El conte de la vaca forestal

S’en recorden del conte de la xicona que portava un cànter de llet i feia atrevits càlculs de com prosperaria venent llet, invertint en vaques, venent més llet, comprant més vaques i finalment trencant el cànter? Ara hi ha una sèrie de personatges que repeteixen el conte, però amb la biomassa forestal, en comptes de la llet. Fan projectes i càlculs fabulosos invocant la biomassa forestal com si fora la panacea que cura tots els mals i fan promeses de desenvolupament econòmic, llocs de treball, progrés i benestar... i al final es trenca el projecte. Són els promotors del projecte europeu LIFE ECOGLAUCA i aquest és el seu conte.

En abril de 2017 la Comissió Europea va rescindir anticipadament un projecte que rebia fons econòmics del programa LIFE, anomenat Ecoglauca, promogut per un consorci de 7 ajuntaments liderats pel d’Énguera. Com a conseqüència, la CE reclama als ajuntaments el retorn dels diners avançats. El projecte es va presentar al 2014, amb l’intenció de concloure’l a finals del 2017, però ja des del primer moment la CE va advertir que els informes presentats eren de baixa qualitat i que hi havia una llarga llista d’aspectes a modificar o millorar. També s’advertia, i l’advertiment va anar repetint-se cada vegada amb més intensitat, que si no es milloraven els informes i corregien les deficiències no podria haver-hi una bona avaluació i hi havia risc de cancel·lació anticipada, com finalment ha passat.

Però l’ajuntament d’Énguera s’ha embarcat en una arriscada fugida cap al davant. Nega que siga cert el que diu la CE sobre la mala qualitat dels informes i els defectes del projecte i ha contractat un gabinet d’advocats per a pleitejar amb Europa, gastant-se milers d’euros en la jugada. AE-Agró hem donat a conèixer als mitjans de comunicació aquests fets que es guardaven molt ben ocults, sense dir res d’ells. Davant l’exposició clara dels fets, l’actual alcalde d’Énguera ens va acusar de mentiders i de dir falsetats. Però nosaltres ens hem limitat a fer públics fets inqüestionables i informacions que ens han facilitat alguns dels ajuntaments participants en el consorci. Més sorprenent encara, el PP d’Énguera, partit que ja no governa en aquesta localitat des de maig del 2015, no sols carrega contra el missatger, sinó que fa greus atacs contra una persona que tenia una funció d’avaluació externa del projecte, en un absurd intent de tirar balons fora. Aquesta persona no és qui pren les decisions, ni és la responsable de la mala qualitat de la feina presentada.

No entenem l’obcecació ni la virulència dels atacants. Si estem equivocats, cometem errors o mentim,... que més fàcil que publicar el contingut de les cartes rebudes d’Europa en les que se comunica les causes de la rescissió. Així comprovaríem tots ràpidament els motius i s’acabaria la discussió.

Però hem conegut més coses. Els ajuntaments no poden tornar fàcilment els diners per què aquests ja no els tenen, sinó que han anat a parar a unes poques empreses, justament les que han fet uns informes tan pèssims com per merèixer molt mala qualificació. Els responsables d’aquestes tenen tots molta relació amb els promotors; per exemple, darrere d’una de les principals adjudicatàries, In4wood, està el Sr. José Vicente Oliver, primer president de la Plataforma Forestal valenciana. Cosa que sorprèn quan el director tècnic del projecte resulta ser el Sr. Fernando Pradells, actual president (des de fa uns mesos) d’aquesta mateixa entitat i també gerent d’AMUFOR (Associació de Municipis Forestals valencians), entitat de la qual és president l’alcalde d’Énguera i responsable administratiu i finançer del projecte.

No acaben ací les amistoses relacions entre promotors, empreses adjudicatàries i tècnics i experts que intervenen en diferents fases dels estudis. Per exemple, quan Europa posava en dubte la qualitat científica i tècnica dels treballs, els promotors van presentar uns informes d’investigadors de varies prestigioses universitats europees. Un d’aquests és un professor de la UPV, el Sr. Eduardo Rojas, col.laborador habitual de la Plataforma Forestal i molt relacionat amb els senyors Oliver i Pradells. Alguns altres avalistes universitaris també resulten ser col.laboradors, o co-autors de publicacions o tindre altres relacions evidents amb els esmentats. Finalment, les adjudicacions a les empreses d’assistència tècnica es van fer de manera poc transparent i poc elegant, sense concurs públic i sense publicitat, i de vegades passava que les empreses millor valorades anaven renunciant una darrere de l’altra i resultava adjudicada la darrera de la llista, que ni havia acabat de presentar la documentació, com va ocòrrer en el cas d’In4wood.

A nosaltres ens preocupa el fet que els màxims responsables d’entitats com la Plataforma Forestal o Amufor siguen també els principals responsables d’un projecte fracassat com aquest, al que la CE considera de baixa qualitat i que es troba farcit de, almenys, curioses relacions i aspectes prou opacs. Preocupa que es manifeste tan mala qualitat davant organismes europeus encarregats de projectes i fons de caràcter ambiental i de desenvolupament rural, cosa que deixa al País Valencià en mal lloc.

També preocupa que, com a resultat d’una gestió deficient i uns treballs de baixa qualitat, al final els ajuntaments implicats no han rebut cap benefici concret i, per contra, hauran de retornar uns diners, milers d’euros, molt importants per a municipis menuts, com és el cas. Diners que, per altra banda, ja han anat a parar a empreses que tenen responsables relacionats amb els promotors, avalats també per prestigiosos universitaris relacionats amb uns i altres. I tot això per fer uns treballs i uns informes que serien per riure si no fora que resulten molt cars.

El projecte tenia com objectiu fonamental un desmesurat propòsit: la lluita contra el canvi climàtic i el risc de desertificació, l’obtenció d’energies renovables i el foment del desenvolupament rural. Objectius molt seriosos i molt nobles com per a mesclar-se amb realitats tan defectuoses. En realitat es tractava de plantar unes poques espècies de creixement ràpid, exòtiques i algunes invasores, en camps abandonats. Aspiracions molt grans, paraules molt series, per a embrutar-se amb unes actuacions tan poc clares i de tan baixa qualitat. El resultat: tots perdem.

*Carles Arnal, doctor en Biologia i membre d’Acció Ecologista-AGRÓ