de l’antiga URSS el mes vinent de novembre i de febrer del 2020.

Per evitar problemes amb la radioactivitat, Echevarría alerta l’alumnat becat per l’Institut de Neurociències que no compren aliments dels mercats, ja que l’ origen són granges agrícoles destinades al bestiar en un terreny contaminat des de Txernòbil. “També els informem que, si compren en supermercats, han de mirar bé l’etiqueta i el lloc de procedència”, conclou.