Així serà el magatzem que guardarà residus nuclears durant mig segle a Cofrents
“La Central Nuclear de Cofrents considera necessària la construcció d’un magatzem temporal individualitzat (ATI) dins dels terrenys de la central, mitjançant un sistema d’emmagatzematge de contenidors en sec que resolga les necessitats d’emmagatzematge del combustible gastat, fins que siga possible enviar-lo al magatzem temporal centralitzat”.
Això diu l’exposició prèvia del projecte bàsic de l’ATI que ha impulsat Iberdrola i al qual ha tingut accés eldiario.es.
La construcció d’aquesta instal·lació a Cofrents està justificada per la previsió que les piscines en què s’emmagatzema actualment el combustible utilitzat completen la seua capacitat l’any 2021, i la vida útil de la central caduca el 2024, i davant del presumible retard que experimentarà el magatzem temporal centralitzat (ATC) en Villar de Cañas (Conca).
D’aquesta manera, l’ATI “permetrà continuar amb l’operació segura de la central (...), i serà a més compatible amb la utilització de l’ATC quan estiga disponible”, argumenta Iberdrola.
Així, segons es desprén de la documentació, el projecte costarà 3,9 milions d’euros i estarà operatiu abans de setembre del 2021, moment en què quedarà saturada la capacitat de les actuals piscines d’emmagatzematge. A més, tindrà una vida útil de 50 anys.
La infraestructura estarà a una cota de tres metres de mitjana davall de la cota del terreny natural, de manera que s’aprofitarà el blindatge natural que proporciona el terreny.
La superfície total ocupada serà de 22.000 metres quadrats, mentre que la superfície total construïda serà de 5.250 metres quadrats. Aquests seran els principals components del projecte.
Zona d’emmagatzematge. Comprendrà dues lloses sísmiques en què s’ubicaran els contenidors. Estarà situada a una distància de més de 100 metres del límit de la propietat en una zona no inundable. Inclourà un mur perimetral de formigó de sis metres d’alçària i 0,75 metres de gruix.
Lloses d’emmagatzematge. Les dues lloses seran estructures de formigó armat amb unes dimensions de 20 x 31 metres i un gruix previst de 80 centímetres. Els contenidors de residus radioactius es disposaran sobre cada llosa en dues files paral·leles de fins sis contenidors, separades 8 metres entre el centre dels contenidors i 6 metres a la vora de la llosa. Per tant, cada llosa tindrà capacitat per a 12 contenidors (com que hi ha dues lloses, la capacitat total serà de 24 contenidors).
Tanques. Les barreres per a la protecció radiològica i la protecció física de la zona de l’ATI s’establiran mitjançant tanques disposades al voltant de les lloses d’emmagatzematge. L’ATI estarà situat dins de la doble tanca de l’àrea protegida de la Central Nuclear de Cofrents.
Vials. Els contenidors s’hauran de transportar des de l’edifici de combustible de la central fins a l’ATI, en un recorregut de 650 metres, per a la qual cosa s’hauran de construir 4.800 metres quadrats de vials nous que transcorreran entre la doble tanca de l’àrea protegida. Es preveu una mitjana de circulació de 50 vehicles pesants per dia.
Edifici de control. El projecte inclou un edifici de control amb la funció d’allotjar els equips necessaris per a supervisió i control del magatzem. Entre aquests hi haurà un sistema que permetrà recollir i registrar les mesures de pressió que transmeta el sistema de control de fugues instal·lat en cada un dels contenidors.
Edifici auxiliar. Servirà per a l’emmagatzematge temporal de vehicles pesants i grues necessaris per a voltejar i manejar els contenidors. L’edifici estarà construït amb llosa de fonamentació de formigó armat.
Cos del contenidor. Cada contenidor està fabricat en acer amb aliatge de níquel i
proporciona la contenció del material radioactiu. A la part superior té una brida mecanitzada sobre la qual es disposen dues tapes independents d’acer, cada una amb una junta metàl·lica doble. En el fons del contenidor es disposa d’un altre blindatge addicional de plom i Holtite que proporciona blindatge quan el contenidor es volteja.
Risc sísmic. El projecte té en compte el risc de terratrémols. En aquest sentit, estableix que, ateses les característiques de la instal·lació, s’adopten criteris més restrictius. Així, la normativa estableix que per a un la construcció d’una instal·lació independent per a l’emmagatzematge de combustible irradiat s’ha de considerar un sisme de disseny equivalent al sisme d’aturada en risc aplicat en centrals en operació.
