Alberto Fabra i els seus consellers sabien que, en comprar per un euro l’empresa de la F-1, assumien un deute milionari

La jutgessa que investiga presumptes delictes de prevaricació i malversació en l’organització dels cinc grans premis de Fórmula 1 que es van celebrar a València entre el 2008 i el 2012 va decidir fa poc més d’una setmana separar en dues peces la instrucció:  d’una banda, sobre la creació d’una empresa privada, Valmor Sports, com a pretesa organitzadora d’una prova que en realitat anava a càrrec de la Generalitat Valenciana, i de l’altra, sobre la decisió del Govern valencià de comprar aqueixa empresa carregada de deutes al desembre del 2011. En la mateixa resolució, la jutgessa va citar a declarar l’expresident Francisco Camps, imputat en la causa juntament amb l’exconsellera Lola Johnson i l’expilot Jorge Martínez Aspar, que va gestionar Valmor.

Des que la Fiscalia Anticorrupció, després de rebre sengles denúncies de diputats socialistes i d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, va presentar el 2014 la querella que va donar lloc a la investigació, ha quedat en l’aire la pregunta sobre la responsabilitat que Alberto Fabra i el seu govern van poder tenir en acordar que l’empresa pública Circuit del Motor i Promoció Esportiva comprara Valmor per un euro, assumint des de l’erari públic milions en deutes d’una firma privada.

Lola Johnson va enganyar la resta del Consell, segons la Fiscalia

La Fiscalia només va dirigir la seua querella contra Camps, Johnson i Aspar amb l’argument explícit que Lola Johnson “va enganyar la resta dels membres de la junta general [el Consell], per no haver-los dit ni explicat que la compra de Valmor Sports SL per part de l’empresa pública suposava, d’una banda, la condonació de més de 14 milions d’euros que devia a Circuit del Motor i, de l’altra, assumir més de 31 milions d’euros de passius davant de tercers”.

No en sabien res el president i els membres del Consell? L’expedient oficial, a què ha tingut accés eldiario.es, indica el contrari. Segons la còpia confrontada de l’acord, la proposta va ser signada per la mateixa Lola Johnson com a consellera de Turisme, Cultura i Esport, i la vicepresidenta Paula Sánchez de León, com a secretària del Consell, va certificar amb la seua signatura que va ser aprovada en la reunió del 9 de desembre de 2011.

“A la vista de l’informe” de la Societat Projectes Temàtics

En el text es reflecteix que l’acord d’adquisició de la totalitat de les accions de Valmor per part de Circuit del Motor i Promoció Esportiva es va adoptar “a la vista de l’informe sobre l’anàlisi i l’organització del Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 i les seues propostes de reorganització elaborat per l’entitat Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, SAU, i tenint en consideració, en especial, els informes de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques sobre l’impacte econòmic de l’esdeveniment”.

“Delicada situació patrimonial i comptable”

L’informe de la Societat Projectes Temàtics, datat el 5 de desembre i signat pel seu director general, Nicolás Figueras, s’inclou en la documentació oficial adjunta a l’acord. L’argumentació central és que les dificultats econòmiques de Valmor posen en risc la celebració de la prova automobilística, la qual cosa recomana que siga Circuit del Motor la que assumisca per complet l’organització. Projectes Temàtics fa l’informe en qualitat de copromotora del Gran Premi des que l’expresident Francisco Camps fera el 2009 que aqueixa empresa pública assumira en compte de Valmor el pagament del cànon anual al patró de la Fórmula 1 Bernie Ecclestone.

En el document s’expliquen amb tota claredat els “aspectes econòmics de l’operació”, s’indica que el patrimoni de Valmor està compost per un “actiu intangible”, que és el dret d’organitzar la prova automobilística a València, i unes instal·lacions tècniques amb un valor comptable de 8,8 milions d’euros. I s’afig: “D’altra banda està previst que la societat tanque l’exercici 2011 amb uns passius davant de tercers de 31,8 milions d’euros”.

“El fet anterior”, continua l’informe, “posa de manifest la delicada situació patrimonial i comptable de Valmor, que, segons hem pogut constatar, presentava a 31 de desembre del 2010 un patrimoni net negatiu de 6,9 milions d’euros i està previst que al tancament de l’exercici 2011 el patrimoni net negatiu ascendisca a 14,6 milions d’euros”.

Els membres del Consell que van aprovar la compra

Alberto Fabra com a president, al capdavant d’un Consell de què formaven part Paula Sánchez de León, José Císcar, Isabel Bonig, José Manuel Vela, Enrique Verdeguer, Serafín Castellano, Lola Johnson, Maritina Hernández, Jorge Cabré i Luis Rosado, va aprovar la compra coneixent els deutes de Valmor, segons la documentació oficial de la mateixa Generalitat. Per què només hi estan imputats Camps, Johnson i Aspar?

L’empresari Fernando Roig, que era el president de Valmor, va declarar a la jutgessa al gener del 2016 que el Consell de Fabra sabia que l’empresa estava en fallida quan la va comprar a ell, a Aspar i a Bancaixa, els socis a què a més es va eximir en l’operació explícitament de qualsevol responsabilitat. També Sánchez de León va declarar al juliol del 2016 davant de la jutgessa que “tots els membres del Consell sabien perfectament què compraven”. La realitat és que des dels escons de l’oposició en les Corts s’havia advertit més d’una vegada en públic que Valmor era una empresa carregada de deutes en els mesos anteriors a què el Consell la comprara.

Sense informe de l’Advocacia ni de la Intervenció de la Generalitat

No obstant això, el procés pel qual es va adoptar la decisió, a les acaballes d’un Govern que Fabra havia heretat de Camps i que remodelaria al mes següent, apareix ple d’ombres. La primera n’és l’absència de cap informe de l’Advocacia i de la Intervenció de la Generalitat. Per què no es va preguntar a la Intervenció sobre la legalitat de la compra? I si es va fer, per què no es va incloure la resposta en l’expedient?

Lola Johnson va portar la proposta al ple del Consell el 9 de desembre, que la va aprovar a pesar que estava fora de l’ordre del dia. No havia passat, doncs, per la reunió preparatòria de sotssecretaris que precedeix cada ple del Govern valencià. En la referència del ple va figurar la menció a l’acord de compra, però la documentació, que inclou el text, l’informe de la Societat Projectes Temàtics, la proposta de Johnson com a presidenta del consell d’administració de Circuit del Motor i l’acta d’aquest consell no es va registrar oficialment fins al 27 de desembre, dues setmanes i mitja després.

Informes 'a posteriori' per a justificar la compra

La Generalitat va encarregar sengles informes per a justificar a posteriori la decisió de comprar Valmor. Un, datat el 24 de febrer del 2012, és de Broseta Abogados i se centra a justificar que “seria innecessari disposar d’informe previ de la Intervenció General” per a efectuar la compravenda.

L’altre, de Garrigues, datat el 22 de febrer, conclou que els termes del contracte de compravenda “estan en conjunt dins dels termes habituals i acceptables en les operacions d’adquisició d’empreses”, encara que no evita considerar de passada com una clàusula “no habitual” l’exempció de qualsevol responsabilitat dels administradors de Valmor.

Tota l’operació, justificada en la necessitat de donar continuïtat a la celebració de la Fórmula 1 a València, va concloure amb la celebració del Gran Premi en 2012 i la renúncia definitiva a prosseguir amb aqueix “gran esdeveniment” en anys successius.