La portada de mañana
Acceder
El cierre en falso de Kitchen y la exculpación del Ibex desinflan el caso Villarejo
Amós García Rojas: "No hay evidencia científica que justifique la tercera dosis"
Opinión - Paradigma de incongruencia, por Javier Pérez Royo

Centre i perifèria

Certes paraules sembla que van de banda a banda del carrer com si la borratxera les empentara a definir ben poc el camp semàntic. "Centralisme" s'aplica com l'IVA, automàticament, sense pensar-hi. I, en canvi, aquesta paraula seria una de les –posem per cas– cinc que ens caldrien per definir els trets de l'Estat on vivim. Ja resulta ben estrany, per exemple, el fervor igualitari que es pretén entre nacions i regions d'Espanya, mentre que la igualtat (econòmica, és clar) entre persones o el centre i les perifèries s'absenten sovint dels debats terminològics.

En tot centre, existeix una o unes perifèries. Que és igual que dir que hi ha una piràmide, una estructura jerarquitzada o altres conceptes similars, que venen a indicar un element superior dalt de tot i, tot seguit, una classificació en sentit descendent a tots els efectes. Per més que pugem cap amunt, el capdamunt també pujarà. Doncs sempre tindrem, els qui vivim en les perifèries, una dependència del centre, es diga aquest monarquia, democràcia orgànica o junta militar, per posar exemples. Sempre serem uns subordinats a les "altes instàncies".

Madrid s'ha convertit en el centre indiscutit de la nació espanyola i, amb la costra dels segles, en el pradigma del centralisme de l'Estat-nació. ¿Per ser el centre conquistador per les armes o pels mitjans burocràtics i de comunicació social? Siga com siga, si Madrid no es fa a un costat i renuncia a la seua permanent supremacia, les perifèries no poden satisfer la seua necessitat humana de llibertat i autonomia total. I el parlament, la constitució, anava a dir l'estatut de tot arreu estarà lligat estretament als parlament, constitució i estatut de Madrid com a capital de l'Estat.

Potser per aquest camí, les paraules acaben suggerint-nos noves maneres de veure la realitat. Perquè ara veem que tot centre crea unes perifèries. Per tant, una subordinació que ningú voldria per a ell mateix i que a la curt a o a la llarga intervé negativament en la seua vida quotidiana. Haurem d'anar ventilant el lèxic que usem i entenem amb una consciència baixa, ja que ens sentim i som iguals a la resta del món, incloses les races, les llengües o el pensament polític.

Etiquetas

Descubre nuestras apps