El Govern valencià va aprovar el pla especial de la ZAL, malgrat tindre anul·lat per la justícia el subministrament elèctric

“Com que la línia d’alta tensió per a subministrar energia elèctrica a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) [del port de València] va quedar anul·lada per sentència el 2017, la força jurídica d’allò fàctic, és a dir, l’argument que el polígon ja està construït i per tant el sòl s’ha de considerar urbanitzable perquè ja està urbanitzat, perd força, perquè manca d’un servei essencial com és el subministrament elèctric; per tant, aquest sòl continuaria necessitant una modificació de planejament perquè la ZAL fora legal, cosa que no s’ha fet mai”.

Així expliquen fonts del col·lectiu Per l’Horta un dels últims arguments que han aportat al litigi que mantenen amb l’Autoritat Portuària de València (APV) i amb la Conselleria d’Obres Públiques per l’aprovació de la ZAL.

La demanda es va interposar fa quasi un any i s’hi qüestiona la legalitat de l’aprovació autonòmica del Pla Especial de la ZAL del port de València, una actuació que va suposar la requalificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola i que ja va ser anul·lada dues vegades per sengles decisions judicials, amb la qual cosa el sòl va quedar, doncs, en la situació original, és a dir, d’especial protecció agrícola.

Des del col·lectiu indiquen que l’Administració defensa que, quan un sòl s’ha urbanitzat, genera una capacitat normativa i en aquest cas considera que, com que la ZAL ja està construïda, el sòl ha de tindre consideració d’ús urbà.

No obstant això, argumenten que, perquè es done aquesta consideració, el recinte urbanitzat ha de tindre habilitats els serveis bàsics, és a dir, accés rodat, aigua, sanejament i subministrament energètic.

El 10 de febrer passat l’entitat va aportar a la causa proves documentals que la línia d’alta tensió que ha de proveir la ZAL, aprovada l’any 2000, es va anul·lar per sentència judicial el 2017, per la qual cosa entenen que en cap moment es pot considerar el terreny urbanitzat.

L’Administració entén que aquest projecte de la línia d’alta tensió es va modificar i es va aprovar el 2005, però Per l’Horta ha aportat proves que aquest modificat només estableix que la línia ha de ser soterrada i no aèria, però no fa referència al subministrament, que és el que es va anul·lar judicialment.

La Conselleria d’Obres Públiques va aprovar un any més tard, al desembre del 2018, el Pla Especial de la ZAL, és a dir, el document urbanístic per a regularitzar-ne la situació, objecte del recurs judicial, malgrat que el subministrament elèctric estava anul·lat per una sentència.

“Sense el subministrament elèctric en regla, l’única fórmula per la qual el sòl de la ZAL es podria convertir en urbanitzable és mitjançant un canvi de planejament que mai s’ha executat”, afirmen.

En una provisió dictada per la secció 1 de la Sala Contenciosa Administrativa, el magistrat dona compte que accepta els documents com a noves proves per a la causa.

Aquesta és l’última resolució que s’ha dictat fins ara, ja que, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), l’activitat judicial no essencial i els terminis processals per a qualsevol recurs estan suspesos per la vigència de l’estat d’alarma, de moment, fins al 10 de maig.

El Consell General del Poder Judicial haurà de determinar pròximament si prorroga aquesta suspensió, després de la pròrroga de l’estat d’alarma aprovada fa poc pel parlament.

A això se suma que, com va informar eldiario.es, amb els processos judicials paralitzats, l’Ajuntament va aprovar fa poc el projecte presentat per l’Autoritat Portuària de València per a esmenar les deficiències urbanístiques del recinte. Les entitats ecologistes consideren que el consistori s’exposaria a abonar indemnitzacions als perjudicats si els jutjats tornaren a tombar l’obertura de la ZAL.

Tercer intent d’obertura de la ZAL

Aquest és el tercer intent per a la posada en marxa en la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València d’un pla que podria veure’s frustrat de nou 22 anys després d’haver-se construït, fet que va suposar una inversió de 160 milions d’euros.

La construcció del polígon es va veure embolicada en la polèmica des del principi per l’expropiació forçosa dels veïns de la Punta i per les irregularitats en la tramitació urbanística del projecte, tombat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el 2013, i després pel Suprem el 2015.