‘Valencia Fruits’, un mitjà econòmic amb vocació europeista nascut en ple franquisme

Valencia Fruits, setmanari “predominantment econòmic, però no exclusivament”, que ha d’estar pendent, “fidel al seu títol, de les collites, els mercats i tots els factors agrícoles, mercantils o industrials que integren l’economia, amb amplitud europea i mundial, al servei de la informació i l’orientació espanyola i valenciana”. D’aquesta manera es presentava aquesta publicació econòmica en l’editorial del seu primer número, publicat el 15 de juny de 1962, fa ara 58 anys, un mitjà obert a Europa i al món –com diu aquest text de presentació– en plena dictadura franquista.

Aquest setmanari, degà de la premsa econòmica valenciana i un dels més antics d’Espanya d’aquestes característiques, ha sabut adaptar-se a la revolució que han viscut els mitjans de comunicació en les últimes dècades i a un sector, l’agrícola, en evolució contínua que pateix una crisi que sembla eterna. Per aquestes pàgines han passat firmes com les de Vicent Ventura, Ernest Luch, Alejandro Mañes, Rosa Solbes, Gerardo Canet, Emilio Llueca, Xavier Ribera...

Tal com apunta Raquel Fuertes, gerent de Valencia Fruits, no tenen por del futur: “Som una publicació especialitzada, de consulta, que s’ha consolidat com a referent, el ‘BOE de l’agricultura’, com diuen alguns, lligada a un sector canviant i dinàmic, en evolució contínua, que demana estar informat de totes les novetats”. No obstant això, aquest futur no és solament el paper –editen cada setmana 4.000 exemplars per a subscriptors de tot Espanya (i fins i tot un 10 % es distribueix a Europa) d’una revista que té una mitjana de 40 pàgines i que arriba a les 108 en determinades ocasions–, sinó que és també multicanal, amb un web actualitzat contínuament i que es va posar en marxa en la dècada dels noranta del segle passat.

L’evolució tecnològica

Sobre la crisi del paper, Óscar Orzanco, director de la publicació des de fa més de quinze anys, sosté: “No es pot negar que Valencia Fruits, com qualsevol mitjà de comunicació, també la pateix. No obstant això, la idiosincràsia d’una publicació especialitzada és completament diferent dels problemes d’un periòdic diari d’informació general”. El perfil del lector de València Fruits es correspon “exclusivament amb professionals que busquen informació fiable que, la majoria de les vegades, no troben recorrent a Internet”.

Óscar Orzano reconeix que en aquestes últimes dècades Valencia Fruits, igual que el sector hortofructícola a què va dirigit, ha viscut “canvis importants” amb l’objectiu d’adaptar-se als nous temps i “mantindre la presència i la força que en va impulsar el naixement l’any 1962”. La irrupció de la tecnologia i d’Internet “ha agilitat els processos productius de la publicació i, alhora, ha obligat el setmanari a recórrer terrenys inexplorats”, i apostar sempre per mantindre l’edició impresa.

Sobre aquest tema, Gianluca Pignatelli, que treballa en l’àrea comercial des de l’any 2002, reconeix que la por de desaparéixer de les revistes en paper ha existit. “Amb el temps aquesta por s’ha dissipat”, comenta, “i hui dia tinc clar que per al nostre sector el format paper és, i continuarà sent, rellevant, complementat amb el format en línia, per descomptat”, perquè la informació especialitzada “escasseja enormement”.

Origen com a suplement

Valencia Fruits naix com a suplement dominical del diari Al Día amb José Ferrer Camarena, com recorden els seus fills Agustín i Rocío Ferrer Ortiz, propietaris actuals de la capçalera. Ferrer Camarena, químic de professió i periodista per vocació, va ser “un avançat al seu temps”, va començar aquesta aventura amb Fidel Pascual com a soci i amb el periodista Martí Domínguez com a director d’un setmanari que finalment va sobreviure al diari amb què estava vinculat. Des que es va fundar fa 58 anys no hi ha hagut cap setmana en què el setmanari no haja eixit al carrer si estava planificat. Tan sols durant la pandèmia va parar dues setmanes per Setmana Santa, tot i que només tenia previst fer-ho una.

“No ha sigut censurat o segrestat mai”, malgrat el caràcter aperturista i europeista tan marcat que l’ha caracteritzat, amb col·laboradors crítics amb el règim en ple franquisme. “Sempre ha sigut un mitjà apolític i independent”, recorden Agustín i Rocío, que insisteixen en el fet que son pare “exigia que es respectara aquesta condició”.

Com relatava qui va ser-ne director entre els anys 1978 i 1988, Xavier Ribera, en l’especial publicat amb motiu del cinquanté aniversari de la capçalera, Valencia Fruits sempre va ser europeista i va aprendre a diversificar per a tractar, a més de cítrics, cebes i creïlles, “també de mobles, taulells, temes financers, de la borsa, del vi, de plantes ornamentals i flors, o de tèxtil i de totes les fires que prestigiaren el tarannà mercantil dels valencians”.

Present a tot Europa

En aquests anys s’ha passat de rebre informacions per correu o teletip a dependre de la informàtica i Internet, com recorden José Luis Santillana, maquetador des del 1978 que es jubilarà al setembre, o Rafael Cabo, que treballa en Valencia Fruits també com a maquetador des del 1975 i assenyala que ha conegut més de 250 persones que han passat per la publicació en aquests últims 45 anys. Valencia Fruits era la “targeta de visita del periodisme agrari espanyol” en fires que se celebraven a França, Anglaterra, Alemanya, Holanda, Bèlgica, el Marroc...; tal com explica el periodista Héctor González, “es llegia amb avidesa en mercats com el Saint-Charles de Perpinyà, el londinenc New Covent Garden o l’holandés de Rotterdam, per posar-ne uns quants exemples. Em sent molt orgullós d’haver format part d’una publicació que passeja el nom de València pel món”.

Els comercials, com rememora Jesús García, recorrien Europa amb cotxe durant dies amb un mapa de mercat en mercat i un exemplar de Valencia Fruits a la recerca de publicitat en determinades empreses en els anys huitanta: “Sempre em rebien calorosament i sempre contractaven publicitat”.

L’agricultura, un sector en crisi

El sector hortofructícola, a què va dirigida la publicació, “continua estant en crisi”, malgrat l’augment de vendes que s’ha produït en els últims temps amb l’alarma de la COVID-19: “El que és cert és que ara té més reconeixement social”, explica Fuertes, que insisteix que, si bé es ven més, també s’hi han encarit els costos, “que no s’han repercutit en el preu”. El que sí que destaca és que s’ha professionalitzat molt, “per això la informació és essencial per a estar al dia i això ho notem en l’augment del consum en línia”.