Europa va finançar amb 4 milions d'euros el pont sense ús del Port de València

El pont giratori del port de València que ha suposat un cost total de 36 milions d'euros ha estat en el punt de mira de la Comissió Europea.

Com ha informat eldiario.es, la infraestructura roman la pràctica totalitat de l'any amb els seus braços oberts i per tant sense ús, excepte quan hi ha algun concert multitudinari per a donar accés a la zona d'esdeveniments en la Marina Sud.

La construcció del pont, inaugurat a la fi de 2001 per l'aleshores president del Govern valencià, Eduardo Zaplana (PP), imputat en el cas Erial, va tindre un cost inicial de 14 milions euros dels quals, l'Autoritat Portuària de València (APV) va aportar 6 milions d'euros, la Generalitat Valenciana 4 milions i la Unió Europea altres 4 a través de fons Feder.

El projecte per al qual es va concedir aquesta subvenció europea consistia en un pont llevadís de 98 metres de longitud que havia de facilitar el pas de combois ferroviaris entre els transversals dels molls de llevant i ponent.

Això va canviar amb la designació de València com a seu de la 32 Copa Amèrica en 2005, moment en el qual el pont llevadís es va fer fixe. En 2007, va ser traslladat a la dàrsena del port i convertit en giratori per a satisfer les necessitats del circuit urbà de Fórmula 1, perdent a més l'ús ferroviari.

Totes aquestes operacions van suposar un cost addicional de 13 milions per la reubicació i de 9,5 milions per les obres complementàries, la qual cosa junt amb els 14 milions de la construcció suma un total de 36,5 milions d'euros, tal com reflecteix un recent informe del Tribunal de Comptes dels anys 2007 a 2010, amb el PP al capdavant de les administracions valencianes i Rafael Aznar com a president de l'APV. El citat document posa en relleu irregularitats i sobrecostos en les diferents obres relacionades amb el pont.

En aquest context, l'eurodiputada socialista, Inmaculada Rodríguez Piñero, va preguntar a la Comissió Europea al maig de 2015 si considerava que la Generalitat Valenciana va cometre llavors alguna irregularitat en destinar el pont a usos diferents de la fi per al qual va rebre finançament europeu.

La Comissió va contestar que havia obert una investigació sobre aquest tema i mesos més tard, davant una nova pregunta de Rodríguez Piñero, va afirmar que finalment no s'apreciava “base jurídica per a aplicar una correcció financera dels canvis introduïts en el projecte al març de 2006”, ja que com a norma general les condicions dels projectes s'han de mantindre almenys cinc anys des que es concedeixen les ajudes.

“El termini de cinc anys a partir de la data d'aprovació de l'ajuda al projecte va expirar en 2004, dos anys abans del canvi de les condicions d'execució del projecte”, explica la Comissió en la seua resposta.