Ximo Puig denuncia a Brussel·les que el Govern de Rajoy faça prevaldre el corredor Central sobre el Mediterrani
El president de la Generalitat ha denunciat a Brussel·les que el Govern d'Espanya, presidit per Mariano Rajoy, desoeix les directrius marcades per la Unió Europea i prioritza la branca central enfront de la del litoral, les dues infraestructures del Corredor Mediterrani.
Segons les xifres aportades pel govern europeu -la Comissió- a pregunta d'Inmaculada Rodríguez-Piñero, eurodiputada valenciana socialista, Madrid ha invertit 10.700 milions d'euros en infraestructures que pivotan sobre la capital de l'Estat enfront de 2.700 en la branca mediterrània.
Si els diners arriben de Brussel·les, la proporció s'inverteix: 50 contra 290 milions. La Generalitat considera prioritari el Corredor Mediterrani, conjunt de línies ferroviàries que unirien Almeria amb Europa -passant per Múrcia, la Comunitat Valenciana i Catalunya- facilitant el transport de passatgers i mercaderies.
El Govern valencià, amb els empresaris i quasi tota la societat civil, exigeix al Govern de Mariano Rajoy que accelere unes obres considerades bàsiques per a la competitivitat de l'economia valenciana. En aqueix context, Puig ha aconseguit ser ponent del Comitè de les Regions, un òrgan consultiu de la Comissió Europea, de l'informe que analitza la política comunitària en infraestructures transeuropees.
El president de la Generalitat, en el seu discurs, ha fet una defensa tancada de la vocació europeista dels valencians. Per a avançar en la integració, ha dit Puig, “es necessiten comunicacions i infraestructures”, bàsiques “per a un nou model productiu on la logística i el valor afegit se sumen al simple transport de mercaderies”.
La ponència defensada per Puig demana major implicació de les regions en el disseny de les infraestructures, donar-li prioritat al Corredor Mediterrámeo i a altres infraestructures similars en el Bàltic i Europa Oriental i, sobretot, més inversió i més ràpida de la Comissió.
Representants en el comitè de la República Txeca, Suècia i el Regne Unit han mostrat els seus dubtes, per diferents motius, sobre la conveniència d'aportar més diners a aqueixes infraestructures, però la ponència de Puig, en allò fonamental, ha sigut aprovada.
El document definitiu, sense caràcter vinculant, serà aprovat a l'octubre, després de l'altre procés d'esmenes i debats. Des del 2008 -Franscisco Camps amb un informe sobre l'aigua- la Comunitat Valenciana no era ponent en el Comitè de les Regions.
Des de llavors, les topades entre Brussel·les i la Generalitat es van succeir. Per exemple: Multes per falsejar el dèficit o ajudar il·legalment els clubs de futbol. O exigència de venda de la Ciutat de la Llum per competència deslleial en el sector de la producció audiovisual.
Després del que Puig qualifica de 'Valexit“ -desconfiança de les institucions europees en l'autonòmica després de la gestió del PP- el Consell diu estar esforçant-se a recuperar el crèdit a Europa.
